Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
divendres, 23 de maig del 2025
Dues vides compten més que 53.000!
diumenge, 18 de maig del 2025
dissabte, 17 de maig del 2025
GR-7: Alcover-La Mussara- Arbolí
divendres, 16 de maig del 2025
dijous, 15 de maig del 2025
Una nova pàgina a la història de la infàmia (primer volum)
dimecres, 14 de maig del 2025
dimarts, 13 de maig del 2025
Petrodòlars a canvi de protecció
dilluns, 12 de maig del 2025
Ressenya: La caiguda del Leviatàn
El llibre va descrivint les successives confrontacions entre Laconia i els restes de la rebel·lió contra l’Imperi. Al centre hi ha la nau Rocinante. La filla del dictador Duarte s’ha integrat dins de nau, fent d’aprenenta a les ordres d’Amos Burton.
En aquesta historia de lluites desiguals, de persecucions i enfrontaments sempre hi ha espai per cultivar les relacions humanes. Però hi ha alguna cosa que fa que tot estigui pendent d’un fil. Duarte ha desaparegut i pel que sembla vol connectar totes les ments a la seva. Les desconnexions de les consciències individuals fan que noves consciències s’integrin en cadascun dels personatges centrals de la novel•la. Escoltar veus d’altres de ser una experiència molt estranya i pertorbadora.
Esbrinar on és troba Duarte és l’objectiu del Imperi lacònia. Per això posen al front a Aliana Tanaka, una lluitadora temible. Ella és l’encarregada de rastrejar on s’ha ficat el líder suprem. També vol recuperar a la filla de Duarte, Teresa que està a la Rocinante. Mentre això passa, l’Halcón, capitanejada per Elvi Okoye estudia un objecte com no hi ha cap en el galàxia que pot posar llum per entendre els creadors de les portes estel·lars, dins del sistema Adro. Per esbrinar el que passa, utilitza a dos criatures en forma de nens com son Cara i Xan, ells son per dir-ho així la interface entre l’objecte alienígena, per comprendre que està passant al voltant de les mil tres-centes portes estel·lars.
A la Rocinante hi ha el convenciment que Teresa no pot estar-s’hi eternament en la nau, té que anar a l’escola, viure com una adolescent normal –en la mesura del possible-. Per això decideixen anar cap a Nova Egipte, allà hi ha un parent llunyà de Teresa i una escola on pot començar de nou. Però Tanaka també ha pensat en el mateix lloc, una coincidència extraordinària. Allà tothom vol el que l’altre no vol, el cas és que l’enfrontament es fa inevitable amb un resultat inesperat la mort de Amos d’un tret a l’esquena i James Holden disparant a la cara de Tanaka.
El contagi de les ments és fa cada vegada més ràpidament. Per combatre-ho hi ha un còctel de medicaments que ralentitza que la nostre consciència s’escapi del nostre control i sigui controlada per un altre. Aquest altre és Duarte.
Tanaka malgrat el tret a la cara ha pogut salvar-se gràcies a tecnologia mèdica. La seva set de venjança s’ha tornat irreprimible. A la Rocinante, un altre miracle s’ha fet realitat, Amos torna a la vida. La protomolècula que té dins ha permès que torni a la vida. Holden sap que Tanaka els perseguirà fins que no destrueixi la Rocinante i a la seva tripulació. Mentre tant, Elvi Okoye va passant informació a Naomi Nagata. La Rocinante posa direcció al sistema Adro per unir forçes per entendre l’objecte de la mida d’un satèl•lit com la lluna, fet de diamant.
Hi ha un atac de les forçes que van destruir els constructors de les portes i del objecte d’Adros. Unes forçes que semblen determinades a destruir-ho tot. Tanaka per fi descobreix on s’amaga Duarte. Tanaka que vol posposar la seva venjança per col•laborar amb l’enemic.
En aquesta situació que cal redimir a la humanitat James Holden és el candidat perfecta. Ell tindrà que enfrontar-se contra Duarte que vol arravatar la consciència de la humanitat i lluitar contra aquestes forçes obscures que volen destruir la humanitat. Per aquest enfrontament còsmic, no estarà sol, rebrà ajuda d’un antic soci, però d’això caldrà llegir el llibre per saber com acaba tot plegat.
PD: Amos Burton tindrà una paper en el futur.
diumenge, 11 de maig del 2025
dissabte, 10 de maig del 2025
divendres, 9 de maig del 2025
dijous, 8 de maig del 2025
Lleó XIV, habemus Papa!
dimecres, 7 de maig del 2025
El Consell d'Administració de l'Església cerquen un nou CEO
dimarts, 6 de maig del 2025
Exhibició d'atrocitats (IV)
dilluns, 5 de maig del 2025
Romania vol un altre Ceauşescu
Llegint la portada de l’Ara.cat, en la portada diu “L’ultranacionalisme guanya la primera volta de les eleccions a Romania”. Al Ara.cat, es pot llegir: “El candidat ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials romaneses, que s'han hagut de repetir després d'acusacions d'ingerència russa en les del novembre. El pro-rus, de 38 anys, s'ha imposat pel 40% de vots i és favorit a la segona volta, prevista per al 18 de maig. En segon lloc ha quedat l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan (21%), que ha superat per un estret marge el candidat oficialista, i que disputarà la segona volta.”
Sembla que hi ha modes en política, l’onada extremista impulsada per Trump i Putin, dos personatges poc recomanables, però que ara mateix i gràcies a la manipulació i propaganda en tots els mitjans, xarxes incloses-, s’erigeixen com capitans que necessitem per sortir de no sé sap on ni què. Romania pertany a la UE, però pel que sembla si guanya les eleccions (George Simion) s’ha adreçarà a l’esfera de Putin. S’emmiralla amb Meloni i Trump, és a dir, en el millor de cada casa. Pel que sembla Romania està sota una crisi perpetua. Sort que Romania té a prop de 3 milions de immigrant a reu, especialment a Itàlia (26,31%), Alemanya i Espanya (15,38%).
Hi ha herències feixugues –etapa Ceauşescu -, que van generar unes inèrcies molt difícil de trencar. No cal anar molt lluny, per exemple, Espanya i l’aparició sense complexos d’una extrema dreta que abans portava el PP dins seu, ara s’expressa en personatges tant dubtosos com Abascal. Cap d’ells tenen solucions reals per els ciutadans. Tenen, això si, eslògans i un boc expiatori, l’altre, l’immigrant pobre. Països sense cap tradició democràtica, com nosaltres, amb enormes dèficits de transparència, com nosaltres, i enmig d’una població empobrida i sense expectatives per en sortir-se’n. Molt mala peça al taler!
diumenge, 4 de maig del 2025
Trump vol ser Calígula !