II
Hoian està declarada Patrimoni de la Humanitat. I malgrat tot, no hem visitat Hoian(1), hem passejat per el carrer principal plena de botigues per a turistes. Havia vist llocs on hi ha mercats o zones per els turistes, però ací, tot era per els turistes. Els llocs que hem anat:
Casa Duc An (segle XIX o anterior)
“La casa Duc An es troba al número 129 del carrer Tran Phu. És una casa-botiga típica d'estil Hoian amb una planta llarga i estreta, amb una botiga al davant, un pati al centre, un espai de treball a la part posterior i habitatges a la planta superior. La casa pot haver estat construïda ja al segle XVII, però el que veiem avui dia es va construir a partir del 1850 aproximadament. El 1908, la casa es va convertir en una botiga de medicina xinesa. També va servir com a lloc de reunió per a intel•lectuals de principis del segle XX, sobretot a partir del 1925, quan personalitats com Phan Chu Trinh (un defensor de la independència) hi freqüentaven*.”
Hi havia massa gent per poder apreciar tot el que hi havia dins d’aquesta casa-museu. La il·luminació era molt deficient, hi havia molta cosa, però si no ets expert amb art oriental, no saps el que estàs veient.
Sala d'Assemblea Cantonesa (construïda a partir del 1786)
“La Sala d'Assemblees cantonesa (Hoi Quan Quang Trieu), fundada el 1786, serveix a la comunitat xinesa cantonesa de Hoi An. El seu altar principal està dedicat a Quan Cong, un general xinès dels segles II i III famós per la seva valentia i posteriorment deïficat. És una de les cinc sales d'assemblees de Hoi An per a diferents grups ètnics xinesos. Els components utilitzats per construir l'edifici es van produir suposadament a la Xina i es van enviar per mar per al seu muntatge aquí**.”
Ací, una font i els dracs corresponents, donava un aire faller irresistible. De fet hi ha més temples com aquest, corresponent a les minories xineses.
Pont Japonès (construït a principis del segle XVII)
“Ningú no sap amb certesa l'edat exacta d'aquest pont, però probablement es va construir durant els primers anys del shogunat d'Edo (principis del segle XVII). El pont cobert, també conegut com el pont de la Pagoda (Chua Cau), va ser construït per artesans japonesos que formaven part d'una comunitat més gran de comerciants japonesos actius a Hoi-An.
Els japonesos es van establir en aquesta ciutat en gran nombre després d'un tractat amb els senyors locals Nguyen signat a principis del segle XVII. Hoi-an en aquell moment estava poc desenvolupada, però els japonesos preveien transformar la ciutat en un gran centre comercial. Els senyors Nguyen van permetre als japonesos construir carrers, pagodes i altres infraestructures, juntament amb habitatges per als comerciants. El pont és un dels pocs tresors arquitectònics que encara es conserven d'aquella època.
El pont també serveix com a temple, amb santuaris dedicats a diverses deïtats a l'interior. Una teoria sobre el propòsit religiós del pont és que es va construir per sotmetre un monstre drac mamazu que s'estenia per tot el món , el cap del qual es trobava a l'Índia i la cua al Japó. Es creia que el moviment de la cua provocava terratrèmols al Japó. Com que Vietnam es trobava a la zona de l'esquena del mamazu, el pont tenia la intenció de subjectar-lo, evitant així qualsevol terratrèmol***.”
Hem passat per el pont, ple de turistes fent-se selfies en totes les poses possibles. Impossible fer-se una fotografia sense que algú aparegui sense ser convidat. El carrer continuava en paral•lel al riu Thu Bôn, que en les pluges passades hi havia trams que s’havia desbordat una mica. A totes les botigues, les venedores esperaven els possibles compradors amb els braços obert i una perenne somriure. Com nosaltres si som d’aquest món, també hem comprat.
(1) https://www.orientalarchitecture.com/index. A la pàgina, excel·lent e imprescindible, hi ha tota la relació de llocs per anar. Hi ha divuit lloc i nosaltres hem anat a tres.
*https://www.orientalarchitecture.com/sid/920/vietnam/hoi-an/duc-an-house
**https://www.orientalarchitecture.com/sid/652/vietnam/hoi-an/cantonese-assembly-hall
***https://www.orientalarchitecture.com/sid/657/vietnam/hoi-an/japanese-bridge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada