¡Al ritmo que vamos los mayores de 75 años pueden esperar sentados!
[A el ritme que anem els majors de 75 anys poden esperar asseguts!]
dimecres, 10 de febrer del 2021
Ressenyes: Sol de sang (I)
Jo NesbØ, Sol de sang (2015). Trad. Laura Segarra Vidal, Colc. A tot vent, 736, ed.Proa, Barcelona, 2020.
He dit més d’una vegada que les contraportades del llibres, hi ha qui fa un excel•lents sinopsis del llibre, aquest és el cas. Llavors, costa una mica de dir alguna cosa més.
En Ulf s’ha anat al nord-extrem de Noruega, a Kǻsund [poblet imaginari]. Ningú va a un lloc així, si no es per una bona raó. En Ulf, té una bona raó. Es diu el Pescador, un cap de la droga a Oslo. Ulf, treballava per ell, però l’espifiada i ara, sap què passa quan vols fer-te el espavilat amb el Pescador, que et vol mort. De moment, s’ha anat molt lluny d’Oslo, però sap, que malgrat tot, aniran a per ell.
El sol està permanent obert, de dia i de nit. Això vol dir què estem al cercle polar àrtic. En Ulf, s’ha inventat aquest nom, des del moment que baixa del autobús, ha començat a coneixer gent. Per començar a un sami que és diu Mattis. Li pregunta com és que anat a parar allà. La resposta d’Ulf, no es massa convincent, diu que a anat a caçar. En Mattis, no se’l creu. Li pregunta on pot anar a descansar. Li suggereix l’església.
Allà coneixerà amb Knut, un nen molt espavilat i inquisidor. Desprès apareix la mare de Knut. Li diu què no pot estar-se a l’església, però i una cabana on pot estar-se. El lloc és perfecta, lluny de tot i tots. El nen l’acompanya fins la cabana.
En Hans Ulf té molt de temps per pensar-hi. Pensa en les males idees què a tingut al llarg de la seva vida. Tenia un encàrrec per desempallegar-se d’en Gustau. Però, no sempre les coses surten com volíem. A més, ja sé com se sent un quan et volen matar. Segur què la propera vegada en Johnny Moe, no serà tan primmirat.
La solitud, l’esta deixen tou, per això s’han va a la festa dels samis. A l’església hi ha molts cotxes, i un cotxe negre, de matrícula d’Oslo. Entra dins, però allà no hi ha cap boda, hi ha un taüt, és per ell? Han muntat aquest circ per mi? Tots estan en nòmina del Pescador? Pobre Ulf, què comença a patir, però no, el taüt es per el marit de la Lea, Hugo Eliassen, un malparit de primera.
Tots s’han van a la casa de la Lea, també està el germà bessó del Hugo, l’Ove, un altre malparit idèntic al seu germà. També vol a la Lea. En Ulf, vol ajudar, però no sap ben bé com fer-ho. Li han dit què els samis –un pagans- fan la festa a un altre lloc.
Ulf, recorda la seva vida passada, on apareix la Bobby. Aquesta li diu que esta embarassada. De cop tot sembla congelar-se, però, la Bobby, li treu del cap, què seran una família feliç. El què vol és què li pagui la manutenció. La nena s’han diu Anna. I ell, vol protegir-la. Però, no hi ha sort a la seva vida, perquè la nena és posa malalta. Leucèmia aguda (pà.g105). Tot va a mal borràs. La nena al hospital, no hi ha gaires esperances. A més la Bobby, no és presenta a cuidar a la nena. En Ulf, arriba al pis d’ella, diu què està malament, però de fet, està drogada, ha vist la xeringa.
En Ulf, ha vist què hi ha un tractament molt car, a Alemanya. Vol aferrar-se a l’esperança. I això passa perquè: “ (...) ens consolem amb el que podem: amb una revista mèdica alemanya, amb una xeringa plena d’heroïna, amb un llibre amb un suplement nou de trinca que et promet la vida eterna si et sotmets al nou salvador que acaben d’introduir”. Amb tot això, és quant va acceptar la feina del Pescador.
El temps sembla congelat. Com no té rés a fer, més enllà d’esperar que arribin els homes del Pescador, d’envà a la festa dels samis, no havien dit que durava tres dies? Som-hi! Allà la festa va de baixa, però encarà pot parlar en Kornelius. Parlà d’en Mattis, i de l’Anita. L’Anita vol ficar-se al llit amb Ulf. Li diu que ha vist a un altre foraster del sud, li fa una breu descripció: “ Un home prim. Amb serrell de nazi. Excèntric. Tenia l’ungla del dit índex llarga” (pàg.114)
En Ulf comença a suar, el foraster li ha dit què el home que busca es diu Jon. Ulf no troba millor solució què anar-se’n amb l’Anita. Buscava temps.
En Ulf, s’han va a la cabana, donant una volta i amb molt de compte. Ha anat a buscar l’escopeta que havia amagat al costat del riu. Entra per fi a la cabana, algú ha estat. Per sort, no s’ha emportat els diners.
Tots semblen molt protectors, la Lea, per exemple, li ha dit al foraster, que en Johnny havia marxat del poble. I l’altre foraster, també havia marxat. Tot plegat, la Lea mentia també com qualsevol altre. Anirà al infern de cap!
En Ulf, és veu enredat per en Knut, a anar a pescar. Accedeix, mentre rema explica a la Lea, que no va ser un bon pare perquè malgrat tot, la nena va morir al hospital. En Ulf, volia creure que la salvaria: “Creiem, perquè és millor que reconèixer que només hi ha una cosa que ens espera allà baix a les profunditats, i és la foscor, el fred. La mort.” (pàg.134)
Alguna cosa així, deuria pensar el bacallà que van pescar per joia de Knut què estava feliç de haver anat a pescar amb la mare i el Ulf. Aquest, pensava què en Johnny, també voldria pescar-lo. Tornaria, això és segur, i potser no seria tan amable amb tothom.
Desprès de capturar el bacallà, van anar a una petita illa, allà la Lea va fer foc, per cuinar el peix, és el moment per el joc amb Knut i fer confessions, especialment, de la Lea i la seva trista història. Desprès tornant de la illa a casa. Ulf se sent bé amb Lea. S’ha acomiadant, i Lea l’invita per el dissabte a l’aplec de l’oració. Ulf també li demana si pot agafar el cotxe per anar a comprar a Alta.
dimarts, 9 de febrer del 2021
La UE encara li falta un bull
Sylvie Kauffmann, El procés de vacunació a Europa s’ha sumit en el caos, (Ara.cat, 6/2/21), planteja una sèrie de qüestions importants, sobre el paper de la UE en el context mundial.
La pandèmia ha posat de manifest les limitacions de la UE en el context global. I això ha estat així, al parer de l’articulista per les següents raons:
1.- Hi havia un doble objectiu: vacunar a la població (450 milions), un repte de primer ordre, i en segons lloc, reactivar l’economia malmesa per aquesta crisis sanitària i com resultat d’això, donar visibilitat a la pròpia UE dins del context mundial, enfront dels EE.UU, Rússia i la Xina.
2.- Aquest objectius no s’han acomplert tal com havien somiat els responsables de la Comissió europea. Hi ha diferents raons: Una és la manca de governança dins de la UE, i això ha fet enrederir els contractes amb les farmacèutiques. A més, la pica baralla amb Astra Zeneca, que no ha pogut fer front els compromisos de subministraments, han creat una sensació de improvisació i desgavell a la UE. Fins ara un 3% de població ha sigut vacunada.
3.- Què a passat perquè estiguem amb aquesta situació? Com sempre, no hi ha un sol factor, sinó una multiplicitat de factors. L’autora del article, apunta en primer lloc a la cap de la Comissió, Ursula van Ler Leyen, “El seu estil de gestió més aviat hermètic va obrir pas als errors tàctics”, entre ells, i no menor, “la decisió de controlar l’exportació de vacunes fabricades a la Unió Europea”, generant tensions entre Irlanda e Irlanda del Nord. Un altra factor, són de caràcter procedimental. Normalment, son les països membres que gestionen els seus propis interessos, un altra cosa, es si això es sostenible, si volem enfortir a la UE. Aquesta vegada, la Comissió , va agafar la rendes del timó: la negociació dels contractes en nom de tots els estats membres amb les farmacèutiques, no ha estat tot reeixit. Coordinar-se amb tots els estat membres, ha alentit tot el procés. A més, hi ha hagut un interès per abaratir el preu de les vacunes, aquesta estratègia, no ha sortit massa bé, Israel “no va regatejar el preu de les vacunes”.
4.- Les raons de fons, no són tant, el preu, ni la descoordinació, sinó té arrels més profundes. Són culturals i polítiques, una “aversió al risc i es caracteritza, en alguns països, per l’escepticisme en matèria de vacunes”. S’ha volgut anar massa de pressa i s’ha demanat responsabilitats a les farmacèutiques què no és podien concretat. Sembla de tota manera, que una negociació estat per estat, encara hauria estat més caòtica i molt més cara, amb greuges nacional, difícil de gestionar. Tot, això tal com diu Sylvie Kauffmann, “en un món on les vacunes s’han convertit en un nou indicador de poder geopolític, el president rus, Vladímir Putin, i el xinès, Xi Jinping, somriuran veient les dificultats europees”.
5.- La UE s’ha vist tensionada per tots els cantons. Per una banda, els propis estat membres pressionats a la vegada per la societat. Hi ha hagut una mena de “nacionalisme de vacunal”, a Espanya, la gestió centralitzada de les vacunes, ha creat la sensació de greuges entre CCAA. Aquesta gestió és tan deficient, com la de la EU.
6.- Una constatació, els EE.UU han estat absents d’aquesta lluita global contra la pandèmia, degut al negacionisme de Trump. “Des de la Segona Guerra Mundial en què no ha intervingut el lideratge nord-americà”. La UE, podia haver liderat aquesta lluita, omplir el buit, però encara “ha d’aprendre de l’experiència”.
dilluns, 8 de febrer del 2021
Sánchez beatifica a Vox
Hi ha frases que acompanyaran a Pedro Sánchez durant un temps, en un altre país, hi hauria dimissions, però ací, ningú es mou de la cadira. La frase per emmarcar es la següent: “més responsabilitat i sentit d'Estat " això ho deia a la representació feixista al Congrés de Diputats a Madrid. Sánchez es expert en fer totes les trampes que calguin per mantenir-se al poder. Parlar de sentit d’Estat sembla una broma de mal gust, per una formació que és predemocràtica i que deuen somniar amb el que van dir aquells militars retirats de matar a 24 milions de ciutadans. Ningú s’ha pres la molèstia de esbrinar si havia delicte d’odi. És evident que aquesta figura [delicte d'odi], es innecessària en una societat democràtica, rés més es fa servir contra els què convinguin, segons les circumstàncies i les correlacions de forces. Què sabrà el cabdill, de sentit d’Estat (democràtic)? De fet, són ells qui apuntalen els governs de Múrcia, Madrid i Andalusia.
Per cert, la ministra comodí Carmen Calvo, no sap què existeixi feixisme al hemicicle del Congrés. Els té davant seu, però no sap distingir-los. Malament anem quan el PSOE fa la vista grossa amb un antipartit com Vox. Ben mirat hi ha sintonia dins del PSOE, crida l’atenció el mutisme de Podem amb tot això. No poden dir ni muuuu!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)