Viatge a Suïssa: Barcelona-Basilea-Lucerna- Emmetten (II)

II

 

Desprès  hem fet un petit passeig cap a la Catedral de Basilea. Per arribar-hi hem passat per St.Alban-Kirchrain, i l'església de St.Alban Kirche al costat de Catellio Weglein*.  Hem pujat pel camí de Rittergase i Mühlenberg, fins a la plaça de la Catedral, en 10-15'.

A l'entrada de l'església/catedral (protestant) hi ha el monument a Erasmus de Rotterdam* ( 1466-1536) què va morir a Basilea desprès de molt dubtes per quedar-s'hi.  

Hem passejat per el claustre i des de fora es pot veure una constant de la ciutat per on passa el Rin. També hi ha un del símbols de la ciutat moderna com som les dues torres de l'empresa Roche, les més altes de Suïssa. I desprès l'edifici de Novartis. Dos gegants en el mon de la recerca biomèdica que generen el 12% del PIB suïs i més de 50.000 persones treballant-hi**. 

El Rin

Novartis

Les torres de Roche

Hem fet un petit recorregut per uns dels carrers que portaven a una plaça la font del trident*** situat entre el carrer Freie i Münsterberg. Hem pujat cap l'Avinguda de St.Alban-Graben per anar al costat del Kunsmuseum, lloc on ens esperava l'autocar. Malauradament no hem pogut entrar al museu, no hi havia temps!

La font del trident

Kunsmuseum

Agafar l'autocar i cap a Lucerna. Hi havia força transit , especialment, per entrar-hi, nosaltres sortíem. Hi havia en el camí un paisatge típic i tòpic del que podem imaginar el què és Suïssa. Les imatges que hem vist al llarg del temps a la TV fa què l'únic que cal fer es confirmar-ho. Hem arribat al costat de Lucerna i el seu llac -el llac del quatre cantons- i al fons el Mont Pilatus què estava submergit per els núvols què no el deixaven veure.

Entre Lucerna i el lloc on es troba l'hotel a Emmetten hi ha uns 26 km. Hem anat per la A2, està a uns 27'. L'última part del recorregut, la carretera és estreta, sobretot, perquè l'autocar és molt gran. Hem vist diferents punts on hi ha funiculars que arriben al cims d'aquest terreny abrupte i on les granges s'escampen a tota arreu. És el sistema de transport més ràpid i segur.  L'hotel, Seeblick Höhenhotel,  està situat en un turó, el lloc permet gaudir d'unes vistes espectaculars del llac. Per arribar-hi hi havia un parell de corbes molt tancades que feien sua tinta el nostre Liam. Finalment, hem arribat a les 19h. A les 20h hi ha el sopar.

L'hotel Seeblick Höhenhotel

Vistes del Llac

Una habitació amb vistes

A les 20h hem baixat al restaurant on altres companys feien cua. Desprès d'esbrinar la wifi del hotel, força complicat, tothom a taula. El sopar era un bufet lliure. Hi havia una mica de tot, però les opcions no eren molts extenses. Cadascú agafa allò que més li agrada o li cau bé, a certa edat ja se sap què l'estómac es torna delicat.  Hem tornat a l'habitació per endreçar les maletes i decidir que portarem demà. Ara son les 21:50h quan acabo d'escriure aquest primer dia de viatge.

Demà hi ha la sortida al mon Pilatus, amb tren cremallera i desprès telefèric. La tarda la passarem a Lucerna.

Viatge a Suïssa: Barcelona-Basilea-Lucerna- Emmetten (I)

 Dia 1

Barcelona- Basilea-Lucerna-Emmetten

Malgrat que el vol està previst a les 10:55, nosaltres no volien cap problema de trànsit, per això hem sortit com aquell què diu a l'alba. Abans de sortir hem esmorzat.

Per sort per el nostre sistema nerviós, no hem tingut cap entrebanc per arribar-hi a l'aeroport, malgrat l'hora hi havia trànsit, hem parat a la benzinera què hi ha al costat de la T1, hem polsat el botó d'Aparca & Go. A les 6:47 estàvem  dins l'aeroport.

Havíem quedat amb el grup de viatge a les 7:00h, al costat de Vueling, no calia anar amb cap distintiu, però  ales 6:50 feien cua els mostradors de la companyia. Nosaltres ens hem afegit, hem saludat el nostre guia, en Carles. Ens ha tocat el mostrador 1, una Sra. no massa amable ha fet els honors de posar-nos el precinte de vol, no sé si tenia son o no era massa xerraire. Desprès cap el control d'objectes i persones. Qui té pròtesi al genoll, l'arc es posa ha xiular, una llum vermella indica l'intrús. Escorcoll exhaustiu. Déu ser el seu moment de glòria. 

I malgrat tot, aquestes tràmits han anat força ràpid. Hem baixat on estan els panels d'informació dels vols, el nostre queda lluny en el temps. De fet hem anat a prendre un cafè amb llet per fer temps. Hi el temps ha passat molt lentament. De fet hem tingut què esperar 2:30h per embarcar-hi. Sort què m'he portat un llibre* hi he pogut llegir força capítols.

A l'hora previst hem sortir cap a Basilea. Hem travessats els Alps, no hi havia massa neu i les glaceres  ja no son el què eren. El viatge ha durat 1:25h. Hi havia núvols. Recollir maletes i anar a buscar l'autocar de Rigatours. Hem sortir del petit aeroport per la part francesa, sense cap entrebanc. L'autocar ens esperava en Liam, què malgrat el nom, viu a Girona. 

Hem agafat una autovia què ens ha portat al centre de Basilea.  El primer lloc què hem visitat ha estat el restaurant on hem anat de dinar. Per arribar-hi hem travessats el Rin i contemplar els gegants arquitectònics de Roche.

 El restaurant què hem anat es diu Gasthof zum Goldenen Sternen, el llocs és remunta al segle XV. Hem dinat a la terrassa, com som una colla força gran, sempre cal reservar amb anticipació. 

A l'hora de la distribució de les taules, cal recorre a la geografia gironina, així tothom pot sentir-se com a casa. El dinar ha estat correcte. Hi havia per escollir entre vi o cervesa i per descomptat aigua. Una ensalada d'entrada amb crostons, verros i fruits secs. De segon, pollastre amb salsa de xampinyons i taglaitelle (què donava al plat massa contundència) i de postra tiramisú amb fruits del bosc servit en un got de vidre. Hem fet sobretaula, a la nostre esquena hi havia un alberg per joves. L'entorn era molt agradable.

Recomanacions musicals

 

L'ONU dona la paraula a qui no respecta el seu significat

Ignatieff vol ser positiu (malgrat les evidències)

 

He llegit l’entrevista d’Esther Vera a Michael Ignatieff. Una constatació, la seva apel•lació al voluntarisme de la ciutadania en un moment on la democracia està sent assetjada per forçes enormes i capacitats encara més enormes. I tota aquestes capacitats tenen una plasmació real què afecta a la vida de milions de persones: la violència estatal. L’equilibri de poder geoestratègic s’ha fet més miques i el què queda son poders amb agendes pròpies i aliances oportunistes. Rússia, Xina, Iran, EUA, Israel solucionen tots els conflictes amb guerres, la Xina no hi participa directament, però ajuda a mantenir-la. Si aquests actors, amb dictadures poden fer i desfer, el què ha canviat nominalment, és el paper dels EUA. Trump ha trasbalsat totes les antigues aliances. Avui, el futur s’ha esborrat, no hi ha projectes que engresquin a la ciutadania, almenys a la UE. Ignatieff dona una xifra sorprenent, diu: “Té el 5% de la capacitat de computació mundial”, referint-se a la UE. Com és possible aquest dèficit? La resposta és naturalment el paper que encara jugant els estats-nacionals, uns estats que fan la seva particular creuada entre interessos particulars i globals. 

Parla de la premsa lliure com un actor clau en la defensa de la democracia. Però la premsa lliure, son empreses o conglomerats d’empreses. Com garantir la independència econòmica i la llibertat d’explicar el que passa al món? Uns mitjans fiables son absolutament necessaris, però la gent prefereix altres canal, a les xarxes o pseudomitjans   (premsa groga) capaç de generar fake news. 

Una de les qüestions fonamentals, és la immigració. Diu Ignatieff en un estil de tuiter/X: “mur alt, porta gran”. La frase és paradoxal. La qüestió és a qui deixem entrar? La resposta és que no entrin els il•legals! Fa referència a Ceuta  i l’entrada massiva de gent des de el Marroc. Considera que la frontera ha de ser inviolable i les imatges aparegudes a totes les televisions dels món ha permès estendre la por a la UE. 

No queda clar això de migració il•legal. Segurament, vol dir que has de tenir els papers en regla per poder entrar-hi. La immensa majoria dels migrant que arriben a Espanya porten el seus paper en regla, son els que arriben en avió, o en cotxe per la frontera, en vaixell i desprès els altres, els de les pasteres o directament, entravessant una frontera que l’altre país no va controlar i què les Autoritats nacionals no va saber detectar ni prevenir.

Estem en estat de guerra, així a Ucraïna i la invasió russa. Ormuz, en passava el 30% de cru i que gràcies a Trump s’ha tancat. Planteja la pregunta hipotètica d’una guerra amb Rússia al cor d’Europa. Putin pot fer-ho perquè no li importa el cost que això pot tenir per els ciutadans russos. I la UE no està preparada per una guerra on les bombes què ara cauen a Kíiv sigui a Varsòvia, Berlín, Tallin. Què faríem nosaltres els europeus, hi ha formacions polítiques que donen suport a Rússia amb la guerra a Ucraïna, quina mena de política conjunta podria haver-hi?

Per últim, fa una consideració a tenir en compte. Parla dels EUA, però també és extensible a la UE: “(...) la lenta desintegració de la base social interna que dona suport al compromís amb Europa i amb el món”. Sembla que Ignatieff s’oblida que els EUA ha fet i desfet el mapa del món en tot allò que dèiem Occident, i deixa la resta a l’altre banda, l’orbita soviètica. Des de el 1989, la bipolaritat ha desaparegut, i l’entrada de nous actors, especialment, la Xina ha redissenyat el mapa geopolític. Però la ciutadania veu com al seu voltant tot el món conegut s’ha esfumat en ares del capital, les elits tant els EUA coma Europa, ha marcat la seva propia agenda i sempre en perjudici de la població. El repartiment de la riquesa no s’ha vist en cap lloc i aquesta frustració per grans discursos i una realitat poc amable en els assalariats, ha generat rancor i malestar que els partits de l’extrema dreta ha sapigut aprofitar, assenyalant a la migració com responsable de tots els mals i la democracia com a còmplice actiu d’aquesta davallada. I malgrat les mentides que impliquen la gent vota a Trump per segona vegada, malgrat que ell és un dels personatges de la elit milionària que confon interessadament activitat política i negocis familiars

Recomanacions musicals

 

Art i musica: George Hitchcock (1850-1913)

 

George Hitchcock

La Riviera de Gaza, un malson per els seus habitants

 

"Els Estats Units preparen l'enviament a Israel d'un dels paquets de munició més importants dels últims anys per millorar les capacitats militars israelianes. L'administració del president Donald Trump té previst lliurar 40.000 bombes de 900 quilos a canvi de 2.800 milions de dòlars. La partida inclou algunes de les bombes més destructives dels arsenals occidentals: unes 20.000 bombes MK-84 i BLU-117 i 20.000 més d'I-2000, segons informació avançada pel Washington Post." (Ara.cat, 16/9/26)

"Amb la majoria d'edificis arrasats i gairebé sense espai als campaments de desplaçats, molts palestins de la Franja de Gaza no tenen cap altra alternativa que malviure en blocs de pisos semidestruïts per la campanya genocida d'Israel. Un edifici ple de gent s'ha esfondrat aquest dimecres de matinada a Ciutat de Gaza." (Ara.cat,16/9/26)