III
Sortir corrent cap el vaixell i tornar a Ciutat Ho Chi Minh. Hi havia presa per arribar. Hi havia un últim repta per els compradors compulsius. Hem tornat per la mateixa autovia i els mateixos paisatges que al matí.
Entrant a la Ciutat Ho Chi Minh, hem vist gratacels enormes, i un canal d’aigües més pròpies d’una claveguera que no pas d’aigua. Al arribar al hotel, han donat temps per anar a les habitacions, descarregar el que portàvem i uns 20’ tornar a baixar i anar al Mercat Ben Thanh que es troba a uns 10’ caminant.
Hem passat per un carrer ple de botigues on les noies portaven mocador al cap, semblaven d’origen malai o indonesi. Els nostres guies, eren Felipe i en Sendo. El Mercat te estructura moderna.
Dins del mercat hi havia tota mena d’espais per comprar tota classe objectes i productes. Cents de microparades esperen els turistes. El productes estan organitzats per zones. Hi ha un eix horitzontal i vertical que dona orientació, per desprès en línies paral•leles estretíssimes t’amunteguen totes aquestes parades. Quan passes tothom t’ho ofereix els seus productes. Roba, maletes, samarretes, tota mena de quincalleria o menjar. Hi havia les clàssiques marques internacionals. Ningú enganya a ningú. De fet, tot és fabrica al Vietnam. Com la febre és contagiosa, m’he comprat una andròmina musical que havia vist en l’actuació dels musics a la illa dels cocos. Hem fet el regateig oficial, per no semblar més ruc del que un ja és.
Desprès hem anat de tornada al hotel. Malgrat que semblava difícil perdre’s ho hem aconseguit. Com resultat, hem pogut veure un temple indi. Resulten inquietants, amb una representació barroca i naïf a l’hora. Hem aconseguit arribar a l’avinguda on calia a travessar per anar al Hotel. Al costat hi havia una tenda de sabates skechers, hem entrat i per desil•lusió nostre els preus eren els mateixos que a casa. Això vol dir que molt poca gent s’ho pot permetre. Hem entrat al hotel cap les 18:15h, a fora feia calor. Hem anat a veure la piscina en un espai obert enmig de Saigon! Hem estat una bona descansat i veient la piscina.
A les 20h teníem sopar d'a comiat. Hem tingut temps de dutxar-nos i escriure la crònica d’aquest dia, un híbrid de exploració, de feines artesanal i productes del país. Segur que hi havia altres lloc al mateix Ciutat Ho Chi Minh molt més interessants.
El sopar a la plata 1 en un menjador privat enorme, rodejats d’una multitud de cambrers/eres, tots molt joves i una mica massa ansiosos, et treien el plat a la mínima que badaves. Cal dir que ha estat un sopar excel•lent. Sendo, sempre atent, ha demanat la col•laboració per agrair l’esforç i entusiasme d’aquest grup de aprenents amb un aplaudiment amb presència de tots ells. Ha estat un moment molt emotiu, perquè no s’ho esperaven i a més per una noia que feia anys. Hem cantat en català “Per molts anys”. L’espai on hem sopat, semblava a estones un frigorífic. Ací entro en una apreciació molt subjectiva. Era en aquell moment on hauria estat el lloc adequat per acomiadar-nos dels nostres amics i guies en Tu i en Felipe. Desconec la raó perquè no s’ha fet.
Ara son les 21:35h. Demà marxem del hotel a les 5h. Això vol dir posar els despertador a les 4! Demà deixem Vietnam i anem en vol a Siem Reap, Cambodja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada