Forat Negre

 

Hi ha noticies sorprenents, per exemple, que al mig de la nostre galàxia  hi hagi un forat negre descomunal, un monstre que te vida pròpia i una dinàmica inexorable. Dins de la pròpia galàxia, en un raconet molt  perifèric, es troba una estrella molt discreta anomenada Sol, al mig del nostre sistema solar, dins d'aquest sistema trobem al nostre planeta. Si mirem amb atenció hi ha la península ibèrica, i dins d'aquest península, trobem Catalunya. Hi ha un TSJC que vol ser com un forat negre, vol implantar les seves lleis particulars. Tot és tan monstruós que el parer d'una família vol que s'imposi a tot el sistema educatiu català! On està la proporcionalitat i la racionalitat? Per suposat, no hi ha cap, simplement, estan encara amb mode: !A por ellos¡

Tenir por a les meses electorals

Hi ha qui és fa el sorprès per demanar ser exclòs de les meses electorals. El TSJC, n'és el responsable. No és un problema de voler participar, sinó què les actuals condicions de la pandemia feien necessari el seu aplaçament, però el TSJC, té molta pressa per fer-les. Així, què primer hi ha un incendi -la pandemia- i llavors hi ha uns piròmans,-TJSC- que volen tirar més benzina, per què tenen que pagar els ciutadans les temeràries afirmacions del TSJC per obligar-nos a anar a votar?

 

Esta tarde ví llover...

 

 

Avui l’article de Narcís Comadira, Finals de gener, és el més recomanable per la seva franquesa i foscor, un xic desesperat, un article punyent, en blanc i negre, sense floritures, sense cap horitzó de primavera. Es gener. Té raó, tot ho decideix Madrid, però, el febrer caldria sortir de casa, ja sé que fa molta mandra, però no podem fer-li la feina a Madrid. S'ha d'anar a votar, com si la primavera estigues a tocar, ja voldrien què calléssim, per això, hem de parlar clar, el 14 de febrer, una data imposada des d’una instancia, TSJC què jugar a ser l’àrbitre gens neutral, per imposar-nos un President de la Generalitat, què aquest sí callarà per tranquil•litzar els de la Moncloa i a tota la resta. Plou, i fa sol, hi veig un arc de Sant Martí, això no és cap metàfora, és simple física, però més enllà d’aquesta foscor, d’aquesta pandèmia interminable, dels estralls en la economia de las persones, de les mesquineses dels partits polítics, de la supèrbia dels governants, de la destral sota el cap de la llei mordassa, que veu sediciosos en cada Pablo Hasél, malgrat tot, la vida segueix, no val compadir-nos, no val callar-se, ja els agradaria, per això, el 14 de febrer, cal anar a votar, no esperem miracles, no n’hi ha, cal pica pedra, no és bonic, però és el que toca.  

Sostenella y no enmendalla: TSJC

El TSJC, fa mala política, des de quan el TSJC pot fer judicis polítics? Si el Decret de la Generalitat era un nyap, llavors, tenia l’obligació de dir-li en què s’ha havia equivocat, se suposa que hi ha juristes per fer aquesta feina, no poden ser tots tan dolents, no? En tot cas, l’argument definitiu era què no és podia ajornar ni un dia més les eleccions, per la incertesa que produïa a la vida política catalana. Es a dir, l’argument, no va de si s’ aplicat be la llei, sinó d’un judici d’intencions absolutament, improcedent en el seu àmbit de competència. El problema de tot plegat, és que el TSJC, fa política contínuament a Catalunya. Si observem les dades de la Covid, quan el TSJC suspèn –dia 19 de gener-,  el Decret per traslladar les eleccions del 14 de febrer al 30 maig, si bé alguns indicadors van a la baixa molt lentament, les UCI, han pujant el 19 de gener de 613 a 718 per Covid, el total, tant de Covid com sense, de 995 a 1098 malalts. És possible que el TSJC no està gens interessada en les qüestions sanitàries, perquè si fos el cas, un altra actitud hauria pres. Recordin que al País Basc i Galicia és van posposar sense cap entrebanc judicial. Tornem a repetir, les motivacions del TSJC no son jurídiques sinó polítiques, volen fer un favor els del art.155. El TSJC manté les eleccions del 14-F, sostenella yno enmendalla!

La gran esperança blanca: Illa

 Quina setmana hem tingut! L’art.155 segueix viu, el TSJC és ara la terminal del poder central. Tot sigui per la causa. L’objectiu és posar un socialista a la Generalitat. Ja hi va haver un, Montilla amb el tripartit, però eren altres temps. Ara, això sembla impossible. Tan a canviat la política a Catalunya. Illa vol ser President, Vox ja anunciat que els seus vots, serà per ell, com objectiu per treure els independentistes del govern. Algú dubta que Illa acceptarà aquests vots? Tot depèn si el 14 de febrer anem a votar, i l’abstenció. Segons els CIS, sumats tots els del art.155 farien fora al actual govern independentista.  Sumarien 65 escons –opció conserva-dora-, envers del 59 de l’opció independentista. Vox podria tenir de 6 a 10 escons, aquest surten de Cs o PP. El problema serà l’abstenció.

 

Si les eleccions s’anaven cap el maig, llavors, aquests números no serveixen, i l’efecte Illa pot haver canviat. Pot ser és per això que el TSJC vol impulsar la candidatura de Illa i mantenir contra tot sentit comú el 14 de febrer. 

Embolica que fa fort!

 

Embolica que fa fort ! Com és possible el desgavell en què ens a ficat el TSJC? La suspensió és encara cautelar, com si això, ens pogués tranquil·litzar. Des de quan el TSJC és expert en epidemiologia? Ja se sap què a Catalunya hi ha barra lliure, això gràcies al art.155, què de fet encara funciona, o sinó que li preguntin a Bernat Solé. La mala política en mans d'uns jutges que juguen a fer política. No és pot entendre que amb les mesures per minimitzar la pandemia, el TSJC, jugui amb la salut de la població. No és gens estrany que la Sra. Cunillera, fent un paper d'estrassa imponent, digui que ella ho faria per correu. Però, estem a temps de tot? Per tal de mantenir-se en el paper fiscalitzador què no li pertoca, el TSJC, deixa a Catalunya, en la incertesa més absoluta, llavors, perquè serveix el TSJC? Si hem d'anar a votar que ho digui d'una vegada, i si s'ha d'aplaçar, també. 

El TSJC és fa fort a la Generalitat

 

Ara s'ha fet oficial què a Catalunya mana qualsevol ciutadà preocupat per defensar els drets de la ciutadania enmig d'una pandemia global i què el TSJC avala al ciutadà abans que  a  les institucions què ens representan (mal o bé). Potser al ritme què anem, seria convenient que poguessin votar els membres del TSJC, almenys sabriem a què jugem.

E Parlament de Catalunya debe ser monitorizado y controlado por los órganos judiciales

 La SAN que absuelve a la cúpula de los Mossos da una idea de la capacidad de interpretación sobre unos hechos. Si existe la idea de condenar, todos los hechos se encaminan hacia el objetivo perseguido. Los Mossos el 1-O de 2017, tendría, en la versión “¡A por ellos! haber desplegado toda la violencia que la GC y la PN utilizaron. Todo lo demás no era más que convinencia con el independentismo, está es la tesis de la Presidenta del Tribunal, Concepción Espejel , que fue encumbrada al CGPJ por parte del PP. Y que ha quedado en minoría, y en un voto particular se recrea en 500 páginas del “¡A por ellos!”. En cambio, la Sentencia, utiliza 96 páginas. El artículo de Esther Giménez-Salinas, Una sentència d’eixe món (Ara.cat, 22/10/2020) nos habla del concepto de “mediación” para solventar una situación conflictiva y compleja. Descartando, por tanto, la desobediencia. 

Javier Pérez Royo, en su artículo, Seguim, més o menys, allà on érem (Ara.cat, 21/4/2020), remarca un hecho fundamental, a saber, En la sentència del TSJC tampoc hi ha novetats jurídiques destacables. Ja per condemnar la presidenta Carme Forcadell el Suprem va haver de fer una interpretació del principi d'inviolabilitat parlamentària que pràcticament el feia desaparèixer del nostre ordenament [El subrayado es mío]. És el que torna a fer el TSJC.

“El Parlament, tant el de l'Estat com els de les comunitats autònomes, és l'únic òrgan inviolable en termes absoluts en la democràcia parlamentària. El Parlament, com a òrgan, és inviolable en termes absoluts. La inviolabilitat dels parlamentaris és una inviolabilitat relativa, circumscrita a les seves opinions i als seus vots en l'exercici de les funcions parlamentàries..

El Parlament no pot cometre mai el delicte de desobediència. Encara que hagi pres una decisió contrària a una decisió de Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional podrà declarar anticonstitucional una decisió parlamentària. Però el Parlament no comet cap delicte de desobediència si reitera la seva decisió. Està en el seu dret de fer-ho. Podrà ser declarada anticonstitucional de nou, però res més.”

Es evidente, que el TS, ha rota la división de poderes. Lo que llama la atención, es el silencio ominoso y cómplice, de todos las instituciones del Estado, que aceptan este desaguisado constitucional, en aras de la Unidad de España. LA STSJC inhabilitándolos –Mesa del parlament-, no es más que la reiteración de una auténtica prevaricación judicial. Deja en manos de la justicia –patriótica- lo que debe o no debe hablarse en sede Parlamentaria y vaciando de substancia, la soberanía popular –sea, nacional o autonómica-.

TSJC: ¡A por ellos !

 

El TSJC juzga por primera vez una "costellada"

El TSJC entroniza a Mas