Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trauma Transgeneracional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trauma Transgeneracional. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 d’octubre del 2025

Gaza: Devastació psicològica de la gent

 


L’article de Alba Alfageme del 21/10/2023, Israel i Palestia: la genética del trauma (Ara.cat), fa recordar que tot el què allà es diu, desprès de 727 dies d’extermini de la població de Gaza, s’ha de multiplicar exponencialment els efectes devastador per la població, especialment per els infants, un dels grup objectius del exèrcit israelià. En l’article, imprescindible per entendre tot el horror que esta patint la població, estableix tota una fenomenologia del sofriment i les conseqüències que patiran tots els supervivents. Parla de trauma transgeneracional, que consisteix en “la transferència del dolor, de l’impacte psicològic viscut", amen del propi patiment en primera persona. La quantitat de ferits, mutilats, orfes de la població de Gaza és avui inabastable. A més cal sumar, la fam com arma de guerra que s’ha esta utilitzant, per destruir la població. Això son crims de guerra. La utilització mesquina i criminal de l’ajuda amb comptagotes a més de la utilització d’una organització paraisraeliana de presumpta ajuda, on les cues per accedir-hi s’ha convertit en el blanc de franctiradors o directament de l’assassinat en la impunitat, no deixa de sumar-se al crims de guerra i neteja ètnica que està aplicant el govern extremista de Netanyahu amb el suport incondicional de Trump.

Paradoxalment, els efectes devastador per la salut física però també emocional, prové dels estudis els supervivent del Holocaust: “Allà es va poder comprovar com els i les descendents de les víctimes directes d’aquella massacre seguien patint efectes del trauma original viscut pels seus progenitors o avis a través de malsons o problemes de comportament o afectius.” Aquestes efecte com “La por, el terror i l’angoixa mantingudes acaben generant un patiment que provoca uns nivells de cortisol elevats que poden derivar en trastorns d’estrès posttraumàtic, depressions cròniques i altres afectacions. Si això no es repara, aquests traumes no resolts es poden convertir en herència per a les generacions posteriors: un nivell més alt de vulnerabilitat davant l’ansietat, la depressió, l’estrès, problemes amb el son, problemes emocionals...”.

Potser aquesta mostra de horror per venjar un altre horror, perpetrat per Hamàs, s’ha acabarà. Això està en les mans tacades de sang de Netanyahu. Però com aprenent de bruixot, li deu semblar que seguir l’extermini de la població de Gaza, li mantindrà en el poder. Deia que quan aquesta carnisseria acabi –de moment-, no serà suficient la reconstruccions de totes les infraestructures que l'exèrcit de Israel ha destruït amb una ferocitat fora de tota mida. Caldrà reconstruir les ànimes de tota una generació de infants i joves que avui están desemparats i perduts entre la ràbia, la ira, l’odi, una autoestima destruïda en un món malvat. Com diu al final de l’article d’Alba Afageme, “Si no es fa [el dol], s'estarà alimentant la guerra eterna.”. Potser és això el que volen molts israelians i per descomptat, l’extremisme més sanguinari d’Israel al igual que Hamàs. 


PD: Els països àrabs demostren abastament la demagògia més cínica envers del sofriment de la població de Gaza. Les dictadures teocràtiques i els règims autoritaris que es postren a La Meca, son encara més còmplices que la UE.