Viatge a Vietnam i Cambodja: Ciutat Ho Chi Minh- Mekong (My Tho) (II)

II

My Tho

 A la vora del riu, hi ha l’entrada els vaixells que porten els turistes pel riu Mekong. Al pujar al vaixell calia fer equilibris. El riu és enorme, d’un color terrós, fruit de les pluges de la setmanes anteriors. Restes de plantes aquàtiques  floten lliurament pel riu. Moltes embarcacions transporten tota mena de contenidors, ves a saber on.  Hi ha tota mena de peixos i piscifactories. Un dels producte estrella és el panga, i el peix gat, que per la sobreexplotació està en perill d’extinció. Cal recordar que el riu té 4750 km de longitud, és el tercer riu més llarg d’Àsia.

No hem anat a cap pagoda ni temple o tomba. En canvi si hem anat cap el canal Xep a Ben Tre (terra de cocos). La idea era veure com algunes famílies és guanyen la vida amb el turisme. Hi ha una mena de fascinació per fer d’antropòleg d’estar per casa. Hem anat a un espai on preparaven té de mel i llima –calia veritablement anar-hi?-. Com a reclam exòtic podies fer-te fotografies amb una serp que feia de corbata vivent. Ha tingut molt d’èxit. 

Exhibició floral

Mussaenda

Ixora

Hibiscus Rosa Sinensis Amarillo

Rosa

Tornado de foc

Ruellia simplex

Desprès, hem desembarcat a una plantació de coco. Però el plat fort era la venda de tota mena d’objectes per turistes. La litúrgia de com es prepara els cocos tenia més de ganxo publicitari que altre cosa. Hi havia més gent al costat nostre. Hi havia productes derivats del coco, però també tota la quincalla habitual. Tot prescindible.

Per últim, ens han portat a un altre espai antropològic. HI havia fruita i un grup presumptament folklòric on un grup de “musics” i quatre dones cantants han amenitzat una estona la nostre estada. Per descomptat, al final sempre hi ha el moment per comprar alguna cosa. 

Totes aquestes visites, no calien. No hem aprés cap lliçó de res.  No sé si això és obligatori anar-hi, però hi havien altres alternatives més suggestives (veure el Buda gegant).

Des de el festival musical , hem anat fins un canal d’aigua de color marronós, amb unes embarcacions d’extrema fragilitat, pujar calia fer equilibris molt notables, si queies amb aquella aigua, millor era no pensar-hi. Hem sigut dels primers en agafar la direcció que ens duria fora d’aquest canal, i cap a el Mekong. Les dones que porten aquestes canoes (sampan) feia malabarisme, perquè hi havia que anaven i tornaven dins del canal que era molt estret. 

Una plataforma al costat del riu, esperava la nostre embarcació. Sortir de les canoes ha estat una labor àrdua i perillosa, caure al aigua no era cap opció. Una vegada hem omplert l’embarcació hem anat a dinar.  

En realitat hem anat a un macro menjador al aire lliure pleníssim de turistes. Teníem l’espai reservat. Un ventiladors atrotinats han fet la seva feina. El local tenia unes lones que resguardaven d’un sol molt enèrgic.  Un dinar que començava amb una sopa, el plat exòtic del dia, un peix a la brasa que una senyora molt eficient ens ha preparat un rotllos amb una mena de paper film, però semblava més de plàstic, que tenies que remullar perquè l’efecte era una mica estrany. Desprès uns rotllos normals i uns llagostins (1 per cap), i arròs per acompanyar. I com a culminació del àpat, fruita del temps. 

Pez oreja de elefante 

(Cá tai tượng chiên xù)

Viatge a Vietnam i Cambodja: Ciutat Ho Chi Minh- Mekong (My Tho) (I)

 Dia 10

Mekong- Han Loung –Ben Tre- Ho Chi Minh

Avui sortíem a les 7:30h. Un esmorzar amb pa torrat i un caputxino. La melmelada molt bona. Hem agafat l’autocar des de l’hotel New World Saigon Hotel fins a My Tho (a la ribera del Mekon). Hi ha uns 75 km de distància i la durada és aproximadament de 1:30h. 

Ciutat i camp

La CT01, és la via més ràpida, és de peatge. El recorregut va passant per diferents paisatges humans i camps de conreu. A la sortida de Ciutat Ho Chi Mihn, un canal d’aigua bruta ens acompanya una bona estona. Les voreres es reconverteixen en parades de comerç al detall microscòpic. 

I desprès, apareix el camp, amb conreus d’arròs i un paisatge agrícola on el verd predomina a banda i banda de l’autovia. 

    

Hem passat a prop d’un complex manufacturer e industrial, més a prop de My Tho que de Ciutat Ho Chi Minh: 

-VINLONG STAINLESS STEEL (VIETNAM) CO., LTD (Acer industrial)

-Công ty Khoa Học Kỹ Thuật YongJin Việt Nam (Empresa de fabricació de bobines y Làmines d’ acer inoxidable.

-Apache Footwear Vietnam II (fabrica d’Adidas, on treballant més de 4000 persones)

Com anàvem per l’autovia, m’ha semblat veure espais per que els treballadors pugin dormir, en barracons enormes. No semblava massa confortable, però potser era un altre cosa. Per un sistema nominalment comunista, no en puc imaginar que la propietat dels  mitjans de producció no siguin del Estat i en canvi siguin de propietat privada, perquè llavors, com justificar el règim polític? Segur que a Ho Chi Minh, li esclataria el cap al veure la contradicció. En aquest paradís capitalista, segur que els sindicats estan prohibits i qualsevol vaga és un delicte de lesa majestat. El pitjor és que bona part d’aquesta producció omple les prestatgeries dels nostres magatzems a Occident. 

Si per autovia el tràfic és lent, per carreteres convencionals, encara és més lent. Hem arribat a My Tho, la ciutat més important d’aquesta zona. De fet no hem vist My Tho, hem anat directament agafar el vaixell que ens ha portat per el riu Mekon*. Molt a prop de My Tho,  es troba un dels Temples més important de Vietnam, Vĩnh Tràng Pagoda.

Vĩnh Tràng Pagoda

Una mica de història:

“A la dècada de 1860, Mỹ Tho, juntament amb Saigon, va ser una ciutat estratègica important durant la campanya colonial francesa cap al Vietnam. El 1862, la captura de Mỹ Tho per part de França es considera la conclusió de l'establiment de la colònia francesa de Cotxinxina , un desenvolupament que va inaugurar gairebé un segle de domini colonial francès al Vietnam. Durant el període de colonització, l'economia va continuar prosperant, atraient més immigrants, principalment de Teochew i Minnan de la Xina continental*.”