Imatges Apocaliptiques (II)

 

La imatge deixa veure el desastre del terratrèmol del Marroc. Habitatges construïts a qualsevol lloc, ha generat que el terratrèmol d'escala 6,8 que ha generat de moment 3000 morts i més de 5674 ferits. Ací, el rei del Marroc,  Mohamed VI, li ha costat molt fer-se visible, potser, perquè com diu la Najat El Hachmi, en el seu article Esperant un bocí de civilització (Ara.cat. 13/9/23) -

Hassan II va dir dels rifenys que érem uns insectes-. Potser allò que va dir el seu pare, ara ell, no ho pensa, però si, en tot cas, el desastre del Marroc amaga la deixadesa del monarca i els seus governants. Hi ha víctimes de primera i de segona, al Marroc s'ha els ha assignat com de primera, mentre a Líbia, son de segona. Tant un com altres, poden esperar poc dels governs respectius. Encara no he vist a Borrell en cap d'aquests escenaris apocalíptics.    

Propaganda reial

 

Avui a TVE -24h-parlaven del emèrit com si ell  fos el capità Costeu. Parlaven de preparar-se per la pròxima competició on ell –l’emèrit- tenia un protagonisme total i absolut. Potser l’encarregat  de omplir els minuts amb l’emèrit s’ha passat ell sol vint pobles, o era un guió surrealista de la Zarzuela o ves a saber d’on. Perquè en realitat el vell Joan Carles, és com un passatger dins la nau. Una de les frases deia: “Que havia acumulat deu hores de navegació”. Impressionat! Sembla que li deu santa de meravella Sanxexo. En tot cas, fer creure que l’emèrit és un esportista d’elit preparant-se per la Copa Amèrica és una autèntica fake news de l’estiu.

Coronació tronada

 

En plena globalització, la imatge de dos personatges que han sortit fins ad nauseam en el mitjans roses, ara es converteixen en heralds d'una legitimitat tronada i caduca. Semblen que vagin a un festival de disfresses, coronats per la gracia de déu. Però tot plegat, és un vestigi del passat, que no vol preguntar a les generacions actuals si encara té sentit. 

Marx ja va deixar clar el significat de la monarquia:

“ La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis [natura: biologia]. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar*. pàg.346) ”

La monarquia com a casta eterna: Carles III

 

El text de Marx, a propòsit de la crítica a Hegel de la seva visió de l'Estat, planteja probablement una de les crítiques més punyents de totes les que s'ha pogut dir sobre la monarquia. Marx revela la mistificació de l'Estat i despulla la presumpta legitimitat de la monarquia:

[El texto de Marx, a propósito de la crítica a Hegel de su visión del Estado, plantea probablemente, una de las críticas más aceradas de cuantas se ha podido decir acerca de la monarquía. Marx desvela la mistificación del Estado y desnuda la presunta legitimidad de la monarquía]:

“ La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis [natura: biologia]. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar*. pàg.346) ”

  [ “ La soberanía, la dignidad del monarca, sería fruto del nacimiento. El cuerpo del monarca determinaría su dignidad. En la más alta cúspide del Estado decidiría, por tanto, en vez de la razón la simple physis [naturaleza: biología]. El nacimiento determinaría la cualidad del monarca, a la manera como determina la calidad del ganado*. pág.346) ” ]

Estampes marineres

 

Hi ha imatges que ho diuen tot, i aquesta és una. Al Diccionari de María Moliner, a la paraula bribón diu això: "Persona que engaña, estafa o roba. Sinónimo de granuja". Potser els seus amics del ànima el volen passejar per anant normalitzant el personatge. Pablo Hasél i Valtònyc, deuen mirar amb perplexitat el cor d'aduladors què el volen fer passar com un heroi. L'emèrit saluda, però aquí? Els seus fans o incondicionals? De moment, no sabrem quants diners té amagats al Panama o qualsevol altre lloc. Veien imatges com aquestes, encara queden dubtes de la necessitat d'una República, que sigui catalana?

 

"El otoño del patriarca"

                                 

Valtònyc a Bèlgica i el Emèrit a Sanxenxo. Un no pot venir a Espanya, perquè injuriar a la Corona és un delicte de lesa Majestat, mentre el defraudador i ves a saber que més, és impune a Espanya per la gràcia de Déu i la Constitució. No tots som iguals, i alguns encara menys iguals què d'altres. La dreta el vol canonitzar, aquesta dreta que deshumanitza els adversaris polítics -independentistes-, es mostra com humils servidors d'aquesta monarquia cada vegada més tronada i inservible. Però ací mana  els amics de Villarejo, i tota la colla que aspira i sospira per arribar al TS. I per descomptat, Felip VI què no vol de cap de les maneres donar la paraula a la ciutadania per si se'l acut demanar una República. 

Guanyar-se la vida com un rei

 

La imatge d'aquest "Congreso Internacional"  porta la imatge dels Reis d'Espanya. Potser el/la grafista no s'han adonat de la ironia del títol d'aquest congrés: Ganarse la vida. Género y trabajo a través de los siglos".  Felip VI es guanya la vida fent de rei. És un lloc de treball molt exclusiu. La seva elecció va passar per davant de la Constitució i de la línia de successió, però tan s'ha val, calia que fos home. La història d'Espanya com la d'altres països ha estat lligada -per l'espasa- a la reialesa. Ells, els reis, no tenen que guanyar-se la vida, la tenen regalada des el dia del seu naixement. Ells si porten un pa sota el braç. Amb la fotografia reial, la meritocràcia no cal, Felip VI te feina però no ha tingut que lluitar per aquest lloc. Per la seva filla, tindran que canviar la Constitució, però el que es segur, és que no hi haurà cap referèndum, i això per el be nostre, no sigui que no volen una monarquia vella i caduca. 

A Bèlgica cantar rap contra la Monarquia no es delicte

 

El més comentat (1) permet visualitzar com és la Judicatura espanyola en les seves altes instancies. Tant l’AN com el TS. Un per condemnar i l’altra per ratificar a “tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons.” La Fiscalia de la AN el va imputar a Valtònyc per tres delictes: injuries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces, es a dir, el pack complet. Quina classe de Fiscalia tenim a Espanya? Ja sabem que l’AN es un despropòsit jurídic. I avui, els seus magistrat frisen per pujar al TS i això vol dir que la seva percepció encara està instal•lada amb ETA que va ser la seva principal raó de ser, segueix sent el seu modus operandi.

Un rei emèrit pot haver fet tot i més, però està fora del abast de la justícia perquè la CE diu que “La persona del Rei es inviolable i no està subjecte a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre referendats en la forma establerta en el art.64, mancant de validesa sense la seva ratificació, excepte el que disposa en el art.65.2” (art.56.2 CE).

Es veritat que es el President del Govern qui recau la responsabilitat per els fet del Rei, però això sembla que ningú volgui fer cas. En canvi, una cançó –dolenta i poc-solta- és capaç de mobilitzar a la justícia per donar un càstig exemplar. La llibertat d’expressió s’han va a norris davant de les institucions del Estat. El mal gust no pot ser criminalitzat. Per mal gust el que el rei emèrit feia “negocis”, per què algú creu què els sàtrapes de l'Aràbia Saudí, van donar els milions d’euros per què son com germans de l’ànima? Tota la colla de mitjans de la extrema dreta no han dit ni piu. En canvi, son molt bel·ligerants perquè un raper canta cançons, en català, i fa befa de la monarquia. Aquesta es una de les cares d’Espanya. L’altra sembla que està amagada i atemoritzada per el què diran. La dignitat de la Magistratura ja hem vist fins a on arriba. Sort que la Corina s’ha embutxacat els milions per els serveis prestats!

PD: Llibertat per Pablo Hasel !!! Què fa el govern més progressista de la galàxia?

2020: fi d' etapa

 A falta de dues hores per acabar aquest interminable 2020, voldria felicitar a tothom perquè el 2021 sigui millor. Masses coses han passat aquest any que sempre estarà associat a la pandemia del Covid-19.  El Covid i el estat d’alarma, retallades de llibertats a canvi de un bé, la salut que ha començat a cotitzar a l’alça. Més de 47.000 morts a Espanya.

Les Autoritats, han sigut incapaces de gestionar de forma coherent la pandemia. Quadrar el cercle viciós de salut i economia ha estat una missió impossible. I per acabar-ho de arreglar, la falta de ajudes a la població més afectada, ha generat un pou de misèria i ressentiment que ja veurem com s’ha arregla.

En aquestes situacions límits, molta gent a fet el possible perquè les conseqüències siguin menys greu, per exemple, el personal sanitari, mal pagat i menyspreada, ha posat el llistó molt alt. No és suficient els aplaudiments. Cal que a les nomines dels sector sanitari hi hagi el agraïment de tota la societat. Les residències de gent gran han patit els estralls de la pandemia. Caldrà revisar a fons la seva problemàtica, perquè el que ha passat clama al cel.

Tota la gent ha patit els embats d’una pandemia global i el sistema econòmic, ha trontollar d’una manera imprevisible. Caldria repensar aquest sistema que crea unes desigualtats sense precedents. Xina ha sortir més enfortir que els EEUU. El adéu de Trump es una bona noticia. Països com Espanya, no tenen res a dir al concert internacional, i sort en tenim de pertanyé a la UE. Les vacunes son la bona noticia d’aquest quart trimestre ple d’ensurts. A Espanya ja veurem quan finalitzarà la vacunació de la gent amb més riscos (la gent gran i els sector sanitari). Serà llarg i tediós.

El PSOE i Podem, segueixen governant, malgrat els entrebancs d’una dreta i extrema dreta que no deixa treva a les seves ànsies de poder mal dissimulades. L’artilleria mediàtica segueix els seu joc brut. Les instàncies judicials segueixen la seva venjança contra el independentisme. El pitjor és que el govern “més progressista de la història” no és capaç de posar punt final al problema català, o almenys mitigar-ho. La por els poders fàctics els té paralitzats. A Catalunya, la governança, després de la destitució del President Torra, sembla que carregar-se la voluntat de la ciutadania no sigui cap problema, segueix el desgavell habitual entre els dos socis què estén condemnats a entendres, ERC i Junts per Catalunya. Queda clar una cosa, la independència, s’ha allunyat per molt de temps. Cal en tendra que ampliar la base requereix temps i molta paciència. La gent ho entén. Però a canvi, vol una gestió més eficaç del que hem tingut. L’exemple de les ajudes els autònoms, és un tast, de què les coses és podem fer millor.

L’actual autonomia i el seu permanent dèficit fiscal, fa què les aspiracions d’anar més allà, estiguin llastrades. No hi ha marge de maniobra. Això vol dir, que s’ha de repensar com fer què els recursos que necessita la societat catalana, tota la societat, és puguin obtenir d’uns governs què tenen la mala costum de no fer el que diu que faran.

Per si tot això no fos suficient, està la monarquia i els estirabots del rei emèrit a Abu-Dhabi, i els milions d’euros que volten a reu del món, segons determinades fonts. Una monarquia, què en Felip VI, no despertà cap entusiasme, més enllà de la dreta nostàlgica què entén que és la millor garantia que rés es pugui moure. Exemplaritat i ètica son paraules buides què aquesta monarquia caduca i tronada no entén ni compren.