Quants aprenents de Hitler o Stalin pot suportar el món? Tenim en marxa una guerra a Ucraïna, i un genocidi a Gaza de la mà de Netanyahu. Més enllà, hi ha altres conflictes, que son convenientment oblidats, l’ombra d’Occident i plana per aquests llocs. Mentre a Londres un dels aspirants a nou sàtrapa d'Occident, l’antic presentador de TV i multimilionari i magnat de la construcció, Donald Trump, aquell que va instigar l’assalt al Congrés, fa una mena de preparació per coronar-se emperador d’Occident. A l’altra banda del món hi ha altres emperadors que no li deixen assaborir l'aspiració a ser dominador del món. En l’ordre econòmic, concentració d’empreses multinacionals amb perfils cada vegada més borrosos en les implicacions de negoci i política. En l’ordre de les llibertats, retallades contra els crítics d’aquests sàtrapes. Trump voldria ser un Kim Jong-un, perquè segons ells, és un paio molt simpàtic. Un psicòpata donant-li suport a un altre psicòpata. La cerimònia a Windsor amb carrossa inclosa per fer una passejada dins dels seus murs, dona idea de la necessitat de Trump de sentir-se com el rei que és. Estem sota mínim en l’ordre democràtic. Per la camarilla aixoplugada amb Trump, les lleis son les que ells dicten i el pitjor és que altres institucions que devien fer de contrapès, ja no ho fan. Hitler o Stalin van fer el que van fer perquè una legió de servidors van fer-ho possible. Ara mateix, els EUA s’ha està convertint en una mena de laboratori on el dret a la dissidència queda abolit en nom del nou patriotisme que consisteix en adorar al nou emperador. És el nou autoritarisme postdemocràtic.
