Ressenya: Eclipsi (i III)

Ressenya:

Com això és una ressenya, massa llarga, no puc fer d’espòiler. No puc explicar el nerví de la novel•la que és l’assassí. Un personatge que NesbØ, ha cuidat amb molta cura. No diré res d’ell, perquè la idea d’aquestes ressenyes no és anar a parar al “Rincón del vago” o similars. Sinó per estimular li interès per la lectura de l’obra. Ja he dit que el nostre assassí, és un psicòpata molt funcional. Tant funcional com el personatge de Markus RØed. És clar que fa coses inversemblants, però això també ho fan governs i tota una legió de funcionaris pagats per els ciutadans amb els seus impostos, i no passa res perquè les raons d’estat passen per davant de qualsevol dubte moral, en nom això si de la seguretat de tothom.

NesbØ juga amb el lector. Li dona pistes que creu que van en una direcció, però desprès resulta que és un altre. Això també li passa a Harry Hole. Tot potser explicat, cal fer-ne la narració adient. I això ho fa a les mil meravelles en Jo NesbØ. Un escriptor enorme, ple de recursos i ironia, què destil·la tocs àcids envers la seva societat i per extensió a les nostres. Tot un repertori de la capacitat dels homes per fer mal els altres, especialment, els més vulnerables. És la novel·la amb el nivell més alt de violència i bogeria de les que ha fet fins ara. Hi ha assassins que maten en destrals, o amb una arma de foc, o un ganivet, o també amb un paràsit anomenat Toxoplasma gondii.  

No puc explicar el in crescendo on totes les històries porten cap a un final. No vull explicar el girs inesperats, ni la tensió què va succeint vertiginosament. Harry Hole, com sempre, no para de barrinar en el seu cap per esbrinar la veritat. Com tots els finals en les novel·les de NesbØ no hi ha focs artificials, hi ha una barreja d'actes i sentiments què com humans, ho podem entendre, malgrat no compartir-ho. Si us plau, llegiu Eclipsi.

Musica a Eclipsi (I)

 

Ressenya: Eclipsi (II)

 Ressenya: 

Es possible que Markus RØed estigui dient la veritat o és un veritable actor? Com saber si menteix? No tenim un radar moral o detector de mentides al nostre cervell. I mentir és un aprenentatge que comença molt aviat. I així, a l'etapa adulta ja som uns autèntics experts a dir mentides. Hole tenia molta experiència en aquestes situacions: "En Markus  RØed, però no tenia l'aspecte d'algú que el dia abans hagués mort la dona que jeia al seu davant, sense que en Harry pogués explicar del tot per què ni com. D'alguna manera, aquelles llàgrimes eren massa pures." (pàg.340)

En Harry Hole, va poguer veure el cadàver de la Helen. "Va aspirar una flaire dèbil, amb prou feines perceptible, que li recordava alguna cosa. Com que la paròsmia significava que era incapaç de notar la pudor del cadàvers, devia ser una altra cosa. És clar, li recordava Los Angeles, era aroma del mesc." (pàg.342)

La Fiscalia volia actuar immediatament contra Markus RØed, el principal sospitós. La saliva del Markus al cos de la víctima era una prova indestructible. Hole se sentia incòmode per la situació, alguna cosa no acabava de rutllar. En Harry tenia una pista molt feble, però volia explorar-la. Al vestit que la Helen, li havia donat en Hole, havia trobat una targeta que deia Villa Dante. Un vestit d'en Markus! Hole sabia que en RØed no ha matat a aquelles dones, però "no obstant això, estava segur que no era innocent?" (pàg.358).  RØed no tenia coartada per l'assassinat de la Helen, segons ell, estava a casa sol. 

Al interrogatori, en Sung-min va dir a la Katrine Bratt i en Hole el següent: "-En puc equivocar, però crec que en Markus RØed és un homosexual armaritzat. Amb èmfasi en "armaritzat". (pàg.359) Villa Dante, abans és coneixia com Tuedays. Hola va dir: "-Tinc motius per pensar que en Markus RØed freqüenta el Villa Dante. Vaig trobar un carnet de soci i una màscara de gat a les butxaques d'aquesta americana. Que és seva." (pàg. 360).

Resulta que Villa Dante obre els dimarts. I sembla que els assassinat s'han comés els dimarts. Potser en Markus té coartada, però és incapaç d'afrontar la seva homosexualitat i prefereix sé acusat d'assassinat abans que el titllin de homosexual. A la pregunta d'en Hole a Markus si coneix Villa Dante, la resposta es: "-No n'he sentit mai a parlar, d'aquest club, i només puc repetir que era amb la meva dona." (pàg.361)

Ressenya: Eclipsi (I)

 Ressenya:

Harry Hole, te la espasa de Damocles a sobre, perquè sinó resolt el cas, i li paguem, mataran a Los Angeles a la seva amiga Lucille. Tot apunta en Markus RØed. Però perquè? En Harry te una visió d'allò més poc engrescadora, per això pot pensar: "Això és un teatre. És un coi de teatre on, durant una temporadeta, ens limitem a representar els papers que algú ha escrit per a nosaltres" (pàg.318). Això ho podria subscriure un estoic, o potser algú que tant li fot tot, això és un nihilista, es clar.

L'assassí sembla que té varies vides i papers. És un psicòpata molt funcional. Sembla que n'hi ha molts d'aquests per el món, el pitjor és que molts manen governs i Estats. I ningú piula res de res! 

Un dels investigadors de la Kripo, en Sung-ming, té una pista, però de moment no acaba de treure l'aigua clara. S'ha entrevistat amb la Thanh que treballa en una tenda per animals. El seu propietari és diu Jonathan. És un paio molt estrany. En Jonathan els ha vist. 

En Hole havia analitzat la saliva al pit de la Susane, i aquesta és correspon amb Markus RØed. Sembla que el cas, es tancarà molt aviat, i tot gràcies a Harry Hole, el mateix investigador contractat per el principal sospitós. No sembla tot una mica inversemblant?

La Bratt va rebre una trucada. Havien trobat un altre cadàver. Sembla el mateix modus operand, dona, l'han tallat el cap. També ha sigut amb Markus? Volen detenir immediatament en Markus RØed. 

La dona assassinada resulta ser la muller d'en Markus RØed. Aquest té que anar a identificar el cadàver al Institut de Medicina Forense. L'assassí s'havia acarnissat amb la Helen RØed. La descripció de la pàgina 337 és suficientment explícit. Inclòs l'home més despiatat també té el seu punt feble. "En RØed va fer un sol sanglot. Fins llavors, en Johan Krohn -el seu advocat- no havia sentit mai llàstima per en Markus RØed, en cap moment de la seva relació. Ni un segon, tampoc al llarg d'aquest cas; el seu client era un malparit massa gros perquè n'hi fes. Però ara mateix se'n compadia, potser perquè no havia pogut evitar situar per un instant la seva dona en aquella taula amb rodes i ell mateix en el lloc d'en RØed"(pàg.337)

En Harry Hole, va dir en Krohn:" -El que li ha fet no  és el que els va fer a les altres dues. Això és ira i odi." (pàg.338). Markus RØed va identificar el cadàver com la seva dona, la Helen. Podia ser que en Markus hagués mort a les dos noies i la seva muller? Per què?

Ressenya: El Regne de Jo NesbØ

Ressenya:  Jo NesbØ, El regne. Trad. Laura Segarra Vidal. Proa. A tot Vent. Barcelona, 2021.

Un llibre potent, una historia on els personatges ho son tot, i uns girs narratius sorprenents. Llegint la contraportada ja tens una idea del context més general. Però el problema es quan comences a anar el cas concret. Les històries que cadascun te, el comptes pendents, allò que no es perdona, allò que es cou a foc molt lent i que acaba a la superfície.

NesbØ dona una lliçó on els personatges adquireixen autonomia pròpia, on tothom te coses per amagar. I especialment, els germans Opgard, Roy i en Carl. 

Sis-centes vint-i-vuit pàgines de novel•la negra, crònica de somnis, de furors assassins, de morts, molts,  de com els somnis es transformen en malsons. I sobretot, la pregunta per què en puc identificar amb un assassí en sèrie?  Vides fetes per l’atzar i circumstàncies, que fan que allò que potser havies somiant esdevinguin impossibles.

Un protagonista de la novel•la es la carretera, millor dir, un revolt de carretera anomenat  de les Cabres. Allà hi ha el cos del delicte, anava a dir, en plural. I també els cotxes son protagonistes. Això és així, perquè en Roy es mecànic i regenta una gasolinera. En Carl, el germà petit, torna dels EEUU, per sorpresa i a més no ve sol, també ve la seva dona, la Shannon Alleyne. Semblen la parella perfecta. El gran home torna a casa. Però per què torna a casa? Torna per fer un somni, construir un hotel a la muntanya. Vol fer-se ric i vol a més, que tothom del poble, es faci ric amb ell. Això si que es gros!

La seva arribada capgira la vida de tothom a Os. Carl te presa per enllestir el seu projecte. La seva facilitat per fer amics, la seva brillantor, el seu optimisme, la seva capacitat per crear bones vibracions, fa que tothom volguí escoltar-lo. Però en Carl, fa temps que va marxar del poble a estudiar els EEUU. En canvi en Roy s’ha quedat, es reservat, però tothom s’han recorda dels cops de puny que anava repartint per defensar el seu germà petit. Tots en algun moment u altre havia rebut els punys d’en Roy. I això no s’oblida fàcilment. 

Revols perillosos, cotxes i música. A la novel•la hi ha un grapat de noms de musics com de temes musicals. Què passa quant comences a matar gent perquè creus que s’ho mereixen? A partir d’un moment determinat, deus pensar que si hi ha problemes el millor es fer-los desaparèixer. No gens fàcil anat fent desaparèixer gent en un poble petit.  Però això es el que passarà. 

Per què va marxar en Carl, el petit del Opgard? I la resposta es terrible: el pare abusava d’ell, mentre en Roy no podia fer res. I aquesta impotència va generar a dins seu una ràbia continguda que acabarà explotant. En Carl va poder marxar, desprès del accident terrible que els pares van patir el revolt de les Cabres i el seu cotxe un Cadillac DeVille es va estimbar. Dos pobres orfes que van ser acollits per l’oncle Bernard, però van viure a casa dels pares sols, fins que va marxar en Carl i en Roy va aprendre del oncle Bernard mecànica. 

A l’època d’en Carl, va desaparèixer el policia rural Sigmund Olsen. D’allò tothom s’havia oblidat, excepte el seu fill, també ell policia, Kurt Olsen, tenia sospites que van ser els Opgards qui van matar el pare, però no entenia proves concloents.  

La idea d’en Carl era que tot el poble participes del projecte amb una SC. Una SC permet diu en Carl “ no cal que aportin ni una corona per participar en aquesta aventura.” (pàg.46) Com podríem fer que el poble si poses be? La resposta tenia dos noms: L’Aas exalcalde i home fort del poble. L’Aas tenia una filla la Mari que havia festejat amb Carl, abans de marxar precipitadament a estudiar a Amèrica del Nord. En Roy havia fet coneixences. Malgrat el seu posat adust i poc comunicatiu, havia mantingut en secret, es clar, una relació tòrrida amb la dona del tot poderós Willum Willumsen, que tenia un negoci, Vehicles de Segona Mà i Deballestador Willumsen. La dona es diu Rita. Havia sexe i cap complicació, excepte, si s’assabentava el Willumsen.

El miracle es produeix a Os, i el poble està a favor del hotel i les cabanes. L’Ajuntament, també ho veu ve, tothom sembla molt content. Les obres començaren aviat. No sembla que hi hagi cap entrebanc. El marit de la Mari, en Dan Krane, es periodista i vol saber que hi ha de veritat amb aquesta història.

La Grete havia somiat a ser la xicota d’en Carl, però ell, preferia a la Mari Aas. I això no ho podia suportar. La Grete era la llengua pèrfida que escampa totes els pitjors xafarderies. L’ obra podríem resumir-la amb les paraules de J.L.Borges quan diu: “Es una obra abarrotada de destinos humanos, casi todos trágicos¨ (pág.783)” (Miscelánea, ed. Debolsillo, Barcelona, 2011). 

NesbØ, sembla que li fa cas, en aquesta novel•la coral, on tots tenen comptes pendents. Un incendi provocat crea nous conflictes i més morts. I tots va a parar el mateix lloc. No puc explicar tota la trama, perquè aquesta és un dels punts forts de la novel•la. Domini dels personatges, de les situacions, d’allò que no és diu, però que s’entén. Una obra on les personalitats psicopàtiques s’han surten prou be, en una societat que no és capaç de detectar aquestes mostres que pul•lulen per tota reu. Aquests personatges no tenen cap brúixola moral, res més tenen olfacte per detectar avantatges sinistres. 

En resum, una novel•la que demostra que NesbØ és un mestre en la narrativa fosca d’un país, Noruega que sembla que també, allà hi ha foscor.    

Ressenyes: Sol de sang (I)

 Jo NesbØ, Sol de sang (2015). Trad. Laura Segarra Vidal, Colc. A tot vent, 736, ed.Proa, Barcelona, 2020.

He dit més d’una vegada que les contraportades del llibres, hi ha qui fa un excel•lents sinopsis del llibre, aquest és el cas. Llavors, costa una mica de dir alguna cosa més. 

En Ulf s’ha anat al nord-extrem de Noruega, a Kǻsund [poblet imaginari]. Ningú va a un lloc així, si no es per una bona raó. En Ulf, té una bona raó. Es diu el Pescador, un cap de la droga a Oslo. Ulf, treballava per ell, però l’espifiada i ara, sap què passa quan vols fer-te el espavilat amb el Pescador, que et vol mort. De moment, s’ha anat molt lluny d’Oslo, però sap, que malgrat tot, aniran a per ell.

El sol està permanent obert, de dia i de nit. Això vol dir què estem al cercle polar àrtic. En Ulf, s’ha inventat aquest nom, des del moment que baixa del autobús, ha començat a coneixer gent. Per començar a un sami que és diu Mattis. Li pregunta com és que anat a parar allà. La resposta d’Ulf, no es massa convincent, diu que a anat a caçar. En Mattis, no se’l creu. Li pregunta on pot anar a descansar. Li suggereix l’església. 

Allà coneixerà amb Knut, un nen molt espavilat i inquisidor. Desprès apareix la mare de Knut. Li diu què no pot estar-se a l’església, però i una cabana on pot estar-se. El lloc és perfecta, lluny de tot i tots. El nen l’acompanya fins la cabana. 

En Hans Ulf té molt de temps per pensar-hi. Pensa en les males idees què a tingut al llarg de la seva vida. Tenia un encàrrec per desempallegar-se d’en Gustau. Però, no sempre les coses surten com volíem.  A més, ja sé com se sent un quan et volen matar. Segur què la propera vegada en Johnny Moe, no serà tan primmirat. 

La solitud, l’esta deixen tou, per això s’han va a la festa dels samis. A l’església hi ha molts cotxes, i un cotxe negre, de matrícula d’Oslo. Entra dins, però allà no hi ha cap boda, hi ha un taüt, és per ell? Han muntat aquest circ per mi? Tots estan en nòmina del Pescador? Pobre Ulf, què comença a patir, però no, el taüt es per el marit de la Lea, Hugo Eliassen, un malparit de primera.

Tots s’han van a la casa de la Lea, també està el germà bessó del Hugo, l’Ove, un altre malparit idèntic al seu germà. També vol a la Lea. En Ulf, vol ajudar, però no sap ben bé com fer-ho. Li han dit què els samis –un pagans- fan la festa a un altre lloc. 

Ulf, recorda la seva vida passada, on apareix la Bobby. Aquesta li diu que esta embarassada. De cop tot sembla congelar-se, però, la Bobby, li treu del cap, què seran una família feliç. El què vol és què li pagui la manutenció. La nena s’han diu Anna. I ell, vol protegir-la. Però, no hi ha sort a la seva vida, perquè la nena és posa malalta. Leucèmia aguda (pà.g105). Tot va a mal borràs. La nena al hospital, no hi ha gaires esperances. A més la Bobby, no és presenta a cuidar a la nena. En Ulf, arriba al pis d’ella, diu què està malament, però de fet, està drogada, ha vist la xeringa. 

En Ulf, ha vist què hi ha un tractament molt car, a Alemanya. Vol aferrar-se a l’esperança. I això passa perquè: “ (...) ens consolem amb el que podem: amb una revista mèdica alemanya, amb una xeringa plena d’heroïna, amb un llibre amb un suplement nou de trinca que et promet la vida eterna si et sotmets al nou salvador que acaben d’introduir”. Amb tot això, és quant va acceptar la feina del Pescador.

El temps sembla congelat. Com no té rés a fer, més enllà d’esperar que arribin els homes del Pescador, d’envà a la festa dels samis, no havien dit que durava tres dies? Som-hi! Allà la festa va de baixa, però encarà pot parlar en Kornelius. Parlà d’en Mattis, i de l’Anita. L’Anita vol ficar-se al llit amb Ulf. Li diu que ha vist a un altre foraster del sud, li fa una breu descripció: “ Un home prim. Amb serrell de nazi. Excèntric. Tenia l’ungla del dit índex llarga” (pàg.114)

En Ulf comença a suar, el foraster li ha dit què el home que busca es diu Jon. Ulf no troba millor solució què anar-se’n amb l’Anita. Buscava temps.

En Ulf, s’han va a la cabana, donant una volta i amb molt de compte. Ha anat a buscar l’escopeta que havia amagat al costat del riu. Entra per fi a la cabana, algú ha estat. Per sort, no s’ha emportat els diners.

Tots semblen molt protectors, la Lea, per exemple, li ha dit al foraster, que en Johnny havia marxat del poble. I l’altre foraster, també havia marxat. Tot plegat, la Lea mentia també com qualsevol altre. Anirà al infern de cap!

En Ulf, és veu enredat per en Knut, a anar a pescar. Accedeix, mentre rema explica a la Lea, que no va ser un bon pare perquè malgrat tot, la nena va morir al hospital. En Ulf, volia creure que la salvaria: “Creiem, perquè és millor que reconèixer que només hi ha una cosa que ens espera allà baix a les profunditats, i és la foscor, el fred. La mort.” (pàg.134)

Alguna cosa així, deuria pensar el bacallà que van pescar per joia de Knut què estava feliç de haver anat a pescar amb la mare i el Ulf. Aquest, pensava què en Johnny, també voldria pescar-lo. Tornaria, això és segur, i potser no seria tan amable amb tothom.

Desprès de capturar el bacallà, van anar a una petita illa, allà la Lea va fer foc, per cuinar el peix, és el moment per el joc amb Knut i fer confessions, especialment, de la Lea i la seva trista història. Desprès tornant de la illa a casa. Ulf se sent bé amb Lea. S’ha acomiadant, i Lea l’invita per el dissabte a l’aplec de l’oració. Ulf també li demana si pot agafar el cotxe per anar a comprar a Alta. 

Recomendaciones veraniegas: Lectura

Reseña:

Jo NesbØ, L’hereu, A tot vent 691, Proa, Barcelona, 2018, trad. Meritxell Salvany Balada.

El heredero [L'hereu] es una historia de penitencia. Una novela que se lee con interés creciente, lleno de suspense y giros sorprendentes, acción a raudales y un montón de cadáveres.

La historia es más o menos la siguiente: Sonny Lofthus, es el preso ideal, para cargar con las acciones de los demás. Acumula condenas a cambio de un chute. Todos quieren a Sonny, en la prisión de Staten. Sonny llora la perdida de su padre, policía que se encontró muerto con una nota de suicidio, desde ese momento, Sonny, ha caído en la pendiente de la autodestrucción. Sin embargo, un día, un recluso le cuenta que su padre no se suicido. A partir de ese momento, Sonny emprende el camino que le llevará  a la reivindicación de su padre y la venganza contra los posibles causantes de su desgracia. Dejo los detalles, para los lectores.

Policías, corruptos, traficantes de droga, inversores inmobiliarios, trabajadores sociales, penitenciarios, todos aparecen en una novela en que las diferentes tramas se van urdiendo para configurar un vasto tapiz de la sociedad contemporánea.

Nadie sale indemne de la mirada escrutadora de NesbØ. No hay moralina, simplemente nos describe sucesos, hechos, valores, motivos. Padres e hijos completan una cadena que va más allá de nosotros y configura una red de conexiones. Los pecados de los padres acaban pesando sobre los hombros de los hijos.

Si quieren acción está es su novela, si lo que quieren es un retrato de la sociedad contemporánea, está es su novela, si lo que quieren es policías que se debaten entre el deber y sus propias limitaciones, está en su novela, si lo que quieren es pasar un rato leyendo una historia, está es su novela.

NesbØ, está llegando a una destreza envidiable en el arte narrativo. Las acciones de la novela negra permiten diseccionar la sociedad, mirar en el lado oscuro de nuestras sociedades, para mirarnos en un espejo que refleja la complejidad de la existencia humana.

Reseña: La set (sed)

Reseña:

Jo NesbØ, La set, col A tot vent, 667, trad. Meritxell Salvany i Núria Parés,  ed.Proa, Barcelona, 2017 

Novela de 668 páginas que narra diferentes historias y todas ellas tienen que ver con el protagonista de las novelas negras de NesbØ, Harry Hole. No voy  a contar la novela. Sólo indicar que en está, el autor, se hace más oscuro y vitriólico. Nada escapa al escrutinio de la sociedad noruega. Nadie sale indemne de su ojo clínico para poner en cuestión a la policía, los políticos, las instituciones y la sociedad noruega en particular.

Personajes que novelas anteriores de la saga siguen apareciendo y otros nuevos se incorporan a estas novelas de la saga de Harry Hole. NesbØ utiliza todos los recursos para hacer más verosímil sus historias. En está, por ejemplo, aparecen las impresoras 3D muy útiles para el asesino. Asesinos en serie, que hacen empalidecer incluso a Hannibal Lecter. 

¿Qué hace que alguien se transforme en un monstruo? La respuesta es naturalmente imposible de responder, porque la complejidad de la vida humana, escapa a la lógica que pretende explicarlo todo bajo el amparo de la razón. Sin embargo, como dice el clásico, nada humano no es ajeno. Eso significa que los monstruos, también son humanos, aunque cuesta reconocer su humanidad. Lo criminal también es racional. He ahí una de las paradojas del pensamiento. ¿Cómo concebir que la razón sea irracional? El asesino despiadado actúa a través de su lógica. Es verdad que no se requiere ser un superdotado del mal, para causar pavor y terror a la sociedad. Nadie lleva el estigma del mal en la cara. No podemos reconocerlo inmediatamente que esa persona sea un monstruo. 

NesbØ nos da pistas sobre la psicopatología a través de explicaciones de los personajes que aparecen en sus novelas. No pretende hacer pedagogía, intenta que el lector se adentre dentro de la complejidad del personaje. Parece que el mostruo se hace. Se hace a través de una infancia difícil donde las señales de que algo no acaba de ir bien no siempre son evidentes. Por ejemplo, torturar a animales indefensos es una señal, aunque no sea fácil determinar de qué señal se trata. Los malos tratatos sistemáticos o los abusos sexuales, también parecen ser características que comparten esas personas que denomino monstruos. El término es equívoco. 

La maestría de NesbØ le permite jugar con las historias parelelas que aumentan la complejidad de los personajes y les da un perfil propio. Ya sean personajes principales como secundarios. En medio de estos personajes está Harry Hole. 

En esta novela negrísima, al final se perfila una nueva entrega a través de otro personaje que sustituirá al monstruo de la novela. Cada novela es independiente, aunque naturalmente, hay una continuidad en las novelas de la saga de Hole. La recomendación de la novela es que la leean, piensen  y disfruten de la historia más truculenta de la serie de Harry Hole.