dilluns, 5 de gener del 2026

Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue- Hoian (II)

II



Hoian està declarada Patrimoni de la Humanitat. I malgrat tot, no hem visitat Hoian(1), hem passejat per el carrer principal plena de botigues per a turistes. Havia vist llocs on hi ha mercats o zones per els turistes, però ací, tot era per els turistes. Els llocs que hem anat:


 Casa Duc An (segle XIX o anterior)

“La casa Duc An es troba al número 129 del carrer Tran Phu. És una casa-botiga típica d'estil Hoian amb una planta llarga i estreta, amb una botiga al davant, un pati al centre, un espai de treball a la part posterior i habitatges a la planta superior. La casa pot haver estat construïda ja al segle XVII, però el que veiem avui dia es va construir a partir del 1850 aproximadament. El 1908, la casa es va convertir en una botiga de medicina xinesa. També va servir com a lloc de reunió per a intel•lectuals de principis del segle XX, sobretot a partir del 1925, quan personalitats com Phan Chu Trinh (un defensor de la independència) hi freqüentaven*.” 







Hi havia massa gent per poder apreciar tot el que hi havia dins d’aquesta casa-museu. La il·luminació era molt deficient, hi havia molta cosa, però si no ets expert amb art oriental, no saps el que estàs veient.  


Sala d'Assemblea Cantonesa (construïda a partir del 1786)

“La Sala d'Assemblees cantonesa (Hoi Quan Quang Trieu), fundada el 1786, serveix a la comunitat xinesa cantonesa de Hoi An. El seu altar principal està dedicat a Quan Cong, un general xinès dels segles II i III famós per la seva valentia i posteriorment deïficat. És una de les cinc sales d'assemblees de Hoi An per a diferents grups ètnics xinesos. Els components utilitzats per construir l'edifici es van produir suposadament a la Xina i es van enviar per mar per al seu muntatge aquí**.”









Ací, una font i els dracs corresponents, donava un aire faller irresistible. De fet hi ha més temples com aquest, corresponent a les minories xineses.


Pont Japonès (construït a principis del segle XVII)

“Ningú no sap amb certesa l'edat exacta d'aquest pont, però probablement es va construir durant els primers anys del shogunat d'Edo (principis del segle XVII). El pont cobert, també conegut com el pont de la Pagoda (Chua Cau), va ser construït per artesans japonesos que formaven part d'una comunitat més gran de comerciants japonesos actius a Hoi-An.









Els japonesos es van establir en aquesta ciutat en gran nombre després d'un tractat amb els senyors locals Nguyen signat a principis del segle XVII. Hoi-an en aquell moment estava poc desenvolupada, però els japonesos preveien transformar la ciutat en un gran centre comercial. Els senyors Nguyen van permetre als japonesos construir carrers, pagodes i altres infraestructures, juntament amb habitatges per als comerciants. El pont és un dels pocs tresors arquitectònics que encara es conserven d'aquella època.

El pont també serveix com a temple, amb santuaris dedicats a diverses deïtats a l'interior. Una teoria sobre el propòsit religiós del pont és que es va construir per sotmetre un monstre drac mamazu  que s'estenia per tot el món , el cap del qual es trobava a l'Índia i la cua al Japó. Es creia que el moviment de la cua provocava terratrèmols al Japó. Com que Vietnam es trobava a la zona de l'esquena del mamazu, el pont tenia la intenció de subjectar-lo, evitant així qualsevol terratrèmol***.”





Hem passat per el pont, ple de turistes fent-se selfies en totes les poses possibles. Impossible fer-se una fotografia sense que algú aparegui sense ser convidat. El carrer continuava en paral•lel al riu Thu Bôn, que en les pluges passades hi havia trams que s’havia desbordat una mica. A totes les botigues, les venedores esperaven els possibles compradors amb els braços obert i una perenne somriure. Com nosaltres si som d’aquest món, també hem comprat. 


diumenge, 4 de gener del 2026

Recomanacions musicals

 


Frases imbècils per a temps estúpids








Trump ataca Caracas (II)

 

Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes. 

I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.




Amb aquest lògica, la Xina pot envair Taiwan, Rússia pot seguir la seva guerra contra Ucraïna, Israel podrà envair el Líban o el que volgui. Han destruir la geopolítica que és va anant construint (malament) des de la Segona Guerra Mundial. L'ONU queda absolutament en fora de joc i sense cap credibilitat. I la UE, queda a contra peu, perquè el seu aliat per excel·lència, els EUA, ha decidit que vol anar per lliure. 

Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia. 


PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics. 

 

dissabte, 3 de gener del 2026

Trump ataca Caracas (I)

 







Els EUA amb el seu atac a Veneçuela, es converteix de facto, en un país terrorista. I que vol dir això? La llibertat de robar, d'explotar i dominar, d'emprendre qualsevol acció destinada a protegir i fomentar els privilegis existents*."  En aquest cas, Trump i els seus assessors ho justificaran  amb la guerra contra la droga. Però aquest model és tan vell i suat, què més enllà del països amics i la premsa de propaganda, que l'únic que és pot fer és denunciar-ho a la ONU. Trump vol el petroli de Veneçuela. Què farà ara la Premi Nobel de la Pau? La resposta ha estat immediata i aplaudeix la intervenció. Aplaudirà el bombardeig al seu país? El efecte Veneçuela indica el nou modus operandi d'aquest gàngster de la Casa Blanca.

Tot això no és nou, és el mateix modus operandi. Reagan ho va fer de manera indirecta amb Nicaragua. Si no ets dels seus, i amb cap contrapès, estem amb la metàfora de Cixin Liu i el seu bosc fosc. La UE mira per un altre lloc, és el que li toca. Pot agradar-nos o no, però la UE no te cap capacitat per frenar res del que passa al seu costat i encara menys, fora de la seva influència. Rússia deu estar exultant. Que farà la UE quan Trump demani Groenlàndia?. Pedro Sánchez diu que vol fer de interlocutor per la pau. Segur que ara mateix, deu estar pensant que més valia tancar la boca.
 


PD: Ho ha dit ven clar, "Trump també ha assegurat que les grans companyies petrolieres estatunidenques "s'instal·laran a Veneçuela". (Ara.cat)

PD1: La detenció il·legal de Maduro demostra que la ajuda interna per capturar-lo. La justícia nord-americana es prestarà a aquesta farsa? Per cert, amb els atacs aeris, quantes persones han mort? Hi ha un balanç ni que sigui provisional?

Art i musica: Nicolai Fechin (1881-1955)