Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gran Bretanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gran Bretanya. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de setembre del 2025

Carrosses amb carrosses en ple segle XXI

 


El nou Emperador del Món (Occidental)
al parc infantil de Windsor


Quants aprenents de Hitler o Stalin pot suportar el món? Tenim en marxa una guerra a Ucraïna, i un genocidi a Gaza de la mà de Netanyahu. Més enllà, hi ha altres conflictes, que son convenientment oblidats, l’ombra d’Occident i plana per aquests llocs. Mentre a Londres un dels aspirants a nou sàtrapa d'Occident, l’antic presentador de TV i multimilionari  i magnat de la construcció, Donald Trump, aquell que va instigar l’assalt al Congrés, fa una mena de preparació per coronar-se emperador d’Occident. A l’altra banda del món hi ha altres emperadors que no li deixen assaborir l'aspiració a ser dominador del món. En l’ordre econòmic, concentració d’empreses multinacionals amb perfils cada vegada més borrosos en les implicacions de negoci i política. En l’ordre de les llibertats, retallades contra els crítics d’aquests sàtrapes. Trump voldria ser un Kim Jong-un,  perquè segons ells, és un paio molt simpàtic. Un psicòpata donant-li suport a un altre psicòpata. La cerimònia  a Windsor amb carrossa inclosa per fer una passejada dins dels seus murs, dona idea de la necessitat de Trump de sentir-se com el rei que és. Estem sota mínim en l’ordre democràtic. Per la camarilla aixoplugada amb Trump, les lleis son les que ells dicten i el pitjor és que altres institucions que devien fer de contrapès, ja no ho fan. Hitler o Stalin van fer el que van fer perquè una legió de servidors van fer-ho possible. Ara mateix, els EUA s’ha està convertint en una mena de laboratori on el dret a la dissidència queda abolit en nom del nou patriotisme que consisteix en adorar al nou emperador. És el nou autoritarisme postdemocràtic.

dimarts, 23 d’abril del 2024

Del Brexit a Ruanda

 


Una pastera intenta creuar el canal de la Mànega. DAN KITWOOD / GETTY


Gran Bretanya vol donar solucions innovadores els problemes de la immigració. I la solució és transportar-los a un lloc on ningú vol anar,  Ruanda, s'han recorden del que va passar aquell país? Portar els pobres a un lloc on mai podran tornar a marxar ni que sigui a casa seva, perquè Ruanda, a part d'embutxacar-se els diners que Gran Bretanya donarà, perquè seria molt estrany que ho fessin de franc, tindria uns desplaçat per fer d'ells uns perfectes ostatges. Sembla que les lleis i les convencions internacionals, son prou adaptables a les necessitats dels Estats. La mesura és la palanca per pujar en les enquestes de cara a les eleccions que el partit laboralista va per davant. Les xifres de la immigració il·legal comparades amb Itàlia o Espanya dona una mica d'angúnia. "El 2023 van travessar el Canal 29.437 persones. El 2022 van ser 45.755. Però és la immigració legal la que és realment massiva: més de 745.000 persones el 2022 i 672.000 el 2023. El Brexit, doncs, que havia de ser la bala de plata per contenir-la, no ha contribuït al pretès control de fronteres. Sobretot perquè el país, amb una població cada cop més envellida, necessita treballadors per al sector primari i per als serveis com les cures assistencials i la sanitat." (Ara.cat,23/4/24) Per comparació Espanya van arribar 56.852 i a Itàlia la xifra s'enfila a 123.863. Es evident que la immigració és un problema, però cal una resposta global i no viatges al no res.