Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
diumenge, 4 de gener del 2026
Trump ataca Caracas (II)
Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes.
I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.
Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia.
PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics.
dissabte, 3 de gener del 2026
Trump ataca Caracas (I)
divendres, 2 de gener del 2026
dijous, 1 de gener del 2026
Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue- Hoian (I)
Dia 8
Hué-Hoian (Da Nang)
A les 5h el rellotge del mòbil s’ha posat en marxa. De fet, cal dir-li, l'hora perquè faci la feina, és com la IA, cal donar-li totes les instruccions, encara no pensa per ella mateixa.
Una dutxa per despertar-se i un esmorzar per activar el cos i l’ànima, qui la tingui. A les 6 molts companys estaven acabant amb tot. El bufet era excel•lent. Hi havia de tot, i com sempre és difícil triar, dolç o salat?
A les 7h sortíem amb l'autocar cap a Hoian, no plovia, però el cel estava gris i amb núvols. Cotxes, motocicletes en totes les direccions possibles i nosaltres enfilant la carretera. A cap d’una estona començava a ploure, però quan hem parat per fer la parada tècnica, a la badia de Đầm Lăp An (1), el cel i el mar semblaven bessons, una gradació de grisos formidables s’exposava els ulls i a les càmeres digitals. Les fotografies agafaven una volada estil zen.
"Les activitats econòmiques de la llacuna de Lap An són diverses, però se centren principalment en la pesca, especialment en la recol·lecció d'ostres. És la zona de cultiu d'ostres més gran de la badia de Lang Co. Amb un potencial turístic significatiu, la llacuna també s'inclou en el pla de desenvolupament general de la zona turística de Lang Co - Canh Duong fins al 2025, amb una visió per al 2030, de la ciutat de Hue. Malgrat això, la llacuna de Lap An encara s'enfronta a nombrosos reptes socials, biològics i ambientals*."
Desprès hem continuat el camí amb trams molt dolents. Tornava a ploure, però cap a les 10:30h hem arribat a Hoian. De fet el trajecte de 125 km, calen a prop de 3h.
El nostre hotel és diu “Allegro Hoian”, és un lloc molt bonic i amb una decoració elegant i feta amb gust (occidental). Al lloc ubicat no és exactament el centre, però està ben situat, per si vols anar caminant fins el centre històric.