Viatge a Vietnam i Cambodja: Ho Chi Minh- Siem Reap- LLac Tonle Sap (Cambodja) (I)

 Dia 11

Ho Chi Minh- Siem Reap (Cambodja) – Llac Tonle Sap

Ara son les 19:15h, nit tancada a Siem Reap. El nostre hotel es diu FCC Angkor. Estem en una habitació de fantasia per occidentals. Una habitació amb cristalleria oberta al pati. Al mig un llit enorme i darrera hi ha un espai per el bany. Una dutxa enorme i còmode sense por de caure de la banyera. A certa edat això comença a ser una necessitat. L’espai del wc no està resolt, perquè escoltar  el metà que surt del cos, sense obstacles per que tothom poguí sentir-ho, no sembla una bona idea. Estic escrivint la crònica davant d’una mena d’aparador on hi ha una màquina d’escriure antiga, uns llibres sobre Angkor, objectes per fer bonic i omplir l’espai. 

El dia ha començat massa d’hora, eren les 4:15h a les 5h sortíem del New World Saigon Hotel. Havien preparat un  box-lunch –una capsa de cartró, amb una ampolla d’aigua, un suc, un altre capseta amb un croissant i una magdalena i un petit entrepà i de postra un plàtan. El nostre guia Tu, a suggerit que el millor era menjar-s’ho tot el que un pogués, perquè a l’aeroport, caldria deixar-ho. Una solució era que si deixàvem alguna cosa, ho deixéssim a l’autocar que el xofer ho feria servir.  Molts de nosaltres ho hem fet així.

A les 5:35 estàvem a l’aeroport Tan Son Nhat. Quan anàvem cap a l’aeroport hem acomiadat amb Tu i Felipe –ells tenien que tornar a Hanoi-, i el conductor, amb agraïments però també amb un regal econòmic. S’ho havien guanyat de sobres. És veritat que fan la seva feina, però amb ells, la connexió ha estat excel•lent, tant humana com a professional. 

Dins de l’aeroport hem tingut que esperar una bona estona perquè s'obrís el mostrador de la companyia cambodjana. Sobre les 6:15 s’ha obert. Les nostres maletes passaven massa, hem tingut que fer un transvasament urgent d’una maleta a un altre. Sort que en Sendo, estava a la aguait, sempre ho està. Desprès hem passat el control d’equipatge i persones i duana. Sense complicacions, perquè ho portàvem tota la paperassa que demanaven per entrar al país.

Hem estat prenent un caputxino de mida gegant, el preu també ho era. A l’hora sortíem en autobús per arribar al nostre avió, un charter, no tinc clar que la nacionalitat de la tripulació, no eren del país. Segur que eren d’algun país de l’est d’Europa, potser romans o bielorussos o ucraïnesos, no estic segur. Hem deixat passar a tots els avions, abans que el nostre s’enlairés.

  

El viatge ha durat uns 45’, des de la finestra de l’avió, hem vist enormes extensions d’aigua. Les pluges de les setmanes passades ha multiplicat l’extensió del llac Tonle Sap, convertint-ho en un mar. 

L’aeroport  Siem Reap Angkor, es troba a uns 50 km de Siem Reap, l’anterior estava molt més a prop. Hi ha una nova carretera per enllaçar la ciutat i l’aeroport. Hem passat el control de duanes amb els visats en ordre, anar a recollir les maletes i a la sortida ens esperava el nostre guia, en Son. Hem fet broma en el nom. 

La carretera era nova de trinca, sense tràfic. Un paisatge agrícola, amb animals per els camps, donava un altre caire al paisatge. Camps d’arròs, cautxú, fruita exòtica.

    

 

Les dones també existeixen a l'Iran

 

Les notícies que arriben de l’ Iran, son mostra de la insatisfacció de la gent, especialment, de les dones, sota un règim teocràtic que ofesa qualsevol protesta. De fet l’ Islam és incompatible en un sistema democràtic. També els sistema democràtic pot ser buidat de contingut, a l'estil del EUA de la mà de Trump. Ara mateix, molt sistemes postdemocràtic (autoritarisme/ dictadura) utilitzen les urnes per legitimar-se, malgrat que això és innecessari, perquè no existeix cap oposició, perquè ha sigut eliminada. 

L’Iran, conte per centenars de morts els manifestants, cansats de les penúries socials i econòmiques que pateixen sota el règim dels aiatol·làs. La religió com doctrina de l’Estat. El problema és que no existeix oposició perquè ha sigut perseguida o està exiliada. La UE s’ho mira sense cap possibilitat de fer res. Els EEUU de Trump, ja els està bé el règim, perquè sempre hi haurà ocasió per justificar incursions en el seu territori. Israel, deu pensar que mentre hi hagi manifestacions i repressió, poden estar tranquils.  Israel és potencia nuclear, amb el que això representa.

La crueltat del règim és proporcional al rentat de cara que fa l’Aràbia Saudita. Aquests també és un règim teocràtic, per tant, dictatorial, però ha pagat a preu d’or la seva impunitat els EUA, comprant-li armes per valor de milers de milions de dòlars. Occident  s’ha venut els diners d’aquests sàtrapes. Sense anar més lluny, un invent del futbol espanyol, juga una final, a l’Aràbia Saudita, gràcies els milions que reben els equips. O la marca Dakar, que és passeja per paratges extraordinaris del seu desert. O qualsevol exhibició esportiva. Pel que sembla, allà ningú vol treballar, i per això la immigració pobre i musulmana, ocupa l’últim esglaó social en condicions infrahumanes en molts casos. 

L’Iran és un país riquíssim, gràcies al petroli. Però, el càstig internacional, EEUU, fa que les seves possibilitats estiguin molt limitades. Ofegar al país no significa ofegar al règim, i l’únic que a aconsegueixen és maltractar a la població civil, que veu com es doblement castigada, tant internament com externament.

Viatge a Vietnam i Cambodja: Mekong (My Tho)- Ciutat Ho Chi Minh (i III)

III

Sortir corrent cap el vaixell i tornar a Ciutat Ho Chi Minh. Hi havia presa per arribar. Hi havia un últim repta per els compradors compulsius. Hem tornat per la mateixa autovia i els mateixos paisatges que al matí. 

Entrant a la Ciutat Ho Chi Minh, hem vist gratacels enormes, i un canal d’aigües més pròpies d’una claveguera que no pas d’aigua. Al arribar al hotel, han donat temps per anar a les habitacions, descarregar el que portàvem i uns 20’ tornar a baixar i anar al Mercat Ben Thanh que es troba a uns 10’ caminant. 

Hem passat per un carrer ple de botigues on les noies portaven mocador al cap, semblaven d’origen malai o indonesi. Els nostres guies,  eren Felipe i en Sendo. El Mercat te estructura moderna.

Dins del mercat hi havia tota mena d’espais per comprar tota classe objectes i productes. Cents de microparades esperen els turistes. El productes estan organitzats per zones. Hi ha un eix horitzontal i vertical que dona orientació, per desprès en línies paral•leles estretíssimes t’amunteguen totes aquestes parades. Quan passes tothom t’ho ofereix els seus productes.  Roba, maletes, samarretes, tota mena de quincalleria o menjar. Hi havia les clàssiques marques internacionals. Ningú enganya a ningú. De fet, tot és fabrica al Vietnam. Com la febre és contagiosa, m’he comprat una andròmina musical que havia vist en l’actuació dels musics a la illa dels cocos. Hem fet el regateig oficial, per no semblar més ruc del que un ja és. 

 El Temple Mariamman

Desprès hem anat de tornada al hotel. Malgrat que semblava difícil perdre’s ho hem aconseguit.  Com resultat, hem pogut veure un temple indi. Resulten inquietants, amb una representació barroca i naïf a l’hora. Hem aconseguit arribar a l’avinguda on calia a travessar per anar al Hotel. Al costat hi havia una tenda de sabates skechers, hem entrat i per desil•lusió nostre els preus eren els mateixos que a casa. Això vol dir que molt poca gent s’ho pot permetre. Hem entrat al hotel cap les 18:15h, a fora feia calor. Hem anat a veure la piscina en un espai obert enmig de Saigon! Hem estat una bona descansat i veient la piscina.

A les 20h teníem sopar d'a comiat. Hem tingut temps de dutxar-nos i escriure la crònica d’aquest dia, un híbrid de exploració, de feines artesanal i productes del país. Segur que hi havia altres lloc al mateix Ciutat Ho Chi Minh molt més interessants. 

* Montse P

El sopar a la plata 1 en un menjador privat enorme, rodejats d’una multitud de cambrers/eres, tots molt joves i una mica massa ansiosos, et treien el plat a la mínima que badaves. Cal dir que ha estat un sopar excel•lent. Sendo, sempre atent, ha demanat la col•laboració per agrair l’esforç i entusiasme d’aquest grup de aprenents amb un aplaudiment amb presència de tots ells. Ha estat un moment molt emotiu, perquè no s’ho esperaven i a més per una noia que feia anys. Hem cantat en català “Per molts anys”. L’espai on hem sopat, semblava a estones un frigorífic.  Ací entro en una apreciació molt subjectiva. Era en aquell moment on hauria estat el lloc adequat per acomiadar-nos dels nostres amics i guies en Tu i en Felipe. Desconec la raó perquè no s’ha fet.

Ara son les 21:35h. Demà marxem del hotel a les 5h. Això vol dir posar els despertador a les 4! Demà deixem Vietnam i anem en vol a Siem Reap, Cambodja.

Recomanacions musicals

 

La franja de Gaza, esta sent silenciada 

Hi ha llocs difícils per fer musica, però aquests semblen 

immunes al trànsit dels devots

Viatge a Vietnam i Cambodja: Ciutat Ho Chi Minh- Mekong (My Tho) (II)

II

My Tho

 A la vora del riu, hi ha l’entrada els vaixells que porten els turistes pel riu Mekong. Al pujar al vaixell calia fer equilibris. El riu és enorme, d’un color terrós, fruit de les pluges de la setmanes anteriors. Restes de plantes aquàtiques  floten lliurament pel riu. Moltes embarcacions transporten tota mena de contenidors, ves a saber on.  Hi ha tota mena de peixos i piscifactories. Un dels producte estrella és el panga, i el peix gat, que per la sobreexplotació està en perill d’extinció. Cal recordar que el riu té 4750 km de longitud, és el tercer riu més llarg d’Àsia.

No hem anat a cap pagoda ni temple o tomba. En canvi si hem anat cap el canal Xep a Ben Tre (terra de cocos). La idea era veure com algunes famílies és guanyen la vida amb el turisme. Hi ha una mena de fascinació per fer d’antropòleg d’estar per casa. Hem anat a un espai on preparaven té de mel i llima –calia veritablement anar-hi?-. Com a reclam exòtic podies fer-te fotografies amb una serp que feia de corbata vivent. Ha tingut molt d’èxit. 

Exhibició floral

Mussaenda

Ixora

Hibiscus Rosa Sinensis Amarillo

Rosa

Tornado de foc

Ruellia simplex

Desprès, hem desembarcat a una plantació de coco. Però el plat fort era la venda de tota mena d’objectes per turistes. La litúrgia de com es prepara els cocos tenia més de ganxo publicitari que altre cosa. Hi havia més gent al costat nostre. Hi havia productes derivats del coco, però també tota la quincalla habitual. Tot prescindible.

Per últim, ens han portat a un altre espai antropològic. HI havia fruita i un grup presumptament folklòric on un grup de “musics” i quatre dones cantants han amenitzat una estona la nostre estada. Per descomptat, al final sempre hi ha el moment per comprar alguna cosa. 

Totes aquestes visites, no calien. No hem aprés cap lliçó de res.  No sé si això és obligatori anar-hi, però hi havien altres alternatives més suggestives (veure el Buda gegant).

Des de el festival musical , hem anat fins un canal d’aigua de color marronós, amb unes embarcacions d’extrema fragilitat, pujar calia fer equilibris molt notables, si queies amb aquella aigua, millor era no pensar-hi. Hem sigut dels primers en agafar la direcció que ens duria fora d’aquest canal, i cap a el Mekong. Les dones que porten aquestes canoes (sampan) feia malabarisme, perquè hi havia que anaven i tornaven dins del canal que era molt estret. 

Una plataforma al costat del riu, esperava la nostre embarcació. Sortir de les canoes ha estat una labor àrdua i perillosa, caure al aigua no era cap opció. Una vegada hem omplert l’embarcació hem anat a dinar.  

En realitat hem anat a un macro menjador al aire lliure pleníssim de turistes. Teníem l’espai reservat. Un ventiladors atrotinats han fet la seva feina. El local tenia unes lones que resguardaven d’un sol molt enèrgic.  Un dinar que començava amb una sopa, el plat exòtic del dia, un peix a la brasa que una senyora molt eficient ens ha preparat un rotllos amb una mena de paper film, però semblava més de plàstic, que tenies que remullar perquè l’efecte era una mica estrany. Desprès uns rotllos normals i uns llagostins (1 per cap), i arròs per acompanyar. I com a culminació del àpat, fruita del temps. 

Pez oreja de elefante 

(Cá tai tượng chiên xù)

Protestes a l'Iran

 

La fotografia és suficientment explícita per no fer més comentaris dels que cal. Aquest gest a l'Iran, té com a castic la pena de mort. Si a més, sumes que és una dona, que no porta el xador, que vesteix al mode occidental, llavors, és una espia de la CIA. Si poguessin assassinar dos o tres cops, ho farien. 

PD: A Espanya, cremar la fotografia del rei, fins fa molt poc, era un delicte. La Sentència del TEDH, deixa sense efecte aquest acte de llibertat d'expressió. 

Trump transforma Veneçuela en un casino

 

La reunió de Trump amb les petrolieres, dona fe de l'espoli que patirà Veneçuela. Repsol també estava a la taula. Estaven avalant el pirateig. Trump li importa un rave la gent de Veneçuela. S'ha apoderat sense que hagués necessitat de lluitar per els carrers de Caracas. No ha necessitat controlar militarment els pous de petroli. Els mateixos veneçolans -l'oposició no compte-, s'ha prestat ràpidament a  gestionar els interessos de la Casa Blanca. Ara diu que necessita urgentment Groenlàndia. Si ho fa, sembla que tothom li vol donar la raó a aquest boig que ha descobert que el món està governat per pusil·lànimes que no volen emprenyar aquest psicòpata investit d'Emperador. L'OTAN arriba a la seva fi. Què pensen fer la UE? Trencar relacions amb els EUA? Expulsar a les companyies nord-americanes? Imposar-los aranzels del 100%? La resposta és que com Groenlàndia queda lluny, molt lluny, el millor és que s'ho quedi ell. No sé que farà Dinamarca. Però a hores d'ara, saben que estan sols, i que ningú farà res per ells.