Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diada de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diada de Catalunya. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de setembre del 2022

La Diada i Pujol

 


La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich, "Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir: "Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble.". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroica com voldria Feliu, però ara mateix és la més enraonada.




La realitat catalana és plural, potser aquesta realitat se li escapa al món independentista, o almenys a una part d'ella. Una part dels catalans no volen aquesta opció -la independència-. Pujol no tenia el cap aquesta opció. Va intentar jugar -per el què s'ha vist, amb poca traça- un paper a Madrid. Pujol, ha sigut el polític més important del segle XX. No ha sigut màrtir - Lluís Companys- ni heroi -Francesc Macià-, però si ha governat més temps la Generalitat que cap altra President de la Generalitat. Els afers familiars i una cacera mediàtica i jurídica, han malmès el llegat de Pujol. Ara torna a ser noticia per els seu estat de salut. Amb 92 anys encara lluita per la seva vida. 

  

diumenge, 11 de setembre del 2022

Diada 11-S




Quina mena de festa és aquesta que tothom (mon independentista) està barallat amb el veí? Una festa nacional cal que tothom la poguí fer seva, però això no és així. Aquesta festa commemora una derrota. I malgrat tot, Catalunya encara hi és. Això si que deuria ser motiu de festeig i no batalletes partidàries que no porten enlloc.


divendres, 11 de setembre del 2020

Diada Nacional de Catalunya

 



Aquest 11-S està marcat, per el Covid-19. Les manifestacions multitudinàries del independentisme, s’han tingut que aplaçar. Hi haurà concentracions, però rés a veure amb el any passat. 

Malgrat les querelles internes, fruit de les desavinences entre ERC i Junts per Catalunya, han creat un divisió lamentable, però potser inevitable. L’eix nacional versus l’eix social. Dretes i esquerres. Exemplar la base o la crida a la puresa de la patria. La realitat  es tossuda. El front judicial, segueix el seva marxa triomfal: “La unidad de España”. PSOE i Podem, coexistint amb dificultats i contradiccions, com noi pot ser d’altre manera. Com enyoren els del POSE les majories absolutes! 

Les partits sistèmics –PSOE i PP-, encara segueixen amb l’orbita de una realitat que està desbordada i transformada. A més, la pandemia ha creat un nou forat negre a les perspectives de reactivació. Partits que amb les inèrcies de dècades governant amb majories absolutes, son incapaços de establir aliances, més enllà de les conjunturals. Potser si que PP, Vox i Cs somien amb un govern central tripartit, però de moment, esperem que no ho aconsegueixin, no sumen.

La transició està acabada, però tot segueix igual, hi ha presos polítics, però el govern de Sànchez, no mou un dit, per indultar o amnistiar a bona part del anterior govern de la Generalitat. Que existeixi aquest presos, que el TS segueixi la seva particular creuada, rés més dona oxigen al moviment independentista. 



dimarts, 11 de setembre del 2018

Diada Nacional de Catalunya 2018

Diada Nacional de Catalunya



Una vez más la sociedad catalana - los que aspiran a la independencia- ha llenado la Diagonal. Una Diada que ha tenido que reivindicar a los presos políticos y exiliados, que hace un año asistía a este acto masivo, reivindicativo y festivo.

Un año en el que han pasado demasiadas cosas. Un resultado catastrófico para todos, para los protagonistas que estan en prisión preventiva y los exiliados y también para las instituciones sean estatales y autonómicas. Una declaración de independencia que no ha llevado a ningún lado y sí al intento insensato del anterior gobierno del PP por transferir la política a los juzgados. Curiosamente los artífices de esos desaguisados, están fuera de la política.

Es necesario reflexionar sobre lo que hay que hacer. La Diada demuestra que mucha gente no ha olvidado lo sucedido el 1-O, ni los acontencimientos anteriores y posteriores. Pero la sociedad catalana, toda ella, necesita que el govern se dedique a gestionar la autonomía que aún existe. Es necesario dar respuesta a los problemas que la sociedad demanda: vivienda, sanidad, paro, educación, seguridad, tercera edad, etc., es verdad que estos problemas no los puede solucionar unilateralmente Cataluña, pero allí donde sus competencias existen debe llevarlas a cabo con todo el vigor y rigor que sea posible.


No podemos estar esperando los resultados de unos juicios políticos. Dice el TS que quiere un juicio rápido. No sé si da más miedo esa expresión, porque lo propio, sería más bien un juicio justo. No podemos esperar que la Generalitat esté a la espera de sus resultados para actuar. Tiene que hacer política. Tejer complicidades, olvidarse de retóricas estériles. Ahora toca poner los pies en el suelo. Cataluña no puede competir con el Estado. Debe dedicarse a lo que puede hacer. Todos sabemos que hay un objetivo, la independencia, pero para llegar a ella, es necesario, armarse de paciencia y razones, y sobre todo de ampliar horizontes. Es evidente que no podremos esperar consensos del 75% o cosas por el estilo. Pero sí ir más allá del 60%. 

Las hojas de ruta y los plazos inmutables han sido un error monumental. La sociedad catalana no necesita de carreras alocadas que no conducen a ningún lado. Necesitamos líderes que miren sobre las carencias de nuestra sociedad y traten de resolverlas según sus posiblidades reales, que como todos sabemos, son muy limitadas. Es en base a la actuación de las necesidades de la sociedad, como se pueden tejer esas complicidades de las que hablábamos antes. La política siempre es correlación de fuerzas, PSC y Podem, son necesarias para ampliarlas, pero también hay que ser conscientes de las servidumbres de esos partidos políticos que miran en clave nacional. Retóricas variables según se hable desde Barcelona o desde Madrid. Entra en las reglas del juego democrático. Jugar a eso es necesario e imprescindible. No es necesario ni obligatorio escuchar a la CUP. ¡No son el oráculo de Delfos!

¿Qué sucederá si la STS es condenatoria? ¿Qué habrá que hacer? El TS tiene un regalo envenenado que le envío el PP. Habrá condenas, pero la cuestión fundamental es si esas condenas son por desobediencia al TC o son los delitos de rebelión. Si son los segundos, habremos entrado en otra dimensión. Las leyes son interpretables, esperemos que el TS sea capaz de salirse de la vía muerte que el PP le ha querido meter.

Diada de Catalunya-2018


DIADA DE CATALUNYA









Exili