L'exèrcit té com objectiu a la població civil de Gaza

 

Netanyahu "s'ha tornat completament boig", la cita anava per un altre criminal. Israel segueix -el seu exèrcit-, en plena massacre bombardegen els refugiats que han tingut que marxar de les runes dels seus habitatges. Son bombardejos d'odi, fer mal, destruir al altre, especialment, els més vulnerables, vol que l'odi s'escampi  per els supervivents d'aquests camps de refugiats, i mentre la Comunitat Internacional, fa honor a la seva falta absoluta de inoperància còmplice. La Franja de Gaza, no és Israel, però aquesta CI li fa costat, implícitament, reconeix que l'únic que pot operar allà, és Israel, per això Israel tot fer tota classe de crims, a més hi ha un altre boig, Trump que avala això i més. 

 

Noticies breus

 A casa nostre, Pablo Casado, vol donar lliçons al comparar l’assalt del Capitoli amb el Procés. No recorda que no fa massa temps, junt a la tripleta extrema, bramava que Pedro Sánchez està on estava il•legítimament? Ja no s’han recorda, el xicot té una memòria molt curta i selectiva. 

[En casa, Pablo Casado, quiere dar lecciones al comparar el asalto del Capitolio con el Proceso. ¿No recuerda que no hace demasiado tiempo, junto a la tripleta extrema, bramaba que Pedro Sánchez está donde estaba ilegítimamente? Ya no se acuerda, el chico tiene una memoria muy corta y selectiva.]

La justícia belga, ha donat un altra plantofada al TS, al rebutjat la extradició a Lluís Puig. Dos han sigut les raons: 1) El TS no és competent per emetre l’euroordre, i 2) Hi havia la vulneració de  la presumpció d’innocència. Aquest nou reves, li quedava una última instància, Cassació, però sembla que la fiscalia belga no recorrerà a la sentència. 

[La justicia belga, ha dado otra bofetada al TS, al rechazar la extradición a Lluís Puig. Dos han sido las razones: 1) El TS no es competente para emitir la euroorden, y 2) Había la vulneración de la presunción de inocencia. Este nuevo revés, le quedaba una última instancia, Casación, pero parece que la fiscalía belga no recurrirá a la sentencia.]

Què passa quant cinc premis Nobel, i diverses personalitats del món cultural o polític, fan un manifest, a favor de els presos polítics? La resposta és el silenci, o alternativament, menystenir els signants del manifest. Això no és nou. Sembla que a Espanya, l’únic què importa es la Unitat d’Espanya. Els militars ja s’han encarregaran de això si cal. Per ordre, naturalment, de govern. Uns 124.000 militars dels exèrcits de terra, marina i aire, componen l’estructura de defensa de l’unitat de la pàtria.

[¿Qué pasa cuando cinco premios Nobel, y diversas personalidades del mundo cultural o político, hacen un manifiesto, a favor de los presos políticos? La respuesta es el silencio, o alternativamente, menospreciar a los firmantes del manifiesto. Esto no es nuevo. Parece que en España, lo único que importa es la Unidad de España. Los militares ya se encargaran de ello si es necesario. Por orden, naturalmente, del gobierno. Unos 124.000 militares de los ejércitos de tierra, marina y aire, componen la estructura de defensa de la unidad de la patria.]