Viatge a Vietnam i Cambodja: Siem Reap- Singapur- Barcelona

 Dia 14

Siem Reap- Aeroport- Singapur- Barcelona

M’he despertat amb la sensació que no havia dormit be, però potser això ho somiava, millor deixar-ho córrer. Avui no havia que aixecar-se d’hora. Hem anat a esmorzar sobre les 8:00h. Jo he pres l’habitual. Desprès hem acabar de arreglar les maletes, distribuint el pes equitativament. Hi havia temps de sobra. He mirat l’Ara.cat, hi havia una noticia que feia referència al país. Tailàndia i Cambodja en xocs fronterers, morts i sobretot, refugiats, d’un conflicte que porta molt de temps arrossegant-se per culpa de disputes territorial. I enmig d’aquest conflicte, una pagoda en el centre. No deixa de ser una bogeria que dos països que tenen el turisme com un dels eixos centrals, és fiquin en aquestes disputes que poden tenir greus repercussions, tant humanes com econòmiques.

Hem anat a donar un volt pel costat del hotel. Hem arribat al Palau Presidencial. Hi ha uns jardins i una petita pagoda per fer ofrenes. Hi havia gent fent-les a Buda.

Mentre anàvem cap a el Palau, estava a 5’ o 8’ caminant al costat d’un canal d’aigua, un conductor de rickshow s'oferia per fer una volta turística. Hem declinat la seva oferta. Aquella hora del matí ja feia calor. Hem decidit anar un altre cop cap el hotel. Al costat del hotel hi ha u botiga plena d’objectes de regal, amb cara i ulls. Hem acabat comprant unes postals i un petit pòster.

Desprès ens hem refugiat a l’habitació. He acabat comprar el llibre Wild Angkor. A l’hora prevista a les 11:45h hem portat les maletes a recepció. El conductor ha ficat les maletes en la petita furgoneta.

Decoració del hotel

 Nosaltres hem pujat al autocar, anàvem a dinar! El lloc, resultava que estava davant de l’hotel, de fet pertany a la mateix cadena hotelera. L’autocar a trigat 3’. El restaurant Palate, és un lloc estil europeu ha preparat un menú, per nosaltres: amanida, peix i postra (panacota). Tot molt correcta. El local era molt agradable. En fotografies de personatges, reals i també pòsters de cinema. Hem sortit del restaurant a les 13:35h, Anàvem cap a el nou aeroport. 

El menjar a Cambodja

(*Montse P)

Des de Siem Reap, fins a l’aeroport hi ha una carretera nova, que va a travessant tots els paisatges, urbans i agrícoles. Ací tot era més ordenat que a Hanoi, pocs cotxes i també poques motocicletes, que n’havia. A mesura que sortíem de la ciutat una filera de petits negocis ambulant sembraven la carretera, llocs per dinar o vendre souvenirs per els turistes. Desprès hi havia camps de cultiu. En Sendo ha fet (ho fa sempre) un comiat molt sentit per el nostre guia, en Son i el conductor. El reconeixement no era espiritual, també era material (diners). Ho han agraït. Per normes de l’aeroport en Son  no podia entrat a l’aeroport, sembla que ara a Barcelona tampoc ho deixen fer.

Entrar a l’aeroport de Siemp Reap, i fer  tot els rituals que calen fer en aquests indrets. Tràmit burocràtic-policial.  Com l’aeroport és nou de trinca, hi ha novetats, una d’ella i molt convenient és que a l’hora de facturar les maletes no cal fer de Samsó, perquè la maleta i les cintes transportadores estan arran de terra! També hi havia un escàner per maletes que avisa si has de obrir-les allà mateix. Hem fet tots aquests tràmits sense complicacions. 

Aeroport de Sem Reap

Hem tingut que esperar perquè l’avió de Singapur Airline, sortís cap a Singapur per la connexió a Milà i Barcelona. Una vegada hem aterrat a Singapur, hem agafat un tren llançadora dins del mateix aeroport de la T1 a la T2. 

Singapur des de l'aire

Les terminals son enormes, plenes de botigues de marca a preus estratosfèrics. Per descomptat, no hi havia gent, però tant sol val el client solvent i no el client tafaner. L’avió sortia a les 23:45h. Hem estat xerrant amb uns companys, un dels quals havia covat la grip. A l’hora d’embarcament hem passat per el control de vol i cap a els nostres seients. Estàvem a l’altre punta de l’avió, fila 64. Per fila hi havia 9 seients, si descompten primera classe, hi devíem ser més a prop de 500 persones. Una autèntica multitud dins de l’avió. 

Idees per regals

No he pogut dormir. La nit s’ha fet interminable. Hi ha gent que dorm, malgrat el xivarri que hi ha dins de l’avió. Altres més pragmàtics, prenen una pastilla per ajudar-se a dormir. A Singapur Airline, deuen pensar que tots els passatgers passen molta gana, han donat el sopar, he declinat l’oferiment. Desprès, han passat un grapat d’hores on la gent  intentava dormir, o veient pel•lícules. La secció on estàvem hi havia cinc lavabos, hi havia moments, que resultaven insuficients. No deixa de ser curiós que a aquestes alçades del segle XXI, la velocitat d’aquests gegants aeronàutics sigui del segle XX. Perquè el famós Concorde, arribava els “2.172 km/h aproximadament) a una alçada de 60.000 peus (17,7 quilòmetres) amb una configuració d'ala delta i una evolució de motors amb postcombustió dissenyats originalment per al bombarder estratègic Avro Vulcan*.” 

El nostre avió anava a 978 km i a uns 11 km d’alçada, aproximadament. Si anéssim amb un Concorde, la durada del viatge hauria estat d’unes 6h com a màxim. Sembla que els fabricants aeronàutics –Boing, Airbus per l’aviació comercial-, no estan per innovacions tecnològiques, prefereixen oferir avions amb capacitat de passatger, deixant-ho la velocitat per els  avions de combat, entre 2,5 Mach i 2,83 Mach, és a dir entre 2,485 i 3000 km/h. Entre 950 i 3000 podria haver un parell de esglaons intermedis, per no fer els vols de llarga durada un petit suplici per els viatgers. Imagino que el preu dels bitllets serien prohibitius, com eren els del Concorde.

Desprès d’aquest excurs aeronàutic, segueixo la narració de tornada cap a casa. Al matí, ens han donat l’esmorzar, donaven un bocata i cafè amb llet. Voldria imaginar que a primera classe donen croissants i caputxinos. Hem fet una parada a Milà, una brigada de treballadors, m’ha semblat que eren els que havíem vist quan anàvem cap a Singapur i Hanoi. Han tardat una hora més o menys. Com hi havia les portes obertes, el fred es colava per els passadissos de l’avió.  Una vegada s’ha enlairat, Barcelona estava a una hora i escaic, el cel estava ennuvolat i gris, i la temperatura era de 8º. 

Això no és camps de cultiu des de l'avió, és la moqueta del aeroport de Barcelona

Aterrar, anar a recollir maletes, passant per control de duanes i anar a les cintes de les maletes. Ens hem acomiadat dels companys de viatge, recollir-les i anar a la sortida on el cotxe espera gràcies a Aparca&Go. A les 11:45h arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat! 

Viatge a Vietnam i Cambodja: Sem Reap- Temples de Beng Mealea i Banteay Srei (I)

 Dia 12

Siem Reap -Temples Beng Mealea i Banteay Srei

Ara son les 17:10h. Estem en el hotel. Avui hem començat el dia més tard, perquè sortíem del hotel a les 8:30h. Despertar-se sense presa i anar a esmorzar. Un bufet molt correcte en un espai molt agradable. Hi havia per alimentar a un regiment. Què fan amb el menja que no es consumeix?

L'hotel

Hem estat una estona fent temps a la habitació, i a l’hora convinguda cap a l’autocar. Hem anat en primer lloc a un centre per adquirir les entrades els Temples. Era una mena de forfait per deu dies, per entrar-hi a tots els Temples. Cal dir que el nombre de Temples és molt important. Nosaltres hem vist una petitíssima part dels complexos que hi ha. Calia fer-se fotografia perquè aquest carnet és personal e intransferible, malgrat que no s’han esforçat massa en comprovar-ho el entrar els temples. Quan hem arribat aquest centre, no hi havia masses autocars. El tràmit ha estat ràpid. 

Lloc per recollir els tickets

Desprès hem anat cap a el Temple de Beng Maelea que és troba a uns 70km de Siem Reap, passant per la carretera que porta a l’aeroport.

Temple de Beng Mealea (segle XIII)

Enmig de la vegetació es troba el temple de Beng Mealea. El temple es troba en estat ruïnós, amb varies galeries i torres destruïdes, i malgrat el seu estat, encara transmet una energia singular, potser la imaginació juga ací, com en tant altres casos, un paper activador que dona color i vida allò que no som més que pedres que una vegada els homes amb la seva supèrbia devien pensar que duraria mil anys. 

Malgrat les similituds amb el disseny amb Angkor Wat, el Temple de Beng Mealea es va construir desprès d’Angkor Wat, abans de Jayavarman VII accelerés la construcció de Temples.

 

Una característica interessant del Temple és que no s’han trobat inscripcions relacionades con Beng Mealea, no hi ha certesa qui la va construir ni el seu propòsit. En tot cas, la construcció es pot situar cap a l'últim terç del segle XII, durant el regnant de Suryavarman II.

"El perímetre exterior del temple és un fossat rectangular de 1030 x 880 m amb l'entrada principal orientada a l'est. Una carretera de laterita de cinc-cents metres de llargada s'estenia cap a l'est des de la vora del fossat fins a un pavelló de fusta (ara desaparegut) que es trobava al costat d'un llarg baray (dipòsit) que donava servei a Beng Mealea, a  l'època de Suryavarman, la zona delimitada pel fossat hauria contingut una ciutat bulliciosa d'edificis majoritàriament de fusta, que allotjaven els sacerdots, els assistents i diversos membres del personal de suport i famílies dels que servien a Beng Mealea. Avui dia, tota la zona està dedicada a un bosc dens i no va ser accessible al públic en general fins a principis dels anys 2000 a causa de les mines terrestres enterrades, un llegat de l'era dels Khmer Rojos i les seves conseqüències".

"El pla general és coherent amb Angkor Wat, que comprèn tres recintes rectangulars encaixats un dins de l'altre, amb dues biblioteques i un pati cruciforme cap a l'entrada (a l'est a Beng Mealea, en contrast amb l'oest, a Angkor Wat). El temple es diferencia d'Angkor Wat en què el seu santuari central era només una torre connectada a un Mandapa, en contrast amb les cinc torres d'Angkor Wat disposades sobre una muntanya artificial. Malauradament, ni tan sols podem estar segurs del pla del santuari central de Beng Mealea, ja que està tan completament esfondrat que sembla que la seva destrucció va ser deliberada, potser un acte de sacrilegi per part d'un exèrcit invasor durant els anys crepusculars de l'Imperi Khmer*." Aquest exèrcit invasor, de la veïna Tailàndia, i és una de les causes per les quals els imperis entren en col·lapsa**. 

Detall de la decoració

Una de les característiques d'aquest "Temple" és tot ell, és runa. Les pedres son els testimonis muts de la bogeria humana. No hi he el consol de pensar en un terratrèmol, producte de la naturalesa, les runes son obre dels homes. Una de les torres de Beng Mealea va ser demolida amb explosius d'alta potència durant el període Khmer Roig a la recerca de tresors antics*** (1975-1978). La natura ha embolcat aquests edificis fonent-se amb ells en una simbiosi inquietant i alhora fascinant. Fins el 2003, no es va pogués tornar obrir els visitants.