diumenge, 4 de gener del 2026

Recomanacions musicals

 


Frases imbècils per a temps estúpids








Trump ataca Caracas (II)

 

Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes. 

I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.




Amb aquest lògica, la Xina pot envair Taiwan, Rússia pot seguir la seva guerra contra Ucraïna, Israel podrà envair el Líban o el que volgui. Han destruir la geopolítica que és va anant construint (malament) des de la Segona Guerra Mundial. L'ONU queda absolutament en fora de joc i sense cap credibilitat. I la UE, queda a contra peu, perquè el seu aliat per excel·lència, els EUA, ha decidit que vol anar per lliure. 

Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia. 


PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics. 

 

dissabte, 3 de gener del 2026

Trump ataca Caracas (I)

 







Els EUA amb el seu atac a Veneçuela, es converteix de facto, en un país terrorista. I que vol dir això? La llibertat de robar, d'explotar i dominar, d'emprendre qualsevol acció destinada a protegir i fomentar els privilegis existents*."  En aquest cas, Trump i els seus assessors ho justificaran  amb la guerra contra la droga. Però aquest model és tan vell i suat, què més enllà del països amics i la premsa de propaganda, que l'únic que és pot fer és denunciar-ho a la ONU. Trump vol el petroli de Veneçuela. Què farà ara la Premi Nobel de la Pau? La resposta ha estat immediata i aplaudeix la intervenció. Aplaudirà el bombardeig al seu país? El efecte Veneçuela indica el nou modus operandi d'aquest gàngster de la Casa Blanca.

Tot això no és nou, és el mateix modus operandi. Reagan ho va fer de manera indirecta amb Nicaragua. Si no ets dels seus, i amb cap contrapès, estem amb la metàfora de Cixin Liu i el seu bosc fosc. La UE mira per un altre lloc, és el que li toca. Pot agradar-nos o no, però la UE no te cap capacitat per frenar res del que passa al seu costat i encara menys, fora de la seva influència. Rússia deu estar exultant. Que farà la UE quan Trump demani Groenlàndia?. Pedro Sánchez diu que vol fer de interlocutor per la pau. Segur que ara mateix, deu estar pensant que més valia tancar la boca.
 


PD: Ho ha dit ven clar, "Trump també ha assegurat que les grans companyies petrolieres estatunidenques "s'instal·laran a Veneçuela". (Ara.cat)

PD1: La detenció il·legal de Maduro demostra que la ajuda interna per capturar-lo. La justícia nord-americana es prestarà a aquesta farsa? Per cert, amb els atacs aeris, quantes persones han mort? Hi ha un balanç ni que sigui provisional?

Art i musica: Nicolai Fechin (1881-1955)

 


dijous, 1 de gener del 2026

Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue- Hoian (I)

 Dia 8


Hué-Hoian (Da Nang) 




 A les 5h el rellotge del mòbil s’ha posat en marxa. De fet, cal dir-li, l'hora perquè faci la feina, és com la IA, cal donar-li totes les instruccions, encara no pensa per ella mateixa. 

Una dutxa per despertar-se i un esmorzar per activar el cos i l’ànima, qui la tingui. A les 6 molts companys estaven acabant amb tot. El bufet era excel•lent. Hi havia de tot, i com sempre és difícil triar, dolç o salat?



A les 7h sortíem amb l'autocar  cap a Hoian, no plovia, però el cel estava gris i amb núvols. Cotxes, motocicletes en totes les direccions possibles i nosaltres enfilant la carretera. A cap d’una estona començava a ploure, però quan hem parat per fer la parada tècnica, a la badia de Đầm Lăp An (1),  el cel i el mar semblaven bessons, una gradació de grisos formidables s’exposava els ulls i a les càmeres digitals. Les fotografies agafaven una volada estil zen.







    

   

   


"Les activitats econòmiques de la llacuna de Lap An són diverses, però se centren principalment en la pesca, especialment en la recol·lecció d'ostres. És la zona de cultiu d'ostres més gran de la badia de Lang Co. Amb un potencial turístic significatiu, la llacuna també s'inclou en el pla de desenvolupament general de la zona turística de Lang Co - Canh Duong fins al 2025, amb una visió per al 2030, de la ciutat de Hue. Malgrat això, la llacuna de Lap An encara s'enfronta a nombrosos reptes socials, biològics i ambientals*."








* Pere Ll.


Desprès hem continuat el camí amb trams molt dolents. Tornava a ploure, però cap a les 10:30h hem arribat a Hoian. De fet el trajecte de 125 km, calen a prop de 3h. 





El nostre hotel és diu “Allegro Hoian”, és un lloc molt bonic i amb una decoració elegant i feta amb gust (occidental). Al lloc ubicat no és exactament el centre, però està ben situat, per si vols anar caminant fins el centre històric.






Recomanacions musicals