Emissor d'amor a distància
Imatges virals per els mitjans de la extrema dreta mediàtica. Suposo què ells mai han anat a cap manifestació què no hagi estat convocada per el PP. I el PP li costa fer manifestacions, excepte per protestar contra les mesures del PSOE. Mai van anar a cap manifestacions en l'època franquista.
Mai havien donat importància què mig milió de persones o un milió, és manifestessin el 11-S a Catalunya. Cap interès per els seu lemes. Però ara si, si crema un contenidor llavors posen el crit al cel, mai criden si el rei emèrit sen va amb les butxaques plenes a un país exòtic, on sempre fa sol i no és preocupen del drets humans.
Mai aquest mitjans volen esbrinar perquè passa el què passa. Ells, tossuts volen rei i ordre, res més, la resta sembla què tant li fa. Què un raper, força d'estripat digui el que diu i per això el fiquin a la presó és per ells normalíssim. Què el foc d'un contenidor és per ells, la prova de càrrec contra l'independentisme, això si és una veritat sagrada. Al món del espectacle, no hi ha millor manera de començar un telediari què amb foc consumint un pobre contenidor, o una motocicleta o un cotxe, això si que ven. Milers de manifestants amb lemes incomprensibles com "Llibertat Presos Polítics", o "Autodeterminació del pobles" o "Som una nació", això no cal ni esmentar-ho, excepte si s'ha trencat una paperera.
Per això, la gent que surt els happening del vespre, sap què sortiran a la televisió. Ja saben que res es mou, si no poden fer-ho un milió de persones, menys cent o dos centes o cinquanta. Hasél és un símptoma del que passa a la societat. Un rei emèrit què se'n en fot de tothom, una Monarquia de cartró pedra, apuntalada per la guàrdia pretoriana del PSOE, i la resta de forçes hiperconstitucionals, amén de l'elites del pensament únic, fan què la Monarquia almenys a Catalunya sigui vista sense un bri d'entusiasme. Un Rei què sortia amb els papers de Panama no diu massa d'ell. Ah si, va dir que rebutjava l'herència, però quina? Sense responsabilitats de res, som més a prop de Marroc què de Dinamarca, per posar dos extrems de monarquies.
Sense habitatge, sense perspectives de emancipació real, les seves frustracions, això si, en mòbils i xarxes social traient fum, aquesta generació no sembla que tingui massa futur. Veient a Josep Borrell, què no vol jubilar-se, malgrat que ja té una edat que oficialment tindria que anar-se a casa, els joves tenen què esperar a casa, sense què ningú doni respostes de futur. Estem encara amb mode pandemia. La gent gran encara espera la vacunació. Tenim un país del qual no podem decidir si quedar-no-si o marxar, la hipersocialista Carmen Calvo, diu que ni amb el 99,9% de la població catalana volgués la separació això seria impossible.
Un contenidor val menys que l'ull de la noia què la perduda per anar a una manifestació?. La pobre policia està deprimida, i per això si tens la mala sort de topar-te amb ells, sortiràs ven calent dels cops de porra. Al maig francès, hi van haver ferits, però ningú va perdre l'ull. Ningú vol contenidors cremats, però els nostres polítics tindrien que fer els deures.
