La Diada i Pujol

 

La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich, "Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir: "Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble.". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroica com voldria Feliu, però ara mateix és la més enraonada.

La realitat catalana és plural, potser aquesta realitat se li escapa al món independentista, o almenys a una part d'ella. Una part dels catalans no volen aquesta opció -la independència-. Pujol no tenia el cap aquesta opció. Va intentar jugar -per el què s'ha vist, amb poca traça- un paper a Madrid. Pujol, ha sigut el polític més important del segle XX. No ha sigut màrtir - Lluís Companys- ni heroi -Francesc Macià-, però si ha governat més temps la Generalitat que cap altra President de la Generalitat. Els afers familiars i una cacera mediàtica i jurídica, han malmès el llegat de Pujol. Ara torna a ser noticia per els seu estat de salut. Amb 92 anys encara lluita per la seva vida. 

  

Una Diada diferent?

  M'he llegit els comentaris (62) dels lectors del Ara. Com jo no tinc la vareta màgica per fer la independència -perquè no n'hi ha-, cal fer política. Diu Josep Maria Esquirol: "El nostre horitzó personal i polític el tenim a mig pam". Aquest mig pam, requereix de coratge i esperança, i bona part de les opinions sembla que s'han quedat sense.

Algú vol, la independència al estil del que va passar a Iugoslàvia? Masses parlant de covardia. Potser que parlin per ells. Jo vaig veure al 1-O, molta gent valenta, què esperava la arribada de la GC, per exemple. L'Estat  va agafar pànic, perquè la ciutadania què va anar a votar, no tenia por a la repressió -millor dit, si tenia, però també volia anar a aquest mig pam del que parlava Esquirol.

La classe política, és un reflexa de la pròpia societat.  A més, vivim en un món global, i això ens deixa en una posició feble, també a Espanya. Cada Diada n'hi ha moltes com diu Toni Soler. No cal anar set milions de manifestants, això no seria noticia, però si aquest 11-S hi han 20.000 persones, des de Madrid, diran que la independentisme s'ha acabat. Tots els que vàrem anar el 1-O, sabem que això no s'ha acabat. 

Els somnis de la dreta mediàtica

 

Els somnis de la dreta mediàtica: 

els carrers buits de manifestants independentistes

Si et un contenidor del cel et cauran els claus!

Emissor d'amor a distància

Imatges virals per els mitjans de la extrema dreta mediàtica. Suposo què ells mai han anat a cap manifestació què no hagi estat convocada per el PP. I el PP li costa fer manifestacions, excepte per protestar contra les mesures del PSOE. Mai van anar a cap manifestacions en l'època franquista. 

Mai havien donat importància què mig milió de persones o un milió, és manifestessin el 11-S a Catalunya. Cap interès per els seu lemes. Però ara si, si crema un contenidor llavors posen el crit al cel, mai criden si el rei emèrit sen va amb les butxaques plenes a un país exòtic, on sempre fa sol i no és preocupen del drets humans.

Mai aquest mitjans volen esbrinar perquè passa el què passa. Ells, tossuts volen rei i ordre, res més, la resta sembla què tant li fa. Què un raper, força d'estripat digui el que diu i per això el fiquin a la presó és per ells normalíssim. Què el foc d'un contenidor és per ells, la prova de càrrec contra l'independentisme, això si és una veritat sagrada. Al món del espectacle, no hi ha millor manera de començar un telediari què amb foc consumint un pobre contenidor, o una motocicleta o un cotxe, això si que ven. Milers de manifestants amb lemes incomprensibles com "Llibertat Presos Polítics", o "Autodeterminació del pobles" o "Som una nació", això no cal ni esmentar-ho, excepte si s'ha trencat una paperera.

Per això, la gent que surt els happening del vespre, sap què sortiran a la televisió. Ja saben que res es mou, si no poden fer-ho un milió de persones, menys cent o dos centes o cinquanta. Hasél és un símptoma del que passa a la societat. Un rei emèrit què se'n en fot de tothom, una Monarquia de cartró pedra, apuntalada per la guàrdia pretoriana del PSOE, i la resta de forçes hiperconstitucionals, amén de l'elites del pensament únic, fan què la Monarquia almenys a Catalunya sigui vista sense un bri d'entusiasme. Un Rei què sortia amb els papers de Panama no diu massa d'ell. Ah si, va dir que rebutjava l'herència, però quina? Sense responsabilitats de res, som més a prop de Marroc què de Dinamarca, per posar dos extrems de monarquies.

Sense habitatge, sense perspectives de emancipació real, les seves frustracions, això si, en mòbils i xarxes social traient fum, aquesta generació no sembla que tingui massa futur. Veient a Josep Borrell, què no vol jubilar-se, malgrat que ja té una edat que oficialment tindria que anar-se a casa, els joves tenen què esperar a casa, sense què ningú doni respostes de futur. Estem encara amb mode pandemia. La gent gran encara espera la vacunació. Tenim un país  del qual no podem decidir si quedar-no-si o marxar, la hipersocialista Carmen Calvo, diu que ni amb el 99,9% de la població catalana volgués la separació això seria impossible. 

Un contenidor val menys que l'ull de la noia què la perduda per anar a una manifestació?. La pobre policia està deprimida, i per això si tens la mala sort de topar-te amb ells, sortiràs ven calent dels cops de porra. Al maig francès, hi van haver ferits, però ningú va perdre l'ull. Ningú vol contenidors cremats, però els nostres polítics tindrien que fer els deures.

 

Perdre un ull de la cara

Un altre vegada el mateix, surts a una manifestació, i acabes sense un ull, perquè la BRIMO t'ha fit una bola -del que sigui al ull-. Això ja va passar amb Esther Quintana, i tot el calvari què tindré que suportar. Ara, esperem que no triguin tant a saber qui ha fet això i a ser possible demanar responsabilitats.  

 

Manifestació al Passeig de Gràcia

   

   

     

  

Estació Plaça Catalunya- Renfe