Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue- Hoian (II)

II

Hoian està declarada Patrimoni de la Humanitat. I malgrat tot, no hem visitat Hoian(1), hem passejat per el carrer principal plena de botigues per a turistes. Havia vist llocs on hi ha mercats o zones per els turistes, però ací, tot era per els turistes. Els llocs que hem anat:

 Casa Duc An (segle XIX o anterior)

“La casa Duc An es troba al número 129 del carrer Tran Phu. És una casa-botiga típica d'estil Hoian amb una planta llarga i estreta, amb una botiga al davant, un pati al centre, un espai de treball a la part posterior i habitatges a la planta superior. La casa pot haver estat construïda ja al segle XVII, però el que veiem avui dia es va construir a partir del 1850 aproximadament. El 1908, la casa es va convertir en una botiga de medicina xinesa. També va servir com a lloc de reunió per a intel•lectuals de principis del segle XX, sobretot a partir del 1925, quan personalitats com Phan Chu Trinh (un defensor de la independència) hi freqüentaven*.” 

Hi havia massa gent per poder apreciar tot el que hi havia dins d’aquesta casa-museu. La il·luminació era molt deficient, hi havia molta cosa, però si no ets expert amb art oriental, no saps el que estàs veient.  

Sala d'Assemblea Cantonesa (construïda a partir del 1786)

“La Sala d'Assemblees cantonesa (Hoi Quan Quang Trieu), fundada el 1786, serveix a la comunitat xinesa cantonesa de Hoi An. El seu altar principal està dedicat a Quan Cong, un general xinès dels segles II i III famós per la seva valentia i posteriorment deïficat. És una de les cinc sales d'assemblees de Hoi An per a diferents grups ètnics xinesos. Els components utilitzats per construir l'edifici es van produir suposadament a la Xina i es van enviar per mar per al seu muntatge aquí**.”

Ací, una font i els dracs corresponents, donava un aire faller irresistible. De fet hi ha més temples com aquest, corresponent a les minories xineses.

Pont Japonès (construït a principis del segle XVII)

“Ningú no sap amb certesa l'edat exacta d'aquest pont, però probablement es va construir durant els primers anys del shogunat d'Edo (principis del segle XVII). El pont cobert, també conegut com el pont de la Pagoda (Chua Cau), va ser construït per artesans japonesos que formaven part d'una comunitat més gran de comerciants japonesos actius a Hoi-An.

Els japonesos es van establir en aquesta ciutat en gran nombre després d'un tractat amb els senyors locals Nguyen signat a principis del segle XVII. Hoi-an en aquell moment estava poc desenvolupada, però els japonesos preveien transformar la ciutat en un gran centre comercial. Els senyors Nguyen van permetre als japonesos construir carrers, pagodes i altres infraestructures, juntament amb habitatges per als comerciants. El pont és un dels pocs tresors arquitectònics que encara es conserven d'aquella època.

El pont també serveix com a temple, amb santuaris dedicats a diverses deïtats a l'interior. Una teoria sobre el propòsit religiós del pont és que es va construir per sotmetre un monstre drac mamazu  que s'estenia per tot el món , el cap del qual es trobava a l'Índia i la cua al Japó. Es creia que el moviment de la cua provocava terratrèmols al Japó. Com que Vietnam es trobava a la zona de l'esquena del mamazu, el pont tenia la intenció de subjectar-lo, evitant així qualsevol terratrèmol***.”

Hem passat per el pont, ple de turistes fent-se selfies en totes les poses possibles. Impossible fer-se una fotografia sense que algú aparegui sense ser convidat. El carrer continuava en paral•lel al riu Thu Bôn, que en les pluges passades hi havia trams que s’havia desbordat una mica. A totes les botigues, les venedores esperaven els possibles compradors amb els braços obert i una perenne somriure. Com nosaltres si som d’aquest món, també hem comprat. 

Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue- Hoian (I)

 Dia 8

Hué-Hoian (Da Nang) 

 A les 5h el rellotge del mòbil s’ha posat en marxa. De fet, cal dir-li, l'hora perquè faci la feina, és com la IA, cal donar-li totes les instruccions, encara no pensa per ella mateixa. 

Una dutxa per despertar-se i un esmorzar per activar el cos i l’ànima, qui la tingui. A les 6 molts companys estaven acabant amb tot. El bufet era excel•lent. Hi havia de tot, i com sempre és difícil triar, dolç o salat?

Hotel Melià

A les 7h sortíem amb l'autocar  cap a Hoian, no plovia, però el cel estava gris i amb núvols. Cotxes, motocicletes en totes les direccions possibles i nosaltres enfilant la carretera. A cap d’una estona començava a ploure, però quan hem parat per fer la parada tècnica, a la badia de Đầm Lăp An (1),  el cel i el mar semblaven bessons, una gradació de grisos formidables s’exposava els ulls i a les càmeres digitals. Les fotografies agafaven una volada estil zen.

    

   

   

"Les activitats econòmiques de la llacuna de Lap An són diverses, però se centren principalment en la pesca, especialment en la recol·lecció d'ostres. És la zona de cultiu d'ostres més gran de la badia de Lang Co. Amb un potencial turístic significatiu, la llacuna també s'inclou en el pla de desenvolupament general de la zona turística de Lang Co - Canh Duong fins al 2025, amb una visió per al 2030, de la ciutat de Hue. Malgrat això, la llacuna de Lap An encara s'enfronta a nombrosos reptes socials, biològics i ambientals*."

* Pere Ll.

Desprès hem continuat el camí amb trams molt dolents. Tornava a ploure, però cap a les 10:30h hem arribat a Hoian. De fet el trajecte de 125 km, calen a prop de 3h. 

El nostre hotel és diu “Allegro Hoian”, és un lloc molt bonic i amb una decoració elegant i feta amb gust (occidental). Al lloc ubicat no és exactament el centre, però està ben situat, per si vols anar caminant fins el centre històric.

Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue, ruta dels Emperadors (III)

 III

Desprès del restaurant, típic per a turistes, no hi ha temps de fer tertúlia, cal anar per feina, els turistes som els stanjovistes de temps de lleure. Aprofitant –avui és diu sinèrgies- que l’autocar anava a un altre monument, havia que parar a una mena de mercat/taller, per veure com feien sàndal i barrets típics de Hué, cònics que tenen la particularitat que es poden aixafar per poder posar-los a la maleta. Plovia a bots i barrals, hi la febre compradora s’ha tornat a despertar per felicitat dels propietaris de la botiga.

Una vegada dins de l’autocar, hem anat a veure la primera tomba. La pluja ja no era una molèstia –que també-, sinó part consubstancial d’aquest dia. La Tomba de Mihn Mang va ser construïda entre 1841 i 1843. Mihn Mang va ser el segon emperador de la dinastia Nguyén del Vietnam, que va governar entre el 1820 a 1839. En política va continuar el aïllacionisme del seu pare i promocionar el confucianisme. La tomba i el seu lloc, van ser obra de la precipitació, perquè va morir abans de que es terminés. La finalització va ser obra del seu fill Thieu Tri (1841-1847) i la col•laboració (és un dir) de deu mil soldats mobilitzats per aquesta tasca.

La tomba al dir de Vu Hong, “semblen la forma d’un úter”, ja que podria haver simbolitzat la fertilitat de la terra i el renaixement per una vida futura. Aquesta visió xocava amb els preceptes del budisme, . Com assenyala Tai Thu Nguyen, "...el budisme es considerava un ritualisme feudal malvat i perjudicial i la pràctica del dogma confucià" (Nguyen, pàg. 225). No obstant això, Minh Mang no era conegut per ser activament intolerant i era, en les seves pròpies paraules, imparcial al budisme. La tomba esta disposada d’est a oest. Comença amb na barrera espiritual i acaba a la tomba. Enmig, hi ha una sèrie de terrasses, pavellons, llacs i ponts. La simetría vol imperar en el complex, malgrat el llac que és irregular*.

El nostra guia Tu ha explicat la vida d’aquests personatges, on totes las seves conductes, estarien avui tipificades en el codi penal. Per ells, qualsevol conducta era possible, anava a dir com avui amb l’emèrit espanyol. La impunitat sempre endavant. En tot el trajecte d’aquest monument funerari, l pluja queia amb ganes.

Desprès hem anat a la segona tomba, en Sendo ha explicat que aquesta segona és la que més li agrada, això crea, en el llenguatge de la psicologia cognitiva, un enclatge, t’ha ficat al cap una idea –aquesta tomba que veurem és millor que l’anterior-, que inevitablement es fa fort en el teu cervell. Hi ha una pel•lícula, Tenet,  de C.Nolan que juga amb aquesta idea.  Cal dir que en Sendo tenia raó, aquesta segona tomba era més sofisticada.

Detall

La segona tomba era de Khai Dinh, construïda entre 1920 i 1930, sota el domini francès. L’emperador va governar entre 1916-1925. La tomba és una barreja estrambòtica entre estil vietnamita i art modern. El material noble del que esta fet és bàsicament formigó. Això explica que avui una capa de color negra envaeixi tota la construcció. La humitat i el formigó s’han aliat per fer aquest monument d’una foscor tètrica. Caldria una restauració de grans proporcions per donar-li l’aspecte original. Un estil barroc, inspirat per la visita a França de Khai Dinh al any 1922.

L’emperador va ser un fidel servidor dels francesos. Eren ells els que mantenien la ficció del emperador. Va augmentar impostós amb el vist i plau francès. La seva mort prematura de tuberculosi els quaranta anys, va fer que el seu fill Bao Dai, acabés l’obra. Amb ell, la dinastia Nguyen va finalitzar. Bao Dai va morir al 1997 a França. 

Malgrat el paraigües, els pe anaven xops. Hem tornat agafar l’autocar cap el hotel. Un grup a anat al spa. Ara son les 18:25 i segueix plovent. El sopar està previst a les 20h. Demà marxem a les 7 del matí per anar a Hoian, perquè a les 11h tancant l’accés al centre i llavors no podríem arribar a l’hotel. 

A les 20h hem anat a sopar al saló nord-coreà.   Hem estat amb altres companys de viatge. Tot plegat és sempre una experiència nova. Parlar de viatges e impressions del dia. La cataracta habitual de plats ha culminat amb el postra, una panacota amb mango, molt bona.

Desprès hem pujat a la planta última per veure vistes de la ciutat, però per decepció de tots els que hem pujat, no hem pogut veure res de res, gràcies a la boira. Hem tornat a baixar a les nostres habitacions. Preparar maletes, llegir una mica, costa molt concentrar-se per fer-ho desprès de tot el dia de brega. Demà hem de llevar-nos molt d’hora. L’esmorza a les 6 i la sortida està prevista a les 7. Seguia plovent!