Reseña: Milan Kundera. “La festa de la insignificança”, ed. Labutxaca, 2015.
El text, té un aire, a l'estil Mendoza, és a dir, lleuger, sense transcentalismes, amb tocs astracanats, a estones grotesc, divertits, tendres, dolorosos, profunds. És a dir, com la vida mateixa.
Amics, que se suporten, i s'expliquen contes per entretenir-se, històries repetides que avorreixen, actes quotidians que guarden rancúnies i esperances truncades. Alain, Ramón, D’Ardelo, Charles, Quaquelique i Calibán, són els personatges d'aquestes històries que Kundera explica com si s'ho explicarà a la nostra veïna, mentre puges a l'ascensor.
Quines històries expliquen? En aquestes històries no hi ha èpica, ni ètica, ni estètica. Hi ha un fil històric, que Charles, explica, de l'època estalinista, una història que porta el títol de “Les vint-i-quatre perdius” (pàg.29) (les vint-i-quatre perdius). La història expressa la lògica del règim estalinista que fascino els nostres intel·lectuals de postguerra. Aquesta lògica diu que si el líder afirma qualsevol cosa, per extravagant que sigui, sempre serà veritable.
En aquest fil històric, veritable encert de l'obra, apareix una altra història que té a veure que la substitució del nom d'una ciutat, on va néixer un dels filòsofs més influents de la història de la filosofia, Königsberg, per Kaliningrad. Kant (1724-1804) va néixer en aquesta ciutat prussiana, i els avatars històrics, va acabar en mans russes, per obra i gràcia de la Segona Guerra Mundial. Qui era aquest Kalinin? Quina figura egrègia de l'època estalinista va ser? La història ens la conta a la pàgina 36 i següents.
Sense cap mena de dubte, l'apartat més esfereïdor és el que porta per títol “Ella mata” (pàg.51). Aquest apartat justifica la novel·la. De l'intent de suïcidi a l'assassinat, és la línia tènue que separa els nostres actes
La darrera part de l'obra sorgeixen qüestions existencials. Així, per exemple: -“Tothom xerroteja sobre els drets de l’home. Quina broma! La teva existència no està fonamentada en cap dret. No tan sols no et permeten posar fi a la teva vida per la teva pròpia voluntat, aquests cavallers dels drets de l’home”(pàg.122) [- Tots xerraven sobre els drets de l'home. Quina broma! La teva existència no està fonamentada en cap dret. Ni tan sols et permeten posar fi a la teva vida per voluntat pròpia, aquests cavallers dels drets de l'home. ]
A les darreres pàgines de l'obra apareix la vena filosòfica de Kundera: “La insignificança, amic meu, és l'essència de l'existència” (pàg.135) ”. Kundera està en una època post heroica, que no té res a veure amb la frase que parafraseja de J.P. Sartre.
