Dia 1: Barcelona-Zagreb (1)

 Barcelona-Zagreb

A un lloc poc habitual l’autocar ha vingut a recollir-nos a l’hora indicada. Sortida al aeroport amb tothom –aquesta vegada pocs-, amb poc transit i bon humor. A l’aeroport de Barcelona, hi havia força gent. Per un moment hem pensat a facturar-ho nosaltres mateixos, però finalment, hem decidit fer cua a Vueling,  hem estat una bona estona per facturar les maletes.

Següent parada del turista, control de persones, no m’han fet treure les sabates, jo no soc cap agent 007! Hem anat al sector D porta 8, per embarcar. Hem tingut temps per berenar. L’embarcament s’ha fet amb retard –un clàssic-, la puntualitat passa sempre a segon terme.

L’anècdota de la jornada, ha sigut la pèrdua del mòbil per part d'una companya al aeroport i la posterior recuperació miraculosa al últim minut. Hi ha bona gent com diu Quim Masferrer (El foraster). 

A prop d’una hora de retard, hem pogut sortir. Res de begudes gratis dins l’avió, res de wifi, això és low cost!. Un servei de segona en un mon que presumeix ser de primera. L’única cosa inclosa al bitllet era que el trajecte  és fa volant!

Hem arribar a Zagreb a les 10:20h (la franja horària es la mateixa que a Barcelona). Control de passaport –DNI-, i anar a buscar les maletes. Tot força ràpid. L’avió a recuperat temps gràcies a les corrents d’aire -els hi surt de gratis!-. A la sortida esperava la nostra guia Rosa Mª M, protagonista d’aquest viatge. Al carrer feia fred, una sensació estranya després de tants mesos de colors tropicals. Havia plogut, el terra estava moll. 

Des de l’aeroport Franjo Tuđman, hem agafat l'autocar - el xofer és diu Leo-, molt gran i còmode, però sense wifi, hi hem anat a Zagreb (14 km). Poc transit i poca llum. No hi havia massa ambient per els carrers que hem passat. Hem arribat al nostre hotel Academia, no està al centre històric, malgrat que no està massa lluny i a les 23:30h ens han donat de sopar. Discret: sopa, carn i dolços. 

*Albert

Si tens insomni sempre pots tocar una peça per intentar a dormir-te

Hotel Academia

A prop de les 12:50h estàvem a l'habitació, força gran i funcional, podries estat a qualsevol lloc del mon, i no sabries on és, cap pista que et digui que és Zagreb. Demà donarem un passeig  per la ciutat-capital de Croàcia-.

Recomendaciones musicales

 

Art i musica: Edouard Vuillard

 

Edouard Vuillard

(1868-1940)

Recomendaciones musicales: R&B

 

Art i musica: Peter Ilsted

 

Peter Ilsted 

(1861-1933)

Ministeri de la Veritat (G.Orwell)

 "Davant dels grandiosos canvis del nostre temps en l'àmbit mundial, mai vistos abans, estem disposats a servir d'exemple amb els col·legues russos com a potències mundials responsables. I a jugar un paper de lideratge per conduir aquest món ràpidament canviant a una trajectòria de desenvolupament estable i positiu", ha dit Xi Jinping.

Xi Jinping, màxim aliat de Putin, parla com Orwell anomenaria el què diuen al Ministeri de la Veritat. Vivim un desordre global amb dos dictadors que es presenten com "líders responsables".  És el món al inrevés. Mentre Occident, finança la guerra de Putin, Xina, pot seguir produint allò que vàrem deslocalitzar en ares de la globalització. Com diu l'editorial del Ara:"  es veuen ara[Occident] amenaçades per aquests règims il·liberals que ja no es conformen amb ser la fàbrica del món. Volen dominar-lo i imposar els seus valors.". Hi ha algun pla per adreçar aquesta situació?

Croàcia: Ruta de Viatge (I)

 

Pajares de Yuso: Imperial

 

BOE

Política lingüística incoherent al BOE. Castellanitzar tot el què calgui  però a sobre malament. Sigui a Catalunya com al País València. Cap problema. La Constitució no s'ha aplica. Ningú s'ho mira, pobres funcionaris, ells no saben ni castellà ni per suposat català. Potser a la taula de diàleg tindrien que parlar d'aquestes qüestions, formals, però que expressen el poc respecta per la llengua (catalana).

Inspiració humorística

 

[El text parla de la mania humana per prohibir, suprimir o reprimir la lectura. La nòmina és massa llarga.]

"(...). Són els Vidal Marín, Francisco Pérez Cuesta, Agustín Rubín de Ceballos, inquisidors que, per fer-ho més gros, tenen nom d'àrbitres de primera divisió de la Lliga de futbol de l'estat espanyol*." (pàg.237)

Bayern-Barça: Fatalitat o destí?

 

El Barça no ha pogut superar la por escènica al camp del Bayern. Una primera part, on el Barça ha tingut ocasions clares que no ha sapigut concretar. Un Lewandowski desdibuixat no ha pogut brillar com ell hauria volgut. Un Bayern, que a la primera part no ha tingut ocasions, però que sempre genera sensació de molt perill. L'arbitra s'ha deixat de xiular un penalt a favor del Barça al 44'.

La segona part, ha sigut letal per el Barça. El gols del Bayern, han enfonsat al Barça. Al 50' i 55' dos gols que han creat ansietat i depressió. El Barça poc a poc a anat controlant l'ansietat, però estava imprecís i poc afortunat. Una defensa del Bayern, molt motivada i despesa física, han impossibilitat cap reacció. Aquest 2-0, indica que la defensa del Barça és molt fràgil, i que patirà amb equips grans sinó fa alguna cosa per endreçar-ho. 

La Diada i Pujol

 

La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich, "Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir: "Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble.". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroica com voldria Feliu, però ara mateix és la més enraonada.

La realitat catalana és plural, potser aquesta realitat se li escapa al món independentista, o almenys a una part d'ella. Una part dels catalans no volen aquesta opció -la independència-. Pujol no tenia el cap aquesta opció. Va intentar jugar -per el què s'ha vist, amb poca traça- un paper a Madrid. Pujol, ha sigut el polític més important del segle XX. No ha sigut màrtir - Lluís Companys- ni heroi -Francesc Macià-, però si ha governat més temps la Generalitat que cap altra President de la Generalitat. Els afers familiars i una cacera mediàtica i jurídica, han malmès el llegat de Pujol. Ara torna a ser noticia per els seu estat de salut. Amb 92 anys encara lluita per la seva vida. 

  

Inici: Viatges Inesgotable

 

Ara que el món vol esborrar-se, que veus  apocalíptiques ens diuen que els turistes som l'última plaga bíblica, què consumim massa CO2, perquè anem han avions bruts, què el millor  que podíem fer és quedar-se a casa i viatger virtualment, nosaltres, volem viatger, no hem pogut fer-ho abans, per això, ara que el temps d'oci ens dona una oportunitat, no hi hauran masses, hem decidit que si que val la pena conèixer món. 

La monarquia com a casta eterna: Carles III

 

El text de Marx, a propòsit de la crítica a Hegel de la seva visió de l'Estat, planteja probablement una de les crítiques més punyents de totes les que s'ha pogut dir sobre la monarquia. Marx revela la mistificació de l'Estat i despulla la presumpta legitimitat de la monarquia:

[El texto de Marx, a propósito de la crítica a Hegel de su visión del Estado, plantea probablemente, una de las críticas más aceradas de cuantas se ha podido decir acerca de la monarquía. Marx desvela la mistificación del Estado y desnuda la presunta legitimidad de la monarquía]:

“ La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis [natura: biologia]. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar*. pàg.346) ”

  [ “ La soberanía, la dignidad del monarca, sería fruto del nacimiento. El cuerpo del monarca determinaría su dignidad. En la más alta cúspide del Estado decidiría, por tanto, en vez de la razón la simple physis [naturaleza: biología]. El nacimiento determinaría la cualidad del monarca, a la manera como determina la calidad del ganado*. pág.346) ” ]

Diada 11-S

Quina mena de festa és aquesta que tothom (mon independentista) està barallat amb el veí? Una festa nacional cal que tothom la poguí fer seva, però això no és així. Aquesta festa commemora una derrota. I malgrat tot, Catalunya encara hi és. Això si que deuria ser motiu de festeig i no batalletes partidàries que no porten enlloc.

Recomendaciones musicales

 

Cadis-Barça: Partit aturat...

 

I

Una primera part oblidable per part d'un Barça (B). Pèrdues de temps part part del equip més feble i incapacitat del Barça jugar amb més cara i ulls. L'arbitra tampoc ajuda, deixant jugar al límit, s'ha menjat un penal clar a favor del Barça. Esperem que la segona part sortint els jugadors que van golejar el Viktoria Plsen. 

II

Xavi ha fet els canvis,De Jong ha fet el primer gol abans dels canvis,  Pedri, Lewandowski i Dembélé, marxen Ferran Torres, Gavi i Memphis. Al 65' Lewandowski fa el segon gol, gràcies a les seves ganes de fer gol.

El Cadis, ha anat deixant que el Barça domini el camp, El Cadis, no ha pogut seguir el ritme de la primera part. El 82' ha aturat el partit, perquè un espectador fa sofert un infart. I li estan atenent, amb el partit aturat.

La cursa del porter del Cadis, Ledesma portant un desfibril·lador a la grada quedarà  com la imatge del partit. Perquè més enllà del futbol hi havia una vida en joc. L'aficionat de 80 anys l'han pogut salvar.

Desprès de l'aturada (30') el partit va continuar i l'afectivitat del   Barça va augmentar fins el marcador final de 0-4. Potser al Cadis li hauria agradat que el partit s'ha hagués acabat en el moment de xiular l'aturada.

Art i musica: Arthur Streeton

 

Arthur Streeton 

(1864-1943)

Adif mostra el seu dol per la mort de la Reina Isabel

 

Adif torna a demostrar la seva capacitat de fer mal

PD; Sembla que el (mal) servei torna desprès de més de tres hores d'avaria

Barça-Viktoria Plsen: Entrar en bon peu

 

Una victòria clara davant d'un rival discret, que ha fet un gol i ha tingut alguna altra ocasió, i això indica un perill potencial a la Champions. La defensa ha badat al 43' permeten un gol (2-1) que posava la por al cos al Camp Nou, sort que el 45'  Lewandowski feia gol a passada d'un Dembélé que ha fet un excel·lent partit.

La segona part al 67' Lewandowski feia el seu tercer gol, a passada de Ferran Torres. El propi Torres ha fet un gran gol a passada de Dembélé. Desprès, amb els canvis, per donar descans, el partit ha entrat en una fase de minuts d'escombraries què s'ha fet molt llarg.

Avui, importava entrar en bon peu a la Champions. Caldrà estar atents a la defensa del Barça què pot patir amb equips de més entitat que el Viktoria Plsen.  El Barça té un nou crack, és diu Lewandowski. 

Una Diada diferent?

  M'he llegit els comentaris (62) dels lectors del Ara. Com jo no tinc la vareta màgica per fer la independència -perquè no n'hi ha-, cal fer política. Diu Josep Maria Esquirol: "El nostre horitzó personal i polític el tenim a mig pam". Aquest mig pam, requereix de coratge i esperança, i bona part de les opinions sembla que s'han quedat sense.

Algú vol, la independència al estil del que va passar a Iugoslàvia? Masses parlant de covardia. Potser que parlin per ells. Jo vaig veure al 1-O, molta gent valenta, què esperava la arribada de la GC, per exemple. L'Estat  va agafar pànic, perquè la ciutadania què va anar a votar, no tenia por a la repressió -millor dit, si tenia, però també volia anar a aquest mig pam del que parlava Esquirol.

La classe política, és un reflexa de la pròpia societat.  A més, vivim en un món global, i això ens deixa en una posició feble, també a Espanya. Cada Diada n'hi ha moltes com diu Toni Soler. No cal anar set milions de manifestants, això no seria noticia, però si aquest 11-S hi han 20.000 persones, des de Madrid, diran que la independentisme s'ha acabat. Tots els que vàrem anar el 1-O, sabem que això no s'ha acabat. 

Recomendaciones musicales

 

Sevilla-Barça: Gols per augmentar l'autoestima

 

Un Barça molt efectiu, guanya a Sevilla en hores baixes, malgrat haver jugat un bon partit. Les noves incorporacions, Raphinha que s'ha fet un fart de córrer per la banda, i Robert Lewandowski , immens, han portat de corcoll a la defensa del Sevilla. Durant un bona part de la primera part el Sevilla ha jugat amb profunditat sorprenen masses vegades a la defensa, però al minut 21 Raphinpha ha obert el compte del Barça, gràcies a la finalització d'una jugada de Lewandowski. Ell mateix al 36' ha culminat una centrada de Kounde, amb una rematada acrobàtica.  

La segona part el Barça s'ha fet amb el control i al minut 50 Eric Garcia marca un tranquil·litzador 0-3. Xavi ha fet canvis: entren Ferran Torres -molt deficient-, Frenkie de Jong i Jordi Aba. Surten Dembélé, Gavi i Balde. Al 74' Lewandowski ha sigut substituit per Ansu Fati -força desactivat-.

El minuts d'escombraries s'ha fet llarg. El Barça podia haver ampliat el marcador, però ja no s'ha mogut. Menció especial ha Gavi, tot cor i moltíssimes ganes. La columna vertebral d'aquest Barça és Terg Stegen, Araujo, Busquests, Gavi i Lewandowski. Mentre aquesta columna és poguí mantenir al llarg de la temporada, el Barça pot ser un equip temible. Però això ho tindrem que anar veient com diu el tòpic: partit a partit.

Art i musica: Eyvind Earle

 

Eyvind Earle

(1916-2000)

Recomanacions estivals