Groenlàndia: Go home!

 

Hi ha moments per fer broma i d'altres que cap respostes fermes. I ara toca a la UE explicar a Donald Trump que l'illa de Groenlàndia pertany a Dinamarca, com Panama pertany a Panama. La falta de capacitat per destriar realitat i desitjos és un símptoma alarmant de la mena de mandataris que son escollits per la gent, on allò que deien els grecs, la hybris, la falta de mesura és una autèntica infermetat. Sembla que aquests personatges estiguin tallats per el mateix patró, son psicòpates funcionals que és mouen en aquest món que ha perdut el rumb des de fa dècades. Trump deu imaginar que encara estem en els temps on Alaska va poder ser comprada el imperi rus per 7,2 milions de dòlars l'any 1867. La compra del territori suposava també que les habitants dels territoris passaven a la jurisdicció americana, sense cap consulta, naturalment.

Què succeiria si EEUU envaeix Groenlàndia? Què diria la OTAN? La realitat seria similar al drama ucraïnès. Així com l'ocurrència sobre Groenlàndia demostra el perfil surrealista de Trump, l'annexió de Panama, el seu canal, ja no en sembla tant surrealista. Per desgracia per Panama no posseeix arsenal atòmic, estil Corea del Nord, i tenint en compta la asimetria de forces, serà fàcil fer firmar al govern de Panama un nou tractat per els propers mil anys -aquesta xifra és imprescindible-,  perquè EEUU poguí tutelar els destins d'una via importantíssima per els interessos nord-americans. Desprès vindria el canal de Suez, però de moment ho deixem així. 

Israel: Deuteronomi 2,23

 

Les xifres de morts i ferits augmenta dia a dia, en una espiral imparable. Israel vol arribar a 14.000 morts. Hamàs va matar a 1400 israelians, ara la venjança cotitza a 1:10, així que caldrà esperar fins aquesta xifra criminal. 

Ara es veu que l’atac a Gaza és sobretot, per conquerir territori, els que han fugit, ja no podran tornar mai més a casa seva. Els missatges del exèrcit israelià en el sentit de marxar de Gaza per salvar la vida, no era més que una excusa per destruir Gaza i apoderar-se d’aquesta franja de terra, que a partir d’ara serà territori israelià. 

La quantitat de mort de nens i nenes (4104) és simplement terrorífic, amb la passivitat còmplice de tota la comunitat internacional del deixar fer a Israel. La falta de mesura (hybris) del govern israelià deixa traspuà un deliri fanàtic-religiós per la conquesta de un nou Israel.  No hi ha aturador, ningú pot parar aquesta guerra criminal que s’han porta la vida dels palestins. Les bones veus no poden seguir excusant-se deien que Israel te dret a defensar-se. Això que està passant no és cap defensa. Parafrasejant el que deia Jonathan Swift a “Una proposició modesta”, per solucionar el problema palestí, caldria matar a tots els nens i nenes palestines per solucionar els problemes de seguretat del estat d’Israel. Sense nen/nes, adéu a Hamàs i per extensió a Palestina. De moment van per el bon camí.