Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
dilluns, 1 de juliol del 2024
Obiturari: Ismaïl Kadaré (1936-2024) (I)
dijous, 5 d’octubre del 2023
Ressenya: Els anys (I)
Ressenya del llibre de Annie Ernaux, Els anys. Trad.Valèria Gaillard. Narratives 111. Angle Editorial, 4ª ed. Barcelona 2022.
Aquest llibre és un collage de la vida de l’autora, Premi Nobel de Literatura al 2022. Un llibre imprescindible per copsar el segle XX. Ella mateixa explica què vol dir i fer amb aquest llibre:
“La forma del seu llibre només pot sorgir, per tant, d’una immersió en les imatges de la seva memòria per detallar els signes específics de l’època, l’any, amb relativa certesa, en el qual se situen, relacionar-los els uns amb els altres, esforçar-se per escoltar de nou les paraules de la gent, els comentaris sobre els esdeveniments i els objectes, extrets de la massa dels discursos flotants, aquest rumor que aporten sense descans les formulacions incessants del que som i hem de ser, pensar, creure, témer, esperar. El que aquest món ha imprès en ella i els seus contemporanis, i que ella utilitzarà per reconstruir un temps comú, aquell que ha lliscat des de fa tant de temps fins ara, i així, mitjançant la recuperació de la memòria col•lectiva en una memòria individual, donar la dimensió viscuda de la Història.
“No serà cap treball de rememoració, tal com s’entén generalment, amb l’objectiu de narra una vida, una explicació del jo. Ella només mirarà dins seu per trobar-hi el món, la memòria i l’imaginari dels dies passats del món, copsar el canvi d’idees, de creences i de sensibilitat, la transformació de les persones i del subjecte, que ella ha conegut i no són res, potser, per als qui hauran conegut la seva neta i tots els qui visquin el 2070. Perseguir sensacions que ja són presents, encara sense nom, com la que l’empeny a escriure” (pàg.220)
dimecres, 12 de juliol del 2023
Obiturari: Milan Kundera (1929-2023)
Reseña: Milan Kundera. “La festa de la insignificança”, ed. Labutxaca, 2015.
El text, té un aire, a l'estil Mendoza, és a dir, lleuger, sense transcentalismes, amb tocs astracanats, a estones grotesc, divertits, tendres, dolorosos, profunds. És a dir, com la vida mateixa.
Amics, que se suporten, i s'expliquen contes per entretenir-se, històries repetides que avorreixen, actes quotidians que guarden rancúnies i esperances truncades. Alain, Ramón, D’Ardelo, Charles, Quaquelique i Calibán, són els personatges d'aquestes històries que Kundera explica com si s'ho explicarà a la nostra veïna, mentre puges a l'ascensor.
Quines històries expliquen? En aquestes històries no hi ha èpica, ni ètica, ni estètica. Hi ha un fil històric, que Charles, explica, de l'època estalinista, una història que porta el títol de “Les vint-i-quatre perdius” (pàg.29) (les vint-i-quatre perdius). La història expressa la lògica del règim estalinista que fascino els nostres intel·lectuals de postguerra. Aquesta lògica diu que si el líder afirma qualsevol cosa, per extravagant que sigui, sempre serà veritable.
En aquest fil històric, veritable encert de l'obra, apareix una altra història que té a veure que la substitució del nom d'una ciutat, on va néixer un dels filòsofs més influents de la història de la filosofia, Königsberg, per Kaliningrad. Kant (1724-1804) va néixer en aquesta ciutat prussiana, i els avatars històrics, va acabar en mans russes, per obra i gràcia de la Segona Guerra Mundial. Qui era aquest Kalinin? Quina figura egrègia de l'època estalinista va ser? La història ens la conta a la pàgina 36 i següents.
Sense cap mena de dubte, l'apartat més esfereïdor és el que porta per títol “Ella mata” (pàg.51). Aquest apartat justifica la novel·la. De l'intent de suïcidi a l'assassinat, és la línia tènue que separa els nostres actes
La darrera part de l'obra sorgeixen qüestions existencials. Així, per exemple: -“Tothom xerroteja sobre els drets de l’home. Quina broma! La teva existència no està fonamentada en cap dret. No tan sols no et permeten posar fi a la teva vida per la teva pròpia voluntat, aquests cavallers dels drets de l’home”(pàg.122) [- Tots xerraven sobre els drets de l'home. Quina broma! La teva existència no està fonamentada en cap dret. Ni tan sols et permeten posar fi a la teva vida per voluntat pròpia, aquests cavallers dels drets de l'home. ]
A les darreres pàgines de l'obra apareix la vena filosòfica de Kundera: “La insignificança, amic meu, és l'essència de l'existència” (pàg.135) ”. Kundera està en una època post heroica, que no té res a veure amb la frase que parafraseja de J.P. Sartre.
dilluns, 2 de novembre del 2020
In Memóriam: Javier Reverte
La muerte del escritor Javier Reverte, es otra mala noticia en el ámbito de la cultura. Sus libros de viajes son un referente, pues, aunaba sus descripciones personalísimas y su capacidad para situar los países en los que se encontraba, explicando su historia reciente. El conjunto siempre era interesante y ameno. Sus viajes por África, sea "Vagabundo en África, Los sueños de África, o los caminos perdidos de África, nos dice mucho de su amor por ese continente.
dilluns, 31 d’agost del 2020
Reseña: Cosecha de estrellas ( II)
dissabte, 29 d’agost del 2020
Reseña: Cosecha de estrellas (I)
Una de las novedades de la novela, es la utilización de todos los recursos imaginables para desarrollar un mundo virtual. La ciencia y la tecnología al servicio de los poderes. Anson Guthrie es el presidente de la corporación Fireball Enterprises, que monopoliza los viajes espaciales. Fireball es un estado dentro de los estados. No hay que irse al futuro para comprobar que estas corporaciones ya existen hoy. En un mundo controlado por las redes y la utilización masiva de realidad virtual, la quivira, el ciudadano medio se encuentra de lleno en un mundo cuasiorwelliano.