La ignomínia que s'ha esta cometent a Gaza per part d'Israel i el seu exèrcit és de tal calibre que passarà els llibres d'història. Una pàgina més on la crueltat l'odi i el menyspreu s'ha elevat a rang de norma per el govern de Netanyahu. Llegint, imprescindible, les entrades del diari de Sondos Sabra, que apareix avui al Diari Ara, dona idea del que la crueltat del govern israelià. Dos fragments del diari:
"La fam que he vist aquí, però —la que he viscut—, no s'hi assembla gens, a això. La fam real no truca només a l’estómac. Truca també a la dignitat. La fam real alenteix el temps: una hora sembla un dia, i un dia sembla tota una vida d’espera. La fam real et canvia. Et remodela els pensaments, redefineix allò amb què n’hi ha prou, et reorganitza les prioritats. T’ensenya aritmètica en un nou idioma: nombre de pans, nombre d’àpats. T’encongeix els somnis a poc a poc, no fa que hi renunciïs, sinó que devora la força que et cal per perseguir-los."
Un altre fragment sorprèn perquè Kafka sigui qui explica la activitat israeliana en els territoris ocupats -il·legalment-:
(...). Israel ha assumit el paper de divinitat administrativa suprema, el Senyor dels Registres, Permisos, Autoritzacions i Denegacions. Ens mata de fam quan vol, permet només els productes que li plauen, decideix si tens dret a guarir-te o a morir a les portes de Coordinació. A l’hora de viatjar, reuneix famílies o les esmicola, en els números de la llista negra. Tot queda sota l’autoritat omnipotent.
“Els buròcrates militars que fan complir el bloqueig d’Israel a Gaza permeten filets de salmó congelat, exfoliants facials i iogurt semidesnatat al territori governat per Hamàs. El coriandre i el cafè instantani són una altra cosa: estan prohibits com a articles de luxe”.
"Israel ha perfeccionat l’art del control absolut: sobre estómacs, ments, cors, aules i sales d’hospital.
Ens fa interpretar el que ens resta de vida com a experiment de cuina fracassat. Això no és sols una ocupació: és un sarcàstic gestor de subministraments, que reparteix ajuda alimentària als famolencs sota bales de goma i gas pebre, vigilat per un soldat nord-americà obès, pel que sembla destinat a protegir els sacs de farina.
Veuen la farigola com una rebel·lió. El coriandre com una amenaça nacional. I el iogurt com un intent subversiu de sobirania*."
