Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadania. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadania. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de gener del 2025

Trump i el deliri de l'omnipotència!

 







El psicòpata Trump, dona mostra del seu tarannà. Un pensaria que els primers decrets executius -sense cap discussió al Congrés-, serien mesures per ajudar els damnificats dels incendis a Los Angeles, però no. La seva única dèria és posar por els immigrants que treballan els EEUU. " Un jutge federal ha bloquejat cautelarment aquest dijous l’ordre executiva que el president va signar per posar fi al dret a la ciutadania per naixement en territori americà." "El jutge John C. Coughenour ha resolt a favor del recurs conjunt presentat pels estats de Washington, Arizona, Illinois i Oregon, en què s’exposa que l’esmena 14 de la carta magna és la que defineix la ciutadania nord-americana. “Aquesta és una ordre [executiva] flagrantment inconstitucional”, va dir el jutge Coughenour, que de moment ha decidit suspendre el decret temporalment. Al recurs també s'exposa que Trump estaria negant drets i beneficis a més de 150.000 infants nascuts cada any i en deixaria alguns d'apàtrides." (Ara.cat, 24/1/25)

Per Trump totes les lleis que vagin contra el seu desig son dolentes i les pensa canviar. La seva hybris, la falta de sentit de la realitat xoca amb les lleis i la Constitució nord-americana, que a diferència de les europees, son normes genèriques que cal desprès interpretar, això vol dir, que els Jutges i especialment el TS remodelen el marc jurídic. De moment, aquesta ordre de Trump, queda  en suspens, fins que el TS del estat on s'ha presentat la demanda no resolgui sobre la qüestió. A més quedaria la via del TS federal dels EEUU. Tothom sap que en els últims temps, els republicans han fet un esforç per incloure jutges de les seves inclinacions polítiques. Aquest acte de justícia representa que fins i tot un aprenent de bruixot no pot fer tot el que vol, almenys de moment.

El segon titular és de traca i mocador. Un psicòpata saluda a un sàtrapa qualificant-lo de  "paio intel·ligent". Un tirà com Kim Jong-un, ja te un amic per trucar-se per telèfon. Tothom sap que Jong-un és el rottweiler dels xinesos i els russos que li donen suport. Sembla que la gent confia en aquest psicòpata perquè amb les seves fanfarronades, sotmet amb la por i la seva conducta imprevisible la idea que és millor que faci el que vulgui per no ficar-se en problemes. Un damnificat de la política de Trump és Zelenski. Ell prefereix a Putin perquè son com siamesos, cadascú en el seu ambient, els dos son tant malparits que si visques Hitler el convidarien a una reunió conjunta, fent a Musk de teloner per presentar-los.



PD: Netanyahu s'ha d'empassar el gripau de la salutació nazi de Musk, però no dirà que això és antisemitisme. Això ho deixa per tots els altres que critiquen el genocidi a Palestina.




dijous, 29 de juny del 2023

La veu de Jürgen Habermas

 


"El fenomen inquietant de la combinació del tradicional populisme de dretes -'Nosaltres som el poble'- amb l'egocentrisme llibertari de teòrics de la conspiració embogits que defensen les seves llibertats subjectives contra una opressió imaginària per part d'un estat de dret suposadament pseudodemocràtic és ja motiu suficient  per girar full. En les creixents societats capitalistes de les nostres democràcies -no particularment estables-, sorgeix aquest sorprenent potencial de resistència que fa que el sistema polític s'esmicoli des de dins si la desintegració de l'esfera pública política -com a resultat de les creixents desigualtats socials-, està prou avançada*" (pàg.124)

+++


Aquestes paraules del pensador alemany Jürgen Habermas (93 anys), fa pensar que no anem bé.  Què les nostres elits, s'hagin entregat al mercat, sense cap xarxa per pal·liar els perills que ja van veure amb la crisis del 2008, deixant a les democràcies en mans d'aquests populismes que criden contra aquestes elits, per generar por i inseguretat. Si la democracia  vol ser alguna cosa més que la renovació cada quatre anys d'aquests elits, caldrà que la ciutadania sigui més bel·ligerant, més activa i participativa, però malauradament, els mitjans de comunicació, també s'han posat al costat d'aquests populismes que poden arrasar tota la feina feta durant quatre dècades- l'estat del benestar-. No tot és el PIB, també cal donar sortida a aquesta desigualtat que creix i mina les arrels de les nostres societats. El 23 de juliol tenim una bona prova de foc per saber per on volem anar.