Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dones. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de gener del 2026

Les dones també existeixen a l'Iran

 



Les notícies que arriben de l’ Iran, son mostra de la insatisfacció de la gent, especialment, de les dones, sota un règim teocràtic que ofesa qualsevol protesta. De fet l’ Islam és incompatible en un sistema democràtic. També els sistema democràtic pot ser buidat de contingut, a l'estil del EUA de la mà de Trump. Ara mateix, molt sistemes postdemocràtic (autoritarisme/ dictadura) utilitzen les urnes per legitimar-se, malgrat que això és innecessari, perquè no existeix cap oposició, perquè ha sigut eliminada. 

L’Iran, conte per centenars de morts els manifestants, cansats de les penúries socials i econòmiques que pateixen sota el règim dels aiatol·làs. La religió com doctrina de l’Estat. El problema és que no existeix oposició perquè ha sigut perseguida o està exiliada. La UE s’ho mira sense cap possibilitat de fer res. Els EEUU de Trump, ja els està bé el règim, perquè sempre hi haurà ocasió per justificar incursions en el seu territori. Israel, deu pensar que mentre hi hagi manifestacions i repressió, poden estar tranquils.  Israel és potencia nuclear, amb el que això representa.

La crueltat del règim és proporcional al rentat de cara que fa l’Aràbia Saudita. Aquests també és un règim teocràtic, per tant, dictatorial, però ha pagat a preu d’or la seva impunitat els EUA, comprant-li armes per valor de milers de milions de dòlars. Occident  s’ha venut els diners d’aquests sàtrapes. Sense anar més lluny, un invent del futbol espanyol, juga una final, a l’Aràbia Saudita, gràcies els milions que reben els equips. O la marca Dakar, que és passeja per paratges extraordinaris del seu desert. O qualsevol exhibició esportiva. Pel que sembla, allà ningú vol treballar, i per això la immigració pobre i musulmana, ocupa l’últim esglaó social en condicions infrahumanes en molts casos. 

L’Iran és un país riquíssim, gràcies al petroli. Però, el càstig internacional, EEUU, fa que les seves possibilitats estiguin molt limitades. Ofegar al país no significa ofegar al règim, i l’únic que a aconsegueixen és maltractar a la població civil, que veu com es doblement castigada, tant internament com externament.


dilluns, 16 d’agost del 2021

Afganistan i Haití: Els desastres continuen

 Afganistan i Haití son les dues notícies internacional del moment. El talibans a Kabul i un terratrèmol a Haití amb un balanç provisional de morts de 1297 i 5.700 ferits. Un terratrèmol d’escala 7, la mateixa escala que va produir al 2010, 300.000 morts i el país devastat.



Talibans entrant a Kabul






Terratrèmol a Haití


Què tenen en comú aquests dos països? Un al Carib i l’altre la Asia? Tots dos pobres. “ L'HDI és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil”.   De 189 països, Afganistan ocupa el 169 i Haití el 170. Aquest és el seu drama. Cap dels indicador han estat en les agendes internacionals. Amb règims corruptes, guerres teledirigides i desastres naturals, aquests països, sense cap institució que es poguí dir així, han rebut diners, però simplement, han anat a parar a mans dels seus mandataris. Ni haitians ni afganesos, son benvinguts a cap lloc. Així, què és difícil pensar que les coses s’arreglaran soles. A la pel•lícula  “La guerra de Charlie Wilson”, on parla de la implicació dels EEUU (Ronald Reagan) a la guerra entre Afganistan i l’antiga Unió Soviètica, donant suport els què desprès varen dir-se talibans, eren els lluitadors per la llibertat, al final de la pel•lícula, el representant demòcrata Charlie Wilson, demanava un milió de dòlars per a construir escoles, desprès de haver-se gastat mil milions en armes, i rebia la incomprensió dels anteriors entusiastes d’enviar-hi armes als talibans, una vegada que els soviètics marxessin d’Afganistan. 

És com diu la Mònica Bernabé, al seu article "Afganistan, crònica d'una ficció" (Ara.cat, 15/8/2021), referint-se els EEUU: "Ni els va importar a l’inici de la invasió, ni els ha importat ara, al final. " Marxen, sense haver fet res de bo per la població. Això sí, han omplert les butxaques a tots els senyors de la guerra que eren els despatxos on arribaven els diners. Ara tornaran a marxar, o potser no,  però seran molt més rics del que ja eren, mentre la població està en mans d’un pistolers que res més volen imposar les seves delirants idees religioses, especialment, contra les dones, es a dir, contra el 50% de la població!


PD: En la propera entrega parlarem de Haití.