La inflació: els preus de la gasolina i l'electricitat

 

El Govern de Pedro Sánchez (PSOE) regala 20 cèntims € per litre de gasolina. Pensa gastar-se per aquest concepte 6.000 milions fins a juny. Sembla que la vaga de camioners ja es història. És evident que tenim sectors clau en economia i un d'aquest es el transport. Una de les característiques dels governs és anunciar una cataracta de milions, però a l'hora de la veritat tot es mes complicat de gestionar. La lletra petita fa que no tothom poguí accedir-hi. A Catalunya tindríem que estat embarrancats per la pluja de milions que van prometre M.Rajoy (PP). D'aquells milions no s'ha vist res. Concedeixen crèdits ICO, però què resolen? 

Si hi ha ajudes per la mobilitat, per què no en el preu de l'electricitat? Les factures son estratosfèriques. Moltes petites i mitjanes empreses no podran assumir els cost incontrolable de la energia. Cal recordar que el oligopoli de les elèctriques porta tota la vida fent el que volen. Què el preu el determini el més car, es una burla a tota la ciutadania amb el vist-i-plau dels governs de torn. Com a conseqüència de tot plegat, la inflació puja fins un 9,8, cal retrocedir fins el novembre de 1984 amb un 10%, i el nostre sostre està situat el 28% al agost de 1997 (IPC). Quant pensen actuar el govern contra aquesta escalada de preus de la energia?

PD: Els consells de la Sra. Ana Patricia Botín, Santander aconsellant abaixar el termòstat fins els 17 graus és un bon recordatori de les elits econòmiques d'aquest país.

Ruta per Jordania

 

Frases intempestives: Albert Camus

 

A propòsit de Ucraïna:

"En períodos de revolución siempre son los mejores los que mueren. La ley del sacrificio deja la última palabra a los cobardes y a los prudentes, puesto que los otros la han perdido al dar lo mejor de sí mismos. Hablar supone siempre haber traicionado" (pág.281)

["En períodes de revolució sempre són els millors els que moren. La llei del sacrifici deixa l'última paraula als covards i als prudents, ja que els altres l'han perdut en donar el millor de si mateixos. Parlar suposa sempre haver traït"]

Recomendaciones musicales

 

Arte y música: Fernando Botero

 

Fernando Botero

Primavera a Gijón/Xixón

*Setmana del 20 al 24 de març
 

Guerra a Ucraïna: Un mes de Guerra

 

Tres imatges d'una guerra que té un culpable Vladímir Putin, i un poble, el ucraïnès que està patint un calvari, com a totes les guerres. Destrucció de ciutats, desesperació i impotència davant d'uns fets inimaginables fa tan sols un mes. La anomenada Comunitat Internacional, s'ho mira amb resignació. Hi ha bones paraules, però malgrat tot, els ucraïnesos estan sols en aquesta guerra. Quant s'ha acabarà aquest mal son? Ara per ara ningú  ho sap del cert. Segur que Putin no s'ha esperava aquesta resistència. Cal recordar que l'annexió de Crimea al 2014 no va haver cap resistència. Potser Putin no sap com acabar-la per vendre-la com un èxit a casa seva. No puc imaginar-me el que estan passant els ucraïnesos veien com les seves vides i les seves cases estan destruïdes per un dèspota que sembla que té el 70% de suport a Rússia.  

R.Madrid-0 Barça-4:

 I

Una primera part molt bona d'un Barça que ha trobat porteria (2), però que podia haver marcat més gols. Un equip que ha jugat molt còmode, amb un R.Madrid que ha estat present els primers 20'. Un bona oportunitat es tot el seu balanç. No jugava per part del R.Madrid del seu millor home, Benzema, ha permès a la defensa del Barça jugar sense gaire estres.

Aubameyang, ha sigut l'home determinant del Barça. El seu fixatge ha estat un encert. Instint de gol, malgrat les oportunitats perdudes. Ferran Torres, li costa marcar. Amb 0-2 ha arribat la primera part. Un R.Madrid que no ha jugat al seu nivell. El Barça no li ha deixat jugar.  

II

La segona part ha sigut una repetició de la primera. En deu minuts el Barça ha marcat el dos gols. Un de Ferran Torres, amb un gran gol i Aubameyang amb un gol de fantasia, amb l'ajuda del VAR. Allà es va acabar el partit. Un R.Madrid desconegut sense esmà ni ànima i un Barça que volia el 0-5, però ja no s'ha mogut el marcador. Victoria balsàmica, però que encara estem molt lluny de la classificació amb el R.Madrid. Cal tocar de peus a terra.

Recomendaciones musicales

 

Arte y música: Mark Rothko

 

Mark Rothko (1903-1970)

Galatasaray-Barça: Mal partit del Barça!

I

Una primera part decebedora, cometent els mateixos errors que la setmana passada. Molta pilota i poques oportunitats.  De Jong al 10' ha pogut marcar, però la pilota s'ha anat fregant el pal. El Galatasaray amb molt poc treu petroli. Babel hauria pogut marcat al minut 12, Ter Stegen ha aturat. Un córner del Galatarasay ha permès a Marcao sol de marcatge fe el primer gol (28'). Sort que al 37' Pedri ha marcat un gol digne de Messi. Molt poca aportació de Adama, Aubameyang i Ferran Torres.

II

Una segona part horrorosa, ple de errades impròpies d'un jugadors que perdien la pilota amb una facilitat incomprensible. Dembélé ha entrat per Adama, però avui el francès no s'ha la vist. Al minut 49 gol d'Aubemeyan a passada de de Jong ha estat l'únic positiu d'aquests 45'.  Aquestes errades han fet un joc sense cap sentit, i a punt ha estat de què Kerem pogues empatar un partit que havia entrat en fase comatosa. Mes canvis, però el partir anava cap el suspens d'un final incert. La graderia cridava i ha començat a llançar ampolles d'aigua. Alba, ha acabar traient de polleguera a la graderia. Aturada del partit durant 2'. L'àrbitre molt complaent amb el Galatasaray, a xiulat el final del partit al minut 95. Classificats !

Reseña: El apocalipsis de Luis Antonio de Villena

 Luis Antonio de Villena, Todo vale y todo se destruye. Claves de Razón Práctica, nº 281, marzo/abril 2022.

Luis Antonio de Villena

El tema central es la banalidad. El texto destila nostalgia de otros tiempos. El lema sería: El ayer era mejor que el hoy. Despotrica contra Instagram, el medio es el mensaje. Todos podemos convertirnos en famosos de lo prescindible. Dice:   “La mediocridad, la grisalla, la vulgaridad, el espíritu de grupo no son elección, sino el fruto de un tiempo inculto que el poder somatiza desde su propia imagen.”(pág.15)

Villena busca focalizar a los culpables. Siempre ha de haberlos. En su honda pesquisa recoge lo que considera la raíz del mal, a saber: “[son] el triunfo de la pauperización que vivimos con este horrible gobierno y acaso con otros, de ello estoy seguro, pero si intentamos algo más, tras la ropa que dure y barata, tras la comodidad que justifica todo, encontramos el clásico y hoy triunfal, “dónde va Vicente, donde va la gente”. (pág.14)

¿Qué significa todo esto? Se lamenta de la falta de personalidad, de carácter, de ser. ¡No hay estética! Triunfa el chavacanismo, Rosalía sería un ejemplo paradigmático. “Este gobierno horrible” (sic), quiere decir, el gobierno de Pedro Sánchez, apuntalado por Podemos, son los responsables de todo mal pasado, presente y futuro. Habla de minorías selectas. Un clásico en el pensamiento ultraconservador. Un autor como John Stuart Mill (s.XIX), también hablaba de minorías selectas, pero pensaba que estas minorías debían poner su conocimiento para que las clases más desafortunadas, pudiesen adquirir el conocimiento que permitiera autogobernarse por sí mismos. Villena no tiene en mente este plan de Mill. 

Como todo le molesta, carga con la moda de utilizar palabras en inglés, para quedar más cool! (otra palabra en inglés). Hace una fenomenología condescendiente. Se eleva a altos cargos de responsabilidad a personas incultas. Sin ir más lejos Pablo Casado quería ser Presidente de Gobierno con un escasísimo bagaje cultural. Una cultura –no toda la cultura- vive en el desierto de las selfies. 

Una sociedad que exalta la individualidad tiene como derivada no querida, es que muchos no sea capaces de mirar más allá de sí mismos, en un ejercicio narcisista. No es un problema de las escuelas, se les pide todo, empieza en las familias, y va ascendiendo en todos los niveles. Hay gente extraordinaria en todas las facetas de la vida. Ejemplaridad* es la palabra que deberíamos respetar, pero nuestra vida pública no ha ayudado en nada a esa ejemplaridad. La modestia es un valor a la baja, mientras que en los programas basura se exalta el histrionismo y el griterío y la falta de educación, esos son famosos. Pero, eso es sólo una parte y Villena parece que lo quiere hacer extensivo a toda la sociedad. Tal vez debería de dejar de ver esos programas.

Guanyar-se la vida com un rei

 

La imatge d'aquest "Congreso Internacional"  porta la imatge dels Reis d'Espanya. Potser el/la grafista no s'han adonat de la ironia del títol d'aquest congrés: Ganarse la vida. Género y trabajo a través de los siglos".  Felip VI es guanya la vida fent de rei. És un lloc de treball molt exclusiu. La seva elecció va passar per davant de la Constitució i de la línia de successió, però tan s'ha val, calia que fos home. La història d'Espanya com la d'altres països ha estat lligada -per l'espasa- a la reialesa. Ells, els reis, no tenen que guanyar-se la vida, la tenen regalada des el dia del seu naixement. Ells si porten un pa sota el braç. Amb la fotografia reial, la meritocràcia no cal, Felip VI te feina però no ha tingut que lluitar per aquest lloc. Per la seva filla, tindran que canviar la Constitució, però el que es segur, és que no hi haurà cap referèndum, i això per el be nostre, no sigui que no volen una monarquia vella i caduca. 

Guerra a Ucraïna: 19 dies de Guerra

 

La guerra que tenia que ser ràpida, va adquirint poc a poc, el paisatge natural de les guerres: devastació, destrucció i mort. Això és la guerra! Per això ningú la vol. Però el cert és que la guerra plana contínuament en aquest món. La diferència és que aquesta guerra, no es produeix a l'Àfrica, o al Orient Pròxim, és a tocar a les fronteres de la UE. Putin, President d'aquesta República sui generis anomenada Rússia, te tot el poder en les seves mans. 

La destrucció sistemàtica de les ciutats, Mariúpol com exemple, dona relleu a l'idea de urbanicidi. Putin sembla que no vol quedar-se amb Ucraïna, però fa tot el possible perquè no quedi res d'en peus. Hospitals, escoles, edificis d'habitatge, d'oficines, tot és susceptible de destrucció sistemàtica.  Segons la propaganda de Putin, Ucraïna, és un niu de nazis. Es parla de 2500 civils morts a la ciutat de Mariúpol, a conseqüència del foc del exèrcit rus. 

La UE veu impotent com Putin destrueix una nació. La lluita serà acarnissada i aferrissada. Les ciutats que fa 20 dies, eren com les nostres ciutats, ple de botigues, de carrers plens de gent, anant a comprar o passejant, ara tot això està destruït. La fugida de més de dos milions de persones -dones i nens i gent gran-, omplen les ciutats frontereres de Polònia, Romania, Moldàvia, Hongria, països de transit, per una destinació incerta en el espai i sobretot, en el temps.

 

Khàrkiv 

Veien les imatges de la guerra, sembla estrany que tothom no sigui pacifista. Però la realitat ens diu que la guerra res mes cal per començar-la un bàndol. Sembla fàcil dir que et rendeixes, però algú no faria res quan es casa teva la que volen destruir? 

Barça-Osasuna

 

I

Una primera part excel·lent del Barca ha escombrat de la gespa al Osasuna. En mitja hora el Barça ha desplegat un joc brillant on les oportunitats s'han traduït amb gols. El primer de penalt, un càrrega contra Gavi, l'àrbitre ha marcat el punt fatídic per el rival. Ferran Torres ha marcat gol, molt ajustat al pal. A partir d'aquí, tot ha sigut fàcil. 

Un Osasuna molt defensiu i un Barça molt intens a la pressió, ha permès tenir la pilota i generar jugades que anaven cap a la porteria de Herrera. Dembélé, ha jugat una primera part molt bona, ha donat dos assistències de gol, per Ferran (2) i Aubameyang (3). Al tercer gol, ha intervingut Alves, fent una "bicicleta" -de fet moltes-, que ha congelat al seu defensor i ha permès fer la passada a Dembélé.

Quan al minut 30' guanyes per 3 a 0, acabes baixant de pistonada. L'Osasuna, s'ha estirat cap a la porteria de Ter Stegen, que no ha tingut gens de feina. Segurament, Xavi farà canvis, veurem com canvia l'equip. El dijous juguen amb el Gatalasaray.

II

Una segona part de pur tràmit, ha permès això si, veure un bonic gol de Riqui Puig, que ha sortir per substituir a Pedri. Busquest ha estat immens, donant passades al primer toc, fent que la pilota anés molt de pressa. També ha tingut una oportunitat de gol Memphis que d'esperó que ha sorprès a tothom, si arriba entrar, hauria estat el gol del mes. Gavi ha estat imprescindible, sempre combatiu i treballador, ha tocs de gran qualitat tècnica. El partit ha permès al Barça apujar l'autoestima, per el proper dijous internacional.

Marató Vies verdes: Llagostera-Platja d'Aro

 

2:06:33

La cursa de les vies verdes mai defrauda. Tota la setmana pendent del temps, i a l'hora de la veritat no plovia. El camí, estava en perfecta estat per córrer. Aquest any m'he agafat 21 km, des de Llagostera. Sortida des de l'antiga estació de tren, i cap a Santa Cristina d'Aro. He anat seguit a unes nois que anaven al seu ritme, elles xerraven i jo al darrera.

Cap el kilòmetre 8 a un ritme de 5:30 estàvem a tocar  a la llebre de 2h. I elles no paraven de xerrar. Era una mena de combustible a les seves cames. El recorregut tenia una petita variant, què a l'hora de seguir el ritme m'ha costat. He deixat a les noies els seu ritme i jo he baixat el meu. La volta al Parc dels Estanys es fa molt dura. Al arribar al Passeig Marítim, el onatge del mar imposava per la seva bellesa salvatge. Al arribar al Pavelló Esportiu, no hi havia l'arribada, era dins del pavelló. 

PD: A la tornada a casa, a començat a ploure amb ganes!

Recomendaciones musicales

 

 

 

Arte y música: Aleksandr Yevguénievich Yákovlev

 

Aleksandr Yevguénievich Yákovlev

(1887-1938)

Guerra a Ucraïna: 16 dia de Guerra

 

Urbanicidi, aquest neologisme, -el dissident serbi Bogdan Bogdanovič, va parlar d’urbicidi per referir-se a l’anorreament de la ciutat de Vukovar i els bombardeigs i setge despietat de Sarajevo- [Carles Torner,El filòsof que torna a Kíiv per resistir (Ara.cat], explica el que està passant a Ucraïna i les seves ciutats. La destrucció de les ciutats com objectiu de guerra. La Segona Guerra Mundial va aportar aquest objectiu a la màxima expressió. Hiroshima, com experiment nuclear, Dresden, Varsovia o Londres van ser destruïdes . Cal recordar que la precisió d’aquells bombardejos era incomparablement menor que els actuals. Les tropes russes, tenen objectius fàcils, destruir edificis, siguin blocs de habitatges, escoles, hospitals, res de objectius estratègics, perquè en el món on vivim, és a les ciutats on s’ha amaga el nucli dur de les societats: les persones.

No sé si veurem una guerra casa per casa, estil Stalingrad, on el setge podria durar molt de temps, mentre la Comunitat Internacional, no sap que fer, per no entrar en guerra amb Rússia, i la por a un conflicte nuclear, tenint en compte el inquilí del Kremlin, que l’únic que vol ara mateix, es guanyar una guerra que ja ja perdut. Manel Elies, corresponsal de TV3 a Moscou ha dit:  "Putin és avui un líder molt més afeblit que fa un mes. Molt més dèbil: els objectius que s’havia proposat estan caient un a un. L’únic que li pot quedar —i això és el que em fa molta por— és la destrucció total. És a dir, una guerra que la perdi tothom, sabent que no la pot guanyar. Això és el que em fa por, i el veig capaç de fer-ho".  I això ho diu qui ha sigut molt de temps corresponsal a Rússia. 

Barça-Galatasaray: ZZZZZZ

 

Una nit que volia ser reivindicativa, s'ha acabat amb un empat sense gols. Avui no era la nit. Cap ocasió clara de gol, malgrat que tots els davanters han jugat. Un Frenkie de Jong diluït, sense capacitat per fer mal al rival, molt be organitzats en defensa, ha fet que el Barça no ha pogut marcar gol. Hi ha poca cosa a explicar. Xavi havia tingut la sort de cara amb les substitucions, però avui, no ha funcionat. Un equip molt discret, sobretot perquè no ha volgut jugar al ataca, ha fet que el Barça s'estavellés a l'àrea del Galatasaray. Queda el partit a Estambul, potser allà el Barça poguí fer el que avui no ha estat capaç, marcar gols.

La CUP vol la pau!

 

Què li passa a la CUP amb la Guerra d’Ucraïna? Son l’esperit de la contradicció. Ara son els campions del pacifisme absolut. “NO a la guerra”. Aquest pacifisme, no es gens desinteressat. L’obsessió per les diferències fa que sempre vagin a la contra. No volen armes perquè els ucraïnesos es puguin defensar. Creuen, què això, farà que hi hagi més morts. I tenen raó. Però, la llibertat d’un poble està en joc. Volen dir que s’han de rendir al enemic? No volen l’OTAN, reparteixen culpes a banda i banda, ells, els nous arbitres de la justícia i la pau. Son l’herald d’una pau que res més ho veuen ells. Tots son culpables, menys ells, es clar. No els agrada que hi hagi una unanimitat en una qüestió com la invasió del exèrcit rus a Ucraïna. La CUP demostra una vegada més la seva absència de sentit comú, i això els fa un interlocutor inútil i perillós. 

Ressenya: Mai, de Ken Follet

Una novel•la al seu estil, on la intriga, la versemblança dels fets, la descripció dels personatges: espies, terroristes, diplomàtics, caps d’estat, son analitzats per Follet amb un estil cinematogràfic. Un in crescendo de situacions cada vegada més conflictives on la política de la força sempre te aspirants i on el seny escasseja. 

La novel•la té diferents escenaris, propi d’un món globalitzat. Així, veiem el Txad, Washington, Pequín, Pyonyang, cadascun defensen interessos propis i aliens. El Txad, hi ha el terrorisme islamista. Els migrants què han d’anar de la mà de traficants de persones sense escrúpols, què et poden deixar a qualsevol lloc. L’episodi de Hufra , és potser un dels més intensos de la novel•la.

 Washington i Pequín, representen avui les potencies principal d’aquest món global. Els seus interessos podrien arribar a ser antagònics. La capacitat de Pequín de posicionar-ne a qualsevol país, sigui qui sigui el seu règim, li permet anar omplint forats que les democràcies occidentals,  li costa de fer. Malgrat que no te cap problema per ser interlocutor de dictadures, siguin teocràtiques o no. 

Un del problemes que es planteja en la novel•la es Corea del Nord. Un soci difícil, però que malgrat tot, el mantenen contra tota lògica. Qui mana a la Xina? Es evident que mana el exèrcit i el partit comunista. Però, el comunisme s’ha esfumat del segle XXI. La retòrica oficial es parla de comunisme, malgrat ser la fàbrica del capitalisme. Com és pot parla d’aquesta contradicció tan evident? Potser fan com els filòsofs averroistes, amb la seva teoria de la doble veritat: Hi ha una veritat absoluta: el comunisme de Mao, i hi ha una veritat per el poble: el capitalisme de consum. Aquest fet, és el que ha permès a la Xina, sobreviure al col•lapse de l’antiga Unió Soviètica (1989).

Per què mantenir una Corea del Nord? La resposta es històrica. Xina no vol que Corea del Sud absorbeixi Corea del Nord, com va fer Alemanya amb l’antiga RDA. Corea del Nord es un tap. El volen mantenir, malgrat totes les incomoditats que puguin tindrà. A la novel•la aquesta incomoditat arribarà al paroxisme.

Un final previsible, què permet reflexionar-hi sobre com és pot governar el món global amb les obsessions nacionals? El canvi climàtic, la revolució tecno-biològica, la guerra nuclear, la governança global*, aquest problemes son reals, a la novel•la, en Ken Follet, parla de guerra nuclear. Un dels problemes d’aquesta novel•la per passar-la a la gran pantalla és que el final s’hauria de canviar, a la gent no li agraden els finals apocalíptics.

8-M: Dia Internacional de la Dona

 

Guerra a Ucraïna: 12º dia de Guerra

 

La Guerra sempre acaba amb imatges com aquesta. Imatge desoladora i terrible. Una maleta que no anirà a cap lloc, perquè les persones que la portaven, ara, tampoc aniran a cap lloc.  Mort, destrucció, dolor es la seva contribució al món. I malgrat això, sempre hi ha que els governants d'aquest món, volen una guerra, perquè pensen en guanyar-la. Això és el poder en estat pur. I Putin, ara mateix, es veu a sí mateix, com un líder indestructible que farà miques un país, Ucraïna, per tal de  sentir-se  una mica millor, per encarar altres reptes de futur. Fins quan?

Elx-Barça: Les dificultats per guanyar!

 

I

Una primera part on el Barça hauria pogut marcar, on hi ha molta lluita, i poques oportunitat. Un partit travat sense ocasions clares. Un Aubameyang i un Gavi invisibles, un Dembélé actiu al començament però que s'ha anat diluint i un defensa que en l'única errada a permès al Elx marcar un gol al minut 45. 

Hi ha d'haver canvis, perquè aquest 45' han donat com resultat que un Elx ha tingut res mes dues oportunitats, ha aprofitat la segona. El Barça no pot regalar tant espai els davanter del Elx que son mes ràpids que els del Barça.  Una teranyina al centre del camp, fa que hi haguí poca fluïdesa en el joc.  Començar la segona part en el marcador en contra es un handicap que tindrà que resoldre en Xavi al vestuari amb substitucions i una mica més d'encert.

II

Els canvis de Xavi han donat fruits. Al 60' Ferran Torres ha fet l'empat, amb un gol oportunista. El Barça jugava amb ganes, però una vegada més Ter Stegen ha salvat al Barça. A la segona part hi ha hagut una estrella inesperada, Edgar badia, el porter del Elx, que ha estat el millor del seu equip, evitant que el Barça s'ha avances al marcador. Un penal del Elx, a jugada confusa de Memphis que havia sortit per  Aubameyang ha permès que Memphis fes el segon del Barça amb un tir imparable què ha entrat per l'escaire (84') . L'arbitra ha estat en el ull del huracà, repartit grogues no sempre han criteri, no ha fet cas al Elx quan demanaven penal a l'àrea del Barça. L'Elx ha intentat amb molt de perill apropar-se al àrea de Ter Stegen. Per sort, l'àrbitre ha xiulat el final del partit. El Barça ha merescut el tres punts, però la defensa és ara per ara un espai molt feble i això ho saben tots els rivals.