Ressenya: Eclipsi (i III)

Ressenya:

Com això és una ressenya, massa llarga, no puc fer d’espòiler. No puc explicar el nerví de la novel•la que és l’assassí. Un personatge que NesbØ, ha cuidat amb molta cura. No diré res d’ell, perquè la idea d’aquestes ressenyes no és anar a parar al “Rincón del vago” o similars. Sinó per estimular li interès per la lectura de l’obra. Ja he dit que el nostre assassí, és un psicòpata molt funcional. Tant funcional com el personatge de Markus RØed. És clar que fa coses inversemblants, però això també ho fan governs i tota una legió de funcionaris pagats per els ciutadans amb els seus impostos, i no passa res perquè les raons d’estat passen per davant de qualsevol dubte moral, en nom això si de la seguretat de tothom.

NesbØ juga amb el lector. Li dona pistes que creu que van en una direcció, però desprès resulta que és un altre. Això també li passa a Harry Hole. Tot potser explicat, cal fer-ne la narració adient. I això ho fa a les mil meravelles en Jo NesbØ. Un escriptor enorme, ple de recursos i ironia, què destil·la tocs àcids envers la seva societat i per extensió a les nostres. Tot un repertori de la capacitat dels homes per fer mal els altres, especialment, els més vulnerables. És la novel·la amb el nivell més alt de violència i bogeria de les que ha fet fins ara. Hi ha assassins que maten en destrals, o amb una arma de foc, o un ganivet, o també amb un paràsit anomenat Toxoplasma gondii.  

No puc explicar el in crescendo on totes les històries porten cap a un final. No vull explicar el girs inesperats, ni la tensió què va succeint vertiginosament. Harry Hole, com sempre, no para de barrinar en el seu cap per esbrinar la veritat. Com tots els finals en les novel·les de NesbØ no hi ha focs artificials, hi ha una barreja d'actes i sentiments què com humans, ho podem entendre, malgrat no compartir-ho. Si us plau, llegiu Eclipsi.

Ressenya: Eclipsi (II)

 Ressenya: 

Es possible que Markus RØed estigui dient la veritat o és un veritable actor? Com saber si menteix? No tenim un radar moral o detector de mentides al nostre cervell. I mentir és un aprenentatge que comença molt aviat. I així, a l'etapa adulta ja som uns autèntics experts a dir mentides. Hole tenia molta experiència en aquestes situacions: "En Markus  RØed, però no tenia l'aspecte d'algú que el dia abans hagués mort la dona que jeia al seu davant, sense que en Harry pogués explicar del tot per què ni com. D'alguna manera, aquelles llàgrimes eren massa pures." (pàg.340)

En Harry Hole, va poguer veure el cadàver de la Helen. "Va aspirar una flaire dèbil, amb prou feines perceptible, que li recordava alguna cosa. Com que la paròsmia significava que era incapaç de notar la pudor del cadàvers, devia ser una altra cosa. És clar, li recordava Los Angeles, era aroma del mesc." (pàg.342)

La Fiscalia volia actuar immediatament contra Markus RØed, el principal sospitós. La saliva del Markus al cos de la víctima era una prova indestructible. Hole se sentia incòmode per la situació, alguna cosa no acabava de rutllar. En Harry tenia una pista molt feble, però volia explorar-la. Al vestit que la Helen, li havia donat en Hole, havia trobat una targeta que deia Villa Dante. Un vestit d'en Markus! Hole sabia que en RØed no ha matat a aquelles dones, però "no obstant això, estava segur que no era innocent?" (pàg.358).  RØed no tenia coartada per l'assassinat de la Helen, segons ell, estava a casa sol. 

Al interrogatori, en Sung-min va dir a la Katrine Bratt i en Hole el següent: "-En puc equivocar, però crec que en Markus RØed és un homosexual armaritzat. Amb èmfasi en "armaritzat". (pàg.359) Villa Dante, abans és coneixia com Tuedays. Hola va dir: "-Tinc motius per pensar que en Markus RØed freqüenta el Villa Dante. Vaig trobar un carnet de soci i una màscara de gat a les butxaques d'aquesta americana. Que és seva." (pàg. 360).

Resulta que Villa Dante obre els dimarts. I sembla que els assassinat s'han comés els dimarts. Potser en Markus té coartada, però és incapaç d'afrontar la seva homosexualitat i prefereix sé acusat d'assassinat abans que el titllin de homosexual. A la pregunta d'en Hole a Markus si coneix Villa Dante, la resposta es: "-No n'he sentit mai a parlar, d'aquest club, i només puc repetir que era amb la meva dona." (pàg.361)

Ressenya: Eclipsi (I)

 Ressenya:

Harry Hole, te la espasa de Damocles a sobre, perquè sinó resolt el cas, i li paguem, mataran a Los Angeles a la seva amiga Lucille. Tot apunta en Markus RØed. Però perquè? En Harry te una visió d'allò més poc engrescadora, per això pot pensar: "Això és un teatre. És un coi de teatre on, durant una temporadeta, ens limitem a representar els papers que algú ha escrit per a nosaltres" (pàg.318). Això ho podria subscriure un estoic, o potser algú que tant li fot tot, això és un nihilista, es clar.

L'assassí sembla que té varies vides i papers. És un psicòpata molt funcional. Sembla que n'hi ha molts d'aquests per el món, el pitjor és que molts manen governs i Estats. I ningú piula res de res! 

Un dels investigadors de la Kripo, en Sung-ming, té una pista, però de moment no acaba de treure l'aigua clara. S'ha entrevistat amb la Thanh que treballa en una tenda per animals. El seu propietari és diu Jonathan. És un paio molt estrany. En Jonathan els ha vist. 

En Hole havia analitzat la saliva al pit de la Susane, i aquesta és correspon amb Markus RØed. Sembla que el cas, es tancarà molt aviat, i tot gràcies a Harry Hole, el mateix investigador contractat per el principal sospitós. No sembla tot una mica inversemblant?

La Bratt va rebre una trucada. Havien trobat un altre cadàver. Sembla el mateix modus operand, dona, l'han tallat el cap. També ha sigut amb Markus? Volen detenir immediatament en Markus RØed. 

La dona assassinada resulta ser la muller d'en Markus RØed. Aquest té que anar a identificar el cadàver al Institut de Medicina Forense. L'assassí s'havia acarnissat amb la Helen RØed. La descripció de la pàgina 337 és suficientment explícit. Inclòs l'home més despiatat també té el seu punt feble. "En RØed va fer un sol sanglot. Fins llavors, en Johan Krohn -el seu advocat- no havia sentit mai llàstima per en Markus RØed, en cap moment de la seva relació. Ni un segon, tampoc al llarg d'aquest cas; el seu client era un malparit massa gros perquè n'hi fes. Però ara mateix se'n compadia, potser perquè no havia pogut evitar situar per un instant la seva dona en aquella taula amb rodes i ell mateix en el lloc d'en RØed"(pàg.337)

En Harry Hole, va dir en Krohn:" -El que li ha fet no  és el que els va fer a les altres dues. Això és ira i odi." (pàg.338). Markus RØed va identificar el cadàver com la seva dona, la Helen. Podia ser que en Markus hagués mort a les dos noies i la seva muller? Per què?

Ressenya: Eclipsi

Ressenya:

Estic llegint el llibre de JØ Nesbo, Eclipsi. Trad. Laura Segarra Vidal. A tot Vent. Proa. Barcelona 2023.

Ara vaig per la pàgina 314. Per fi ja sabem les motivacions que mouen a l’assassí ha fer el que fa. Hi ha una investigació per la mort de dos joves. Una investigació que no porta a cap lloc. Un Harry Hole, que torna a Oslo, del seu exili a Los Angeles, on no para de beure i ficar-se en embolics. Hole ha estat contractat per un magnat, en Markus RØed, perquè la policia pensa que és sospitós, perquè no ha trobat res millor de moment. Com en Hole està fora de la policia, ha reclutat a un petit grup d’amic i col•legues per poder ajudar-lo a esbrinar què ha passat exactament.

Una investigació criminal, requereix temps i paciència. Es veritat que bona part dels crims, els sospitosos habituals són persones properes a la víctima. Quant no hi ha lligams, llavors, la investigació és veu alterada, perquè el cercle de sospitosos cal ampliar-lo, i això fa més complicat la recerca. Cal buscar pistes, cobrir totes les possibilitats, coartades, empremtes, ADN, escorcolls, tot això requereix temps, mitjans i personal especialitzat en qüestions d’homicidis. Si el cas, te l’empremta d’un assassí en sèrie, llavors  les dificultats es multipliquen. Cal tenir en compte els mitjans de comunicació què també ells volen jugar el seu paper, especialment, per vendre el seus productes. Quant les víctimes tenen repercussió mediàtica, llavors el còctel, està servit. Gràcies a Hole han trobat la segona víctima. Però tothom, vol fora de la circulació en Hole. Excepte la Katrine Bratt, cap de la Unitat de Delictes Violents. 

Val a dir, que l’assassí, acaba de matar la tercera víctima, aquesta portarà cua per el ressò mediàtic què immediatament farà saltar totes les alarmes. (...)

Ressenya: El cas Alaska Sanders (i III)

 

III

Com ja vaig dir, no vull fer d'espòiler, i per això no explicaré qui va matar a l'Alaska Sander. Però si puc donar els noms de tots els sospitosos que van desfilant per la novel·la:

Harry Quebert, Dustin Pergal, Ernie Pinkas,Marcus Golman, Perry Gahalowood, Nicholas Kazinski, Eric Donovan, Cinzia Lockart, Lauren Donovan, Patricia Widsmith, Lewis Jacob, Goldie Hawk,  Robbie i Donna Sanders, George i Sally Carrie, Brooke Rizzo, Andrea Brown, Stephanie Lahan, Michelle Spitzer, Eleanor Lowell, Ricky Positano i Samantha Fraser, Maria Lowell, Benjamin Bradburd. 

Com l'experiència és un grau, en Perry Gahalowood va plantejar la següent hipòtesi de treball:

"(...) en Walter no va maquinar res. En Walter no va matar ningú. En Walter no sols va confessar un crim que no havia comès, sinó que, per acabar-ho d'adobar, hi va involucrar el seu amic d'infància. D'això en dic una venjança. D'aquí ve la meva pregunta inicial, Eric: què va passar entre vostè i en Walter perquè ell estigués ressentit?" (pàg.300)

La reconstrucció del cas, va portar a obrir-n'ha totes les ferides del passat. L'Alaska va fer de catalitzadora per fer bullir passions i deutes que semblaven oblidats. Però si volien esbrinar que li va passar a l'Alaska tenien que trinxar el passat de tothom. Per què, qui podria resistir un examen a fons de nosaltres?

Del llistat de noms, hi ha el nostre assassí, que com passa sovint, no volia fer mal, i per esborrar el mal que ha fet, encarà ho embolica més.

Un llibre entretingut, allò que diríem un best seller. No hi ha una fórmula del èxit, però aquest llibre ja és copia del primer, i això vol dir que segones parts son sempre problemàtiques, no en vull ni imaginar una tercera entrega amb el títol "El Cas Gaby Robinson".

Ressenya: El cas Alaska Sanders (II)

 

En Kazinski va explicar-ho en tot luxe de detall. El resultat de tot plegar va ser la mort d’en Vance i Walter Carrey. Cal escoltar amb atenció el relats dels fets:

"-En Walter Carrey estava emmanillat a la sala, tot sol -va explicar en Kazinsky-. En Vance i jo l'observàvem des de la sala del costat, darrera del mirall unidireccional. (...) En Vance hi ha entrat amb un got d'aigua i li treu les manilles. Just en aquell moment li he vist la culata de l'arma de serveu sota l'americana. S'havia descuidat de deixar-la  fora abans d'entrar. (...). Llavors en Carrey ha començat a parlar. Va dir: "Me la vaig carregar jo, aquella puta". En Vance ha reaccionat amb molta calma: el tenia a punt de caramel per a una confessió voluntària. (...) Li ha preguntat si podia enregistrar la conversa i en Carrey li ha dit que sí. (...) "la vaig matar. Vaig matar l'Alaska". Llavors ha callat un moment i ha afegit: "La vam matar. No estava sol. L'Eric Donovan era amb mi". (...) I llavors, de cop i volta, en Carrey se li ha llançat al damunt i li ha pres la pistola. Ha anat tot tan ràpid que no he tingut temps de fer res. (...) Quan m'he ornat a posar dret he vist que en Walter havia aconseguit desempallegar-se d'en Vance i, abans que jo tingués temps de reaccionar, li ha engegat un tret al cap. He fotut un crit i l'he apuntat amb la intenció d'abatre'l, però de seguida s'ha posat la pistola d'en Vance a la templa i ha premut el gatell. Llavors s'ha fet un silenci sepulcral." (pàg.156-159)

En Perry Gahalowood no s'ho va perdonar mai no haver estat amb el seu company. En Eric Donovan va ser comdenant, malgrat que ell jurava i jurava que no havia matat l'Alaska.  Però al 2010, una nota anònima posava "CARREY I DONOVAN SON INNOCENTS" (pàg.165), l'havia rebuda la Helen la dona d'en Perry. La carta no era per ella, era per en Perry Gahalowood, però, l'efecte havia provocat una allau de sentiments enterrat en el passat. Marcus Golman i Perry Gahalowood, tornaven a trobar-se i tenien un repta enorme, si volien treure aigua clara d'aquell anònim.

Era possible reobrir el cas? Tornar obrir ferides a la petita comunitat de Mount Pleasant. No era potser, una broma de mal gust, tot plegat? Hi havia en Eric Donovan a la presó des de feia onze anys, sempre havia mantingut la seva innocència, malgrat la confessió d'en Carrey, el seu millor amic! 

La nota anònima era d'en Kazinsky, l'únic supervivent d'aquells fets, era ell qui va enviar la nota, però perquè ara? Què volia dir tot plegat? Què havia mentit, o s'havia inventat el que havia explicat de com havien anat les coses aquell dia fatídic al departament de la policia estatal? En Kazinski, estava en cadira de rodes, desprès de tenir un accident, on va a ser atropellat i el vehicle no va parar. En  Perry Gahalowood, havia perdut a la seva dona, la Helen, al 2008. Ella havia a anat a la casa d'en Kazinski.

Ressenya: El cas Alaska Sanders (I)

 Ressenya: 

Joël Dicker, El cas Alaska Sanders, Trad. Josep Alemany i Imma Falcó. La Campana. Barcelona, 2022.

Dicker sembla que té un patró d’èxit assegurat.  Ja ho va fer amb el anterior llibre seu, La veritat sobre  el cas Harry Quebert. Segueix la mateixa estructura de llibre anterior. Un crim oblidat i mal resolt, un eix temporal que va saltant com si fos el dial d’una ràdio buscant l’emissora adient, i sobretot, molts personatges, tots ells, poden convertir-se en sospitosos. Hi ha dos personatges centrals, l’escriptor Marcus Golman, i en Perry Gahalowood. I un personatge que va adquirint personalitat pròpia a mesura que la novel•la avança. No puc fer d’espòiler així que no podré explicar-ho tot. 

El fets son que el 3 d’abril de 1999 a la petita localitat de Mount Pleasant al estat de Nou Hampshire, al costat d’un llac troben a una noia morta. Els investigadors, els sergents Perry Gahalowood i Matt Vance,  tindran que esbrinar què ha passat. Al seu pantaló hi havia una nota que deia: SÉ EL QUE VAS FER. Tot plegat no sembla cap suïcidi i si un assassinat.

“En Gahalowood va començar el seu informe.

-La víctima és una jove de vint-i-dos anys que es deia Alaska Sanders. Era originària de Salem, Massachussetts. Ha mort aquesta nit passada d’un cop a la part posterior del crani” (pàg.46)

La investigació avança, començant detenint en Walter Carrey que havia sortit amb l’Alaska Sanders.  Ell, no pot entendre que poguí ser sospitós de rés, perquè estimava a l’Alaska. Però, com diu un dels personatges: "Els pobles bonics sovint estan habitats per gent molt tancada de mires. Hi ha un moment que has de saber marxar” (pàg.92). Sembla que en Walter Carrey, no era dels que volguessin marxar. A més la seva antiga amiga, la Deborah Miles, va dir els policies que en Walter podia tenir molt de geni i perdre els estreps. 

Dins de la investigació, va apareixia un altra nom, en Eric Donovan, que coneixia a l’Alaska quant vivia a Salem.  Van prendre mostres d’ADN en l’Eric Donovan, i ell, va estar d’acord.

El cas, es que la policia acaba per detenir en Walter Carrey. Diferents pistes sempre acabaven amb el mateix nom, Walter Carrey, el seu cotxe, un Ford Taurus negre. Al bosc, al costat del llac, hi van trobar una caravana amb un jersei tacat de sang de la noia. Hi havia ADN d’en Walter Carrey. També l’Eric començava a ser un sospitós habitual. El seu cotxe va ser vist per la carretera que porta al bosc i al llac. Walter Carrey, va calar foc a la planta on vivia sota a dels seus pares. 

En Gahalowood, en Vance i en Kazinski que havien anat a detenir en Walter van poder observar el desastre que havia provocat el incendi. Per acabar-ho d’adobar a les parets hi havia escrit PUTA INFIDEL. En Walter Carrey, es va entregar a la policia de Wolfeboro. El van portar a les dependències del quarter general de la policia. La policia ho tenia molt clar qui havia matat a l’Alaska. 

En Vance va demanar en Gahalowood que marxes de la sala de interrogatoris. A la sala va passar el que no podia passar de cap de les maneres. En Kazinski va explicar-ho en tot luxe de detall. El resultat de tot plegar va ser la mort d’en Vance i Walter Carrey. A més aquest últim, en el vídeo de la confessió va incriminar en l’Eric Donovan. Fi de la història. Cas resolt!

Ressenya: El Regne de Jo NesbØ

Ressenya:  Jo NesbØ, El regne. Trad. Laura Segarra Vidal. Proa. A tot Vent. Barcelona, 2021.

Un llibre potent, una historia on els personatges ho son tot, i uns girs narratius sorprenents. Llegint la contraportada ja tens una idea del context més general. Però el problema es quan comences a anar el cas concret. Les històries que cadascun te, el comptes pendents, allò que no es perdona, allò que es cou a foc molt lent i que acaba a la superfície.

NesbØ dona una lliçó on els personatges adquireixen autonomia pròpia, on tothom te coses per amagar. I especialment, els germans Opgard, Roy i en Carl. 

Sis-centes vint-i-vuit pàgines de novel•la negra, crònica de somnis, de furors assassins, de morts, molts,  de com els somnis es transformen en malsons. I sobretot, la pregunta per què en puc identificar amb un assassí en sèrie?  Vides fetes per l’atzar i circumstàncies, que fan que allò que potser havies somiant esdevinguin impossibles.

Un protagonista de la novel•la es la carretera, millor dir, un revolt de carretera anomenat  de les Cabres. Allà hi ha el cos del delicte, anava a dir, en plural. I també els cotxes son protagonistes. Això és així, perquè en Roy es mecànic i regenta una gasolinera. En Carl, el germà petit, torna dels EEUU, per sorpresa i a més no ve sol, també ve la seva dona, la Shannon Alleyne. Semblen la parella perfecta. El gran home torna a casa. Però per què torna a casa? Torna per fer un somni, construir un hotel a la muntanya. Vol fer-se ric i vol a més, que tothom del poble, es faci ric amb ell. Això si que es gros!

La seva arribada capgira la vida de tothom a Os. Carl te presa per enllestir el seu projecte. La seva facilitat per fer amics, la seva brillantor, el seu optimisme, la seva capacitat per crear bones vibracions, fa que tothom volguí escoltar-lo. Però en Carl, fa temps que va marxar del poble a estudiar els EEUU. En canvi en Roy s’ha quedat, es reservat, però tothom s’han recorda dels cops de puny que anava repartint per defensar el seu germà petit. Tots en algun moment u altre havia rebut els punys d’en Roy. I això no s’oblida fàcilment. 

Revols perillosos, cotxes i música. A la novel•la hi ha un grapat de noms de musics com de temes musicals. Què passa quant comences a matar gent perquè creus que s’ho mereixen? A partir d’un moment determinat, deus pensar que si hi ha problemes el millor es fer-los desaparèixer. No gens fàcil anat fent desaparèixer gent en un poble petit.  Però això es el que passarà. 

Per què va marxar en Carl, el petit del Opgard? I la resposta es terrible: el pare abusava d’ell, mentre en Roy no podia fer res. I aquesta impotència va generar a dins seu una ràbia continguda que acabarà explotant. En Carl va poder marxar, desprès del accident terrible que els pares van patir el revolt de les Cabres i el seu cotxe un Cadillac DeVille es va estimbar. Dos pobres orfes que van ser acollits per l’oncle Bernard, però van viure a casa dels pares sols, fins que va marxar en Carl i en Roy va aprendre del oncle Bernard mecànica. 

A l’època d’en Carl, va desaparèixer el policia rural Sigmund Olsen. D’allò tothom s’havia oblidat, excepte el seu fill, també ell policia, Kurt Olsen, tenia sospites que van ser els Opgards qui van matar el pare, però no entenia proves concloents.  

La idea d’en Carl era que tot el poble participes del projecte amb una SC. Una SC permet diu en Carl “ no cal que aportin ni una corona per participar en aquesta aventura.” (pàg.46) Com podríem fer que el poble si poses be? La resposta tenia dos noms: L’Aas exalcalde i home fort del poble. L’Aas tenia una filla la Mari que havia festejat amb Carl, abans de marxar precipitadament a estudiar a Amèrica del Nord. En Roy havia fet coneixences. Malgrat el seu posat adust i poc comunicatiu, havia mantingut en secret, es clar, una relació tòrrida amb la dona del tot poderós Willum Willumsen, que tenia un negoci, Vehicles de Segona Mà i Deballestador Willumsen. La dona es diu Rita. Havia sexe i cap complicació, excepte, si s’assabentava el Willumsen.

El miracle es produeix a Os, i el poble està a favor del hotel i les cabanes. L’Ajuntament, també ho veu ve, tothom sembla molt content. Les obres començaren aviat. No sembla que hi hagi cap entrebanc. El marit de la Mari, en Dan Krane, es periodista i vol saber que hi ha de veritat amb aquesta història.

La Grete havia somiat a ser la xicota d’en Carl, però ell, preferia a la Mari Aas. I això no ho podia suportar. La Grete era la llengua pèrfida que escampa totes els pitjors xafarderies. L’ obra podríem resumir-la amb les paraules de J.L.Borges quan diu: “Es una obra abarrotada de destinos humanos, casi todos trágicos¨ (pág.783)” (Miscelánea, ed. Debolsillo, Barcelona, 2011). 

NesbØ, sembla que li fa cas, en aquesta novel•la coral, on tots tenen comptes pendents. Un incendi provocat crea nous conflictes i més morts. I tots va a parar el mateix lloc. No puc explicar tota la trama, perquè aquesta és un dels punts forts de la novel•la. Domini dels personatges, de les situacions, d’allò que no és diu, però que s’entén. Una obra on les personalitats psicopàtiques s’han surten prou be, en una societat que no és capaç de detectar aquestes mostres que pul•lulen per tota reu. Aquests personatges no tenen cap brúixola moral, res més tenen olfacte per detectar avantatges sinistres. 

En resum, una novel•la que demostra que NesbØ és un mestre en la narrativa fosca d’un país, Noruega que sembla que també, allà hi ha foscor.    

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (i VI)

 Quina relació tenien la Lena i en Groth? La Lena li feia xantatge?, però de quina mena? A més com encaixava l’assassinat de Peter Westin amb tot això? En Sebastian no ho veia com ho veien els demés. Alguna cosa no quadrava, els recordava que en Roger hi tenia secrets, però de quina mena?  Varen trucar per dir que a casa d’en Groth havien trobat el bloc de notes del Westin. El cercle s’havia tancat, oi? No era molt convenient haver trobat aquest bloc de notes? Podia Groth deixar una pista com aquesta a casa seva? Per Sebastian això no s’havia acabat.

Quan marxava, en Billy li va donar allò que Sebastian havia anat a buscar i per la qual s’havia ficat a la investigació, era una adreça. L’assassí, s’ho mirava tot des d’una perspectiva diferent. Va ser ell qui va posar l’agenda de Peter Westin a casa d’en Groth. 

Una pedra a la sabata de l’investigació era què al cotxe no s’ha trobat res de sang. En Sebastian no podia dormir, i va a començar al fer alguna cosa útil, utilitzava un mètode per intentar esbrinar els motius, les interaccions entre els actors del drama. En el cas concret, posava un full amb el nom o concepte què volia retenir: Canvi d’escola, Sense amics, Sessions de teràpia, Necessitats de diners, La mare rep diners del director d’escola, Amant gai, Amant secret/a, “Al final només li interessava els diners i el sexe”, Última conversa. No acabava de trobar un fil. Ho va deixar córrer. 

Al dia següent, en Sebastian, va aguantar al agent immobiliari, li va escalfar el cap, però ell, volia signar i marxar corrent d’aquell poble. Però de sobte, s’ha en va encendra la llum. Va trucar a un taxis, va anar amunt i avall,  fins que va fer divuit quilòmetres. Ja sabia quina era l’amant secret/a. Com és què no s’havia adonat?

A comissaria, la Vanja i en Torkel, estaven preparats, la Beatrice Strand, no tant. Si, ella, havia estat l’amant d’en Roger. Però, ella, no era a qui buscaven, se sentia culpable, però no era l’assassina, després de l’ensopegada d’en Groth, calia anar amb cura. Ella i el seu marit, en Ulf, s’havien separat, però ara tornaven a estar junt, no per ells, sinó per en Johan. Els va explicar què va passar el últim divendres amb vida d’en Roger. Va pujar al cotxe, però al va deixar al costat del camp de futbol i s’han va anar a casa. Sebastian, que s’ho mirava des del mirall gran de la sala d’interrogatori, s’ho creia el què ella deia. Ella no ho va fer.

Mentre uns intentaven resoldre uns crims, en Haraldsson, és feia creus de la seva mala sort. Ara resulta que en Radjan Mici, també havia fet els deures, i va poder trobar una adreça per trobar en Axel Johansson. Al interrogatori, havia confessat, no el crim d’en Roger, però si un munt de violacions. Adéu, al ascens, després d’haver  treballat de valent, el món era injust! La Hanser, li va dir que vingués amb ella.  

A la sala de juntes, intentaven posar tota l’ informació, què en sabien d’en Ulf Strand? Calia investigar-ho a fons. Estaven a prop de resoldre el cas, però encara no s’havia tancat el cercle.

 La Hansel va entrar a la sala de juntes, per dir què li acompanyaria en Haraldsson. Aquest, va tenir temps de fer caure un bot de bolígrafs (pàg.513). S’ho van mirar amb incredulitat. Van anar a casa d’Ulff i la Beatrice.  

A la casa dels Strand, hi havia un Megane, les rodes eren Pirelli. Van obrir el maleter del cotxe, al estar al carrer, no calia demanar cap ordre. Hi van trobar un munt de possibles pistes incriminatòries. L’assassí, s’ho mirava des de la finestra. Sabia que tenia que haver fet desaparèixer el maleït cotxe. 

Havien rodeja’t la casa, tothom preparat i alerta, va picar a la porta, aquesta és va obrir, una veu va dir que sortia. L’Ulf, va obeir totes les indicacions de la policia. En Johan estava a casa. Però, en Ulf, no era a qui buscaven! No sabia res del embolic de la seva dona amb en Roger. Un tret des la finestra va donar en Haraldsson al pit. 

Moment de pànic i desconcert. En Sebastian, parla amb la Vanja, vol parla amb Johan. Sembla què en Johan ha disparat, Sebastian acaba convencé a la Vanja perquè li deixi pujar les escales per parlar amb Johan. Puja les escales. No és cap valent, en Sebastian, va en compte, va dient-li què res més vol parlar amb ell, vol què li expliqui què ha passat. Entra a la habitació del noi, té un arma, sembla espantat i confós,  cal anar en peus de plom. I comença a explicar-li la història.

Li confessa que ell va disparar, en Roger no volia escoltar en Johan. Amb la confessió, és va ensorrar i Sebastian al va agafar i el va abraçar. Cop desprès vàrem baixar. Tot s’havia acabat.

Deixo al lector, que llegeixi el final, potser que matar sigui tan fàcil si estàs desesperat? No sé, l’assassí en sèrie sembla més algú què ha tingut sort i què la policia buscava altra cosa. No sembla massa convincent aquest final, però hi ha un final. També hi ha un final, amb la recerca de Sebastian de l’Anna Eriksson, també ací, hi ha massa artifici, però la necessitat de continuar la sèrie fa què el cercle es tanqui, per donar joc a un altre capítol d’aquesta sèrie.

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (V)

 

Västeras

A la comissaria, havia reunió per seguir les novetats del cas. La fotografia del Aftonbladet, hi sortia en Ragnar Groth. Hi tenien clar que havia un assassí que ja havia matat a dues persones. D’en Axel, bé, van explicar què el maldestre Thomas Haraldsson, l’havia fet grossa. Hi havia també els informes del clients del motel. En Groth surtia en la llista del club de tir. Sembla que en Groth està per tota reu. Van anar a parlar amb Ubbe Lindström, l’encarregat del club de tir. Costava treure-li les respostes. En Sebastian, es va passejar per els passadissos del club, va xerrar amb una nena que s’ha esperava per fer practiques, i desprès, ho va trobar, una fotografia, on deia “Campionat Nacional –Bornze, 1999” (pàg.364). 

Sebastian, va entrar a l’oficina on estaven l’Ubbe, la Vanja i en Billy, i li va preguntar per la fotografia, va dir que era Frank Clevén. Van anar a on treballava i varen parlar. Van preguntar si havia estat al motel, i ell, dient que no. Al van acabar d’acorralar, que l’havia robat la cartera, i finalment, va confessar, què es trobava amb Groth al motel. Aquesta relació ja durava força temps. És què potser en Roger els va veure al motel?

A la reunió, tothom semblava força animat, el cercle estava cada cop més estret, i tot portava a en Ragnar Groth. Però com encaixava la mort de Peter Westin? La Vanja va fer una “narració” dels fets, per veure si era versemblant. En Roger hauria vist en Groth al motel, i hauria volgut extorquit amb Groth, i aquest no va saber que fer amb tota la situació i va acabant assassinant en Roger, i llavors li va extreure la bala del cor,  un cop mort, li havia propinat les ganivetades per confondre el cas. 

Van parlar amb Groth. Se’ls van portar del institut a comissaria. Tossut va negar totes les acusacions de la Vanja. Va reconeixia que s’havia vist al motel amb Frank Clevén, però va negar que fossin amants. Li van dir què en Frank reconeixia què eren amants, en Groth ho va negar. Van demanar per les armes. Al final en Groth li va deixar les claus per comprovar-les si s’havien fet servir. En Groth era dur de pelar, això està clar.

A casa d’en Groth, tot està net i polit. Tot perfectament ordenat i cada cosa al seu lloc, per un investigador això semblaria ideal, però ja és veu que no trobaran res de profit. 

La Vanja és pren un respirar, es  troba amb el pare, Valdemar. Passegen pel carrer, plor i acaben al hotel per sopar. Parlen no massa d’ells mateixos, estar junts ja és una bona recompensa. I de sobte apareix en Sebastian. La Vanja vol què desaparegui, però en Sebastian gaudeix veient a la Vanja com pateix. Parlant amb Valdemar.

A un altre hotel, l’Ursula i el seu marit, en MiKael, es troben, per sopar, abans es troben amb Torkel, què sospita que l’Ursula el vol castigar. Portar el seu home, és una manera de dir-li qui mana ací. 

Què difícil son les relacions humanes. En Mikael està fotut, ha begut i ara és en Torkel qui té què escoltar les seves confessions. La Vanja no vol ni en pintura en Sebastian. 

També en Haraldsson, vol donar un cop d’efecte, perquè de moment tot li surt malament.Té amic què li poden ajudar, vol esbrinar què ha dit la novia d’en Axel. L’únic què sembla que treu profit almenys professional és en Billy. Mirant les cintes de tràfic, s’han adona què mirar no es veure, cal obrir la ment perquè hi càpiguen totes les opcions. Descobreix una possible pista en forma d’un Volvo de color fosc, com és què no ho havia vist abans? Va trucar amb Torkel, segur què li interessaria la notícia malgrat l’hora.

La policia va a casa de la Lea, volen que vagi a comissaria per veure uns vídeos. Ella volia pau, però la policia ha fet que tingues que anar de presa i corrent on no volia. Li ensenyen el vídeo, on és veu un Volvo fos a la pantalla, li diuen que pari atenció. Veu el vídeo on el seu fill, camina per la vorera. I si veu el cotxe. Tothom espera una declaració definitiva, però la Lena diu que no li diu res el cotxe. Decepció i desànim al grup. Calia seguir picant pedra.

La Lena va sortir de la comissaria, però ella si sabia de qui era el cotxe. Va anar al institut Palmlövska, on tenien el Volvo. Va trucar amb el mòbil i li va etzibar “Sé que vas ser tu” (pàg.438)

La casualitat va volgué què el gos de la Cia Edlund trobés l’escenari del crim d’en Roger. Va trocar a la policia. Sebastian feia que treballava amb Billy. La trucada va fer mobilitzar a tothom. Al costat d’un camp de futbol hi havia un terraplè què baixa i no és veia el camp, ni et podien veure. L’Ursula va començar a donar un cop d’ull, i si havia un basal de sang què s’havia quasi assecat,  hi havia feina per una bona estona.

La Lena va arribar a casa. Estava nerviosa i emprenyada amb ella mateixa, és donava la culpa de la mort d’en Roger. Algú va entrar a casa, no havia deixat la clau al pany. L’home se la va mirar on aquelles ulls.

Haraldsson és va despertar massa tard, així que s’ho va prendre amb calma. Si va trobar amb Radjan, què li va donar l’informe què li havia demanat. Va llegir-ho amb calma, i va començar una recerca don havia estar en Axel Johansson. La recerca li va porta a diferents ciutats i allà també havia hagut violacions, semblava que tot plegat mostrava un patró  de violència contra les dones. Es veritat què hi havia un lloc que no seguia la pauta, però estava clar que era un violador en sèrie. Aquest descobriment li faria pujar punts. A anar a veure a la Hanser, li va començar a explicar-li, però li va tallar, li va dir què en Axel el tenien a comissaria. 

Sota el terreny, Sebastian s’ha estava avorrint i va pensar a fer alguna cosa, per exemple, anar a casa de la Lena, era relativament a prop. Allà va trobar mort, millor dit, morts. La premsa està a sobre de la noticia, i en Torkel tenia que dir alguna cosa. La Hanser volia donar un titular, malgrat que en Torkel no volia dir res encara. En Groth era l’assassí d’en Roger i la seva mare? Es possible en desprès d’assassinar a la Lena s’hagués suïcidat? Encara hauria més sorpreses?

L’Ursula i en Sebastian van anar al institut on sembla que era el lloc adient per esbrinar els secrets d’en Groth. A casa seva no hi havia trobat res de res, semblava que el més lògic es que tenia que tenir un amagatall a un altre lloc i res millor que el institut on era el director? Per fi desprès de barallar-se amb un cadenat varem poder obrir, el lloc era net i polit, tot estava al seu lloc, però varen trobar el seus secrets...

A casa de la Lena també és s’escorcollava, una nota de suïcidi: “Perdoneu-me” (pàg.471) apareixia molt convenientment. L’Ursula va trucar a la Vanja per dir que havien trobar un telèfon de prepagament on havien tres números. Cap d’ells els hi era desconegut*.

*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (IV)

 La Vanja ha anat al despatx d’en Peter Westin. La rebut el seu col•lega, Rolf Lemmel. Ha dit que estava apunt de arribar. Però el cert és que no arriba. S’han va. Hi ha feina. A la reunió del grup, s’expliquen les novetats. El mòbil surten missatges força estranys, però resulta que en Roger, era qui és dedicava a vendre alcohol  al institut, per això en Axel, es va cansar d’allò, i va voler prescindir d’ell, i aquest com a revenja, el va denunciar. És d’ací on treia els diners. 

La Vanja i en Sebastian, van anar a casa de la Beatrice, per parlar amb Johan. La Beatrice no va dir res en Sebastian, es va explicar que s’han havien anat al llac Mälaren. Així que van anar al llac. No va ser difícil trobar-los, pare i fill. Mentre la Vanja anava en cotxe en busca d’en Johan, Billy, revisava els vídeos. L’havia trobat a Drottninggatn, es dirigia al nord. En Johan va certificar que en Roger s’ocupava de les begudes. Hi havia un número d’en Roger que no podien esbrinar de qui era. En Johan va acabar dient que en Roger “(...) al final només li interessaven els diners i el sexe” (pàg.331). 

De tornada, la Vanja va anar directament a casa d’en Peter Westin, li havia trucat una pila de vegades. Quan estaven ben a prop sortia fum, hi havia el s bombers treballant en un incendi que ja estava controlat, però tot havia quedat fet miques, “era la casa de Peter Westin” (pàg.333), i no estava observant des de el carrer com es cremava casa seva.

La Vanja parla amb Sundstedt, cap dels bombers, no descarta rés, però la virulència del foc té pinta d’intencionat. Comencen a sospitar que tot això no és causalitat. A comissaria té lloc una conversa surrealista entre la Hanser i Haraldsson. Li comenta si a estat ell qui feia vigilància al pis d’Axel, i en Haraldsson, li diu una mentida com una casa de pagès, li diu que ell no ha fet cap vigilància. El pobre heroi s’ha ficat de quatre potes en un bon embolic. Què el van veure córrer darrera d’ell, i ell tossut, què no! La Hanser el te ben agafat, perquè li diu, com si no vol la cosa què si sap qui és la Desiré Holmil? 

                        

No cau, però ell està en caiguda lliure. Era la veïna grisa, però segons Haraldsson, no veia massa i segurament s’ha equivocava, per acabar de arrodonir d’interrogatori li etziba si té un Toyota verd, i ell, tossut com un ase, segueix fent-se el despitat, que si havia molts toyotes, tenia l’aigua al coll, per acabar de arreglar-lo la Hanser posa l’últim clau, li explica  que el Toyota estava a un lloc on es veia perfectament la matricula i la bona senyora havia pres la matricula i  resulta què és el teu. Ja posats li diu que tindrien que parlar a on va estar el dia que tenia què haver estat a Listakär. I com si res, li diu que la bona senyora Holmin, el va veure córrer sense cap impediment. La Hansen el va deixar allà sol, perquè s’ho anés pensant tot el que havia fet.

L’Ursula va anar a casa d’en Peter Westin, allà és va trobar amb un antic company de feina, el Sunstedt. És van posar a fer feina. Hi havia un cadàver cremat, no era fàcil dir que era, però sabia que era en Westin. Al antic despatx d’en Westin, en Rolf Lemmel, s’ho passa molt malament. No coneixia amb Roger, no coincidien en els horaris. El despatx d’en Westin, havia estat regirat de mala manera. Va parlar d’una agenda, però no la van trobar. Tindria que venir l’Ursula per donar una ullada al lloc.

De la mort d’en Roger, ara teníem un altre mort, l’assassí sembla que volia esborrar tot rastre. Van veure un vídeo on és veia en Roger anant per Spränggränd. Desprès es perdia el rastre. Desprès de mirar el terrenys van trobar un motel. Podia ser que en Roger hagués estat allà? Calia investigar-ho.

Motel Edin’s Budget, així és deia el lloc. En Billy i la Vanja van anar a fer un cop d’ull. Havia una senyora al taulell del motel. Evasives primer, però quant varen posar-se en modus policia tocacrustons, la senyora, finalment va explicar qui va venir el divendres, hi havia una fotografia al Aftonbladet.

*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (III)

En Robert, sembla que porta una vida paral•lela, portava roba massa cara per les possibilitats de la seva mare, que ha parlat amb els mitjans, a canvi de diners. Potser en Robert “s’avergonyia d’ella i que ja no volia que formés part de la seva vida, que l’havia bandejat” (pàg.266). Semblava un zombi, sense reflexos ni esma, res més fuma sense parar. Li pregunten com es que té aquella roba cara, però la mare sembla que ho no sap, també portava un rellotge car, què ara la mare sembla interessada a recuperar-ho. La Vanja està emprenyada amb la mare, perquè no sembla massa col•laboradora. 

A la tornada cap la comissaria, Sebastian parla amb la Lisa, ella li donava diners per fer veure que eren nuvis, però no tants per la roba que portava. Mentre la Vanja està enfadada amb la mare, per això pot dir: “ No plorar la mort d’un fill és malaltís i prou” (pàg.265). Però en Sebastian no li compra aquesta idea. La Vanja, sospita que en Sebastian amaga alguna cosa, però què?

A la comissaria tothom a fotut el camp. En Torkel té una xerrada amb Sebastian, però no s’han surten. És veritat que li ha dit coses de la Lili, però li fa mal pensar-hi. Sebastian, torna a la carrega per saber qui és la Anna Eriksson. S’han va a buscar fortuna amb Billy, desprès de dubtes, li diu que ja ho mirarà. 

Torkel va a sopar amb la Hanser. Parlen del cas, i més tard parlà del fill que va morir, en Niklas. En Torkel no ho sabia, i li pregunta com va ser, la resposta es que “es va acostar massa al cable d’alta tensió” (pàg.280). Què difícil és poder pair un accident d’aquesta mena. Adolescents! 

Al altra part de la ciutat hi ha en Haralsson fent mèrits per dir que ell és un policia com cal. Està fent vigilància, malgrat que ningú li ha dit què ho fes. Està vigilant la casa d’en Alex Johansson. A casa, s’ha convertit en un petit infern amb la Jenny, què està en vogint per quedar-se embarassada. 

Mentre en Benjamin, va a seva, la Vanja s’hi posa a treballar amb el material que va portar l’Ursula. Potser si què competeixen ! Comença a seguir el mètode de l’Ursula, i acaba fent un descobriment, apareixen unes inicials PW. A cert dies i hores, surt PW. Què voldrà dir? La Vanja truca a la Beatrice, la tutora d’en Roger. Li diu un nom, Peter Westin, és psicòlog. 

La divisió del treball fa que en Billy, truqui a la Linda Beckman, la ex novia d’Axel Johansson. En Billy i la Vanja, queden amb ella al restaurant que hi treballa. Poca cosa els pot dir, excepte, que estava obsessionat per els diners. Ara sabien que en Roger havia anat al pis d’Axel.

En Sebastian té un somni no és gens divertit, té a veure a la Sabine i la Lily, i les seves morts. Per esbravar-se de tot això, l’únic que se li va acudir va ser anar a seduir a la Beatrice. 

I l’assassí, és pregunta perquè no han seguit la pista que havia deixat tant convenientment a casa de Leonard Lundin? També ell, té somnis. L’assassí va llegir el diari que en Benjamin Bergman s’havia incorporat al equip com a psicòleg. L’assassí, va pensar ràpidament amb Peter Westin, calia tallar qualsevol pista. 

El grup d’en Torkel segueix seguint pistes. Per la seva part el heroi solitari Haralsson, desprès d’estar-hi al congelador del seu cotxe, veu en Axel anant d’amagat a casa seva. Però, amb l'ànsia de fer la detenció ells solet, es precipita i alerta a Axel que surt corrent, Haralsson també va corrent, malgrat que se suposa que té malament el turmell, les seves maleïdes mentides. 

En Sebastian, rep una bronca d’en Torkel, per què on s’ha vist que un investigador s’han vagi al llit amb la mare d’un del sospitosos la Clara Lundin?, què l’esperava al costat de casa seva, quan veu que va en cotxe amb un altra dona, la Beatrice. Si en Torkel s’assabenta que també ha estat amb la Beatrice, tot s’ha haurà acabat. El problema d’en Sebastian és que no volia canviar*.

*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (II)

 Per començar, en Bergman, és presenta davant d’en Torkel per dir que vol ajudar en la investigació. En Torkel acaba accepten, malgrat el desgrat d’Úrsula, una altra investigadora, que coneix bé amb Bergman.  Bergman, té un únic motiu, utilitzar les eines de la policia per esbrinar qui és l’Anna Eriksson. De moment, ja és a dins. Mentre, l’assassí, ha posat al garatge del Lundin, la jaqueta ensangonada d’en Roger. L’assassí, vol què les proves apuntin a Leonard Lundin. Una trucada anònima, porta a la policia al garatge en qüestió, i troben la jaqueta, malgrat què el dia anterior, havien escorcollar el lloc, sense trobar rés. Bergman, en molt poc temps, dins del grup, ha sigut capaç de posar del nervis a tothom. Per fer punts, Bergman, rebutja que la jaqueta l’hagi posat en Leonard, és massa evident, inclòs per el tanoca del noi. 

Per fi, han obtingut els vídeos què buscaven. A les imatges és veu en Robert, i també amb Leonard. L’institut Palmlövska, on estava Robert, resulta què també va estar en Bergman, han tingut paraules desagradables amb el director, per saber com li anava al noi. Veient l’ institut, ha pogut pensar que ““Al capdavall, l’infern no tenia tendència als canvis” (pàg.197). Han parlat amb la seva tutora. Comproven, que la Lisa, la novia d’en Robert, els ha mentit descaradament. Ara la Vanja i el Bergman, s’han van a casa de la noia, saben què està sola. La pressionen per què els i digui què va passar al capvespre. Per fi, la Lisa confessa que en Robert no és el xicot d’ella, és un  altre, en Robert va marxar d’hora. Venen els pares, i quan veuen l’escena volen muntar un pollastre, però en Bergman, s’ho manega de tal manera, que surten d’allà havent capgirat la situació. Desprès d’anar a casa de la Lisa, s’han van a casa del seu millor amic, en Johan, la conversa sembla què no va enlloc, però els diu que el bidell de l’escola, el van fer fora, per culpa d’en Roger. Això, si és un avanç o almenys ho sembla.

La Vanja i en Bergman, tornant al institut per parlar amb el seu director, i preguntar-li si podia explicar que va passar amb el bidell. Segons el director, el bidell venia alcohol els menors i per això, havia sigut despatxat. No calia fer un gra massa de tot això, les i diu. La Vanja es pregunta què tenia que passar per posar una denuncia a la policia? 

S’han van a la adreça de bidell, que és diu Axel Johansson. A la seva casa no hi es. Mentre va en cotxe, Bergman, té un soliloqui particular. Ell estimava a la Sabine, i a la seva filla, i ara, tot d’una podia tenir una filla o un fill, era una situació ven estranya la seva. La veïna d’Axel és molt xerraire, i segons Bergman, una dona de gris,  perquè tot ho porta d’aquest color, els explica que fa dos dies no a vingut a casa, però té una novia molt jove, i no ho veu gens bé això. Pels carrer d’Axel, i troben a Haraldsson, buscant pistes, tot sembla encaminar-se cap el pis d’Axel. En Axel, tenia fixa policial, això era bo, potser havia pujat d’escala, però mai se sap. A més, si l’assassí, era un estrany, llavors, la possibilitat d’enxampar-lo és feia molt i molt difícil. A la reunió del grup, s’explica tot això, de fet no s’ha avançat massa, trucant a la Vanja, també té vida privada, i escolta bones noticies. Torna a la sala de reunions. L’Ursula està a punt d’arribar.

Quant arriba porta noticies d’allò més inquietants, va morir de un tret al cor, per això l’assassí, va furgar al cor, per treure-li la bala, les ganivetades, eren postmortem. En tot cas, no hi ha masses pistes*.

*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

Ressenya: Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes (I)

 Ressenya:

Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.

La novel•la negra, ara té geografia nòrdica. Tal com diu a la contraportada, sempre cal llegir-la, és una història truculenta, amb 554 pàgines, hi ha per explicar fil per randa, les diverses històries de tots els personatges, i n’hi ha molts, potser masses. 

Des de el primer moment, l’assassí ja te’l trobes, té un destí què complir. I una ciutat on passa tota l’acció, Västerås. Desprès està la víctima, què li roben el cor. Però ací, no és cap llicència poètica, sinó un acte d’allò més cruel, potser l’assassí vol calma  els seus dimonis, què hi té.

Apareixen les famílies, del noi mort, l’amiga, el malparit que fa bullying,  tots tenen draps bruts que rentar a casa. Què passa quant el teu fill és assassinat? Quant comences a culpar-te de tot? Quant a més, tot sembla conspirar contra tu? 

  

Què difícil es educar els fills. Sempre ho ha sigut, però ara sembla més complicat. Quant son adolescents, i tanca’n la porta de l’habitació, què fan tot el dia?

Desprès, la policia. La policia també té els seus propis dimonis corporatius, com tothom. Enveges, tírries, i el que sol passar  a qualsevol treball, sempre hi ha un per sobre teu, que massa sovint, creus què és més incompetent que tu. 

A la vida real no deu ser fàcil descobrir l’assassí. També és veritat, què en molts casos, sempre és a prop, massa a prop. Quant l’assassí és un desconegut, llavors tot comença a trontollar. Llavors, la sèrie causal s’ha en va a noris. No hi ha el crim perfecta. La vida està plena de imperfeccions. Normalment, són les casualitats les què permeten seguir pistes. De moment, no hi ha masses pistes en aquest cas.  

Sebastian Bergman, té problemes d’autoestima, ell, pensa què no, però és una persona psicopàtica. Desprès del desastre, on ho va perdre tot, porta una vida, sense solta ni volta. Les seves víctimes son les dones. Qualsevol dona, per exemple, la mare d’en Leonard Lundin,  Clara. Ell sap com seduir, és una mena d’esport. És especialment malparit, quant la víctima, està en un moment especialment vulnerable, però, ja té això en Bergman. Potser és un psicòleg genial, però com a persona és un desgraciat. 

Bergman, està el lloc del crim, per casualitat. A anat a la casa del pares que ell va fugir fa molt de temps. La mare a mort, i ell, entra a la seva antiga casa. Tot el molesta, els records, les dificultats de convivència amb els pares, primer, i desprès amb la mare. També la mare té secrets, per casualitat, descobreix, dins d’una capça de sabates unes cartes adreçades a ell, però que no han pogut enviar-les perquè no sabien on era.  Ara té, interès a saber i esbrinar qui és la Anna Eriksson.

Ressenyes: Sol de sang (I)

 Jo NesbØ, Sol de sang (2015). Trad. Laura Segarra Vidal, Colc. A tot vent, 736, ed.Proa, Barcelona, 2020.

He dit més d’una vegada que les contraportades del llibres, hi ha qui fa un excel•lents sinopsis del llibre, aquest és el cas. Llavors, costa una mica de dir alguna cosa més. 

En Ulf s’ha anat al nord-extrem de Noruega, a Kǻsund [poblet imaginari]. Ningú va a un lloc així, si no es per una bona raó. En Ulf, té una bona raó. Es diu el Pescador, un cap de la droga a Oslo. Ulf, treballava per ell, però l’espifiada i ara, sap què passa quan vols fer-te el espavilat amb el Pescador, que et vol mort. De moment, s’ha anat molt lluny d’Oslo, però sap, que malgrat tot, aniran a per ell.

El sol està permanent obert, de dia i de nit. Això vol dir què estem al cercle polar àrtic. En Ulf, s’ha inventat aquest nom, des del moment que baixa del autobús, ha començat a coneixer gent. Per començar a un sami que és diu Mattis. Li pregunta com és que anat a parar allà. La resposta d’Ulf, no es massa convincent, diu que a anat a caçar. En Mattis, no se’l creu. Li pregunta on pot anar a descansar. Li suggereix l’església. 

Allà coneixerà amb Knut, un nen molt espavilat i inquisidor. Desprès apareix la mare de Knut. Li diu què no pot estar-se a l’església, però i una cabana on pot estar-se. El lloc és perfecta, lluny de tot i tots. El nen l’acompanya fins la cabana. 

En Hans Ulf té molt de temps per pensar-hi. Pensa en les males idees què a tingut al llarg de la seva vida. Tenia un encàrrec per desempallegar-se d’en Gustau. Però, no sempre les coses surten com volíem.  A més, ja sé com se sent un quan et volen matar. Segur què la propera vegada en Johnny Moe, no serà tan primmirat. 

La solitud, l’esta deixen tou, per això s’han va a la festa dels samis. A l’església hi ha molts cotxes, i un cotxe negre, de matrícula d’Oslo. Entra dins, però allà no hi ha cap boda, hi ha un taüt, és per ell? Han muntat aquest circ per mi? Tots estan en nòmina del Pescador? Pobre Ulf, què comença a patir, però no, el taüt es per el marit de la Lea, Hugo Eliassen, un malparit de primera.

Tots s’han van a la casa de la Lea, també està el germà bessó del Hugo, l’Ove, un altre malparit idèntic al seu germà. També vol a la Lea. En Ulf, vol ajudar, però no sap ben bé com fer-ho. Li han dit què els samis –un pagans- fan la festa a un altre lloc. 

Ulf, recorda la seva vida passada, on apareix la Bobby. Aquesta li diu que esta embarassada. De cop tot sembla congelar-se, però, la Bobby, li treu del cap, què seran una família feliç. El què vol és què li pagui la manutenció. La nena s’han diu Anna. I ell, vol protegir-la. Però, no hi ha sort a la seva vida, perquè la nena és posa malalta. Leucèmia aguda (pà.g105). Tot va a mal borràs. La nena al hospital, no hi ha gaires esperances. A més la Bobby, no és presenta a cuidar a la nena. En Ulf, arriba al pis d’ella, diu què està malament, però de fet, està drogada, ha vist la xeringa. 

En Ulf, ha vist què hi ha un tractament molt car, a Alemanya. Vol aferrar-se a l’esperança. I això passa perquè: “ (...) ens consolem amb el que podem: amb una revista mèdica alemanya, amb una xeringa plena d’heroïna, amb un llibre amb un suplement nou de trinca que et promet la vida eterna si et sotmets al nou salvador que acaben d’introduir”. Amb tot això, és quant va acceptar la feina del Pescador.

El temps sembla congelat. Com no té rés a fer, més enllà d’esperar que arribin els homes del Pescador, d’envà a la festa dels samis, no havien dit que durava tres dies? Som-hi! Allà la festa va de baixa, però encarà pot parlar en Kornelius. Parlà d’en Mattis, i de l’Anita. L’Anita vol ficar-se al llit amb Ulf. Li diu que ha vist a un altre foraster del sud, li fa una breu descripció: “ Un home prim. Amb serrell de nazi. Excèntric. Tenia l’ungla del dit índex llarga” (pàg.114)

En Ulf comença a suar, el foraster li ha dit què el home que busca es diu Jon. Ulf no troba millor solució què anar-se’n amb l’Anita. Buscava temps.

En Ulf, s’han va a la cabana, donant una volta i amb molt de compte. Ha anat a buscar l’escopeta que havia amagat al costat del riu. Entra per fi a la cabana, algú ha estat. Per sort, no s’ha emportat els diners.

Tots semblen molt protectors, la Lea, per exemple, li ha dit al foraster, que en Johnny havia marxat del poble. I l’altre foraster, també havia marxat. Tot plegat, la Lea mentia també com qualsevol altre. Anirà al infern de cap!

En Ulf, és veu enredat per en Knut, a anar a pescar. Accedeix, mentre rema explica a la Lea, que no va ser un bon pare perquè malgrat tot, la nena va morir al hospital. En Ulf, volia creure que la salvaria: “Creiem, perquè és millor que reconèixer que només hi ha una cosa que ens espera allà baix a les profunditats, i és la foscor, el fred. La mort.” (pàg.134)

Alguna cosa així, deuria pensar el bacallà que van pescar per joia de Knut què estava feliç de haver anat a pescar amb la mare i el Ulf. Aquest, pensava què en Johnny, també voldria pescar-lo. Tornaria, això és segur, i potser no seria tan amable amb tothom.

Desprès de capturar el bacallà, van anar a una petita illa, allà la Lea va fer foc, per cuinar el peix, és el moment per el joc amb Knut i fer confessions, especialment, de la Lea i la seva trista història. Desprès tornant de la illa a casa. Ulf se sent bé amb Lea. S’ha acomiadant, i Lea l’invita per el dissabte a l’aplec de l’oració. Ulf també li demana si pot agafar el cotxe per anar a comprar a Alta.