Borràs s'han va de vacances

 

Diners caiguts del cel (del Parlament)

 

Al Parlament es fan miracles econòmics. No hi ha diners, però, sempre hi ha un grupet d’escollits, que per la seva sort increïble, poden seguir cobrant sense treballar. Això si que dona ànims els aturats, i aquells no que arriben a final de mes. El pitjor, què no es poc, es que el propi Parlament, li costa donar la informació. Temen, amb raó que la gent se’n prenyi, per això la tècnica de la dilació. 1,7 milions d’euros per no treballar es  una bona xifra. Per què es fan aquestes bestieses? Es evident que amb els diners del contribuents, tothom es molt generós amb uns i mesquins amb la resta. A la informació del Ara, queda clar que aquest privilegiats podran seguir gaudint d’un enriquiment injust, emparat per el propi Parlament.  Si us plau, que no vinguin amb que s’ha de treballar més, ser més curós amb els sous dels treballadors, que cal ajustaments per el be de la economia, i totes aquestes collonades que tan aficionats son el nostres polítics, perquè sempre son els primers a no donar exemple a els seus comportaments. Alguna dimissió?

PD: Ara, desprès del escàndol, definitivament, es vol suprimir aquest descarat privilegi, arrossegats per les informacions que s'han fet públiques. Ja ho deia Lord Acton (s.XIX), referint-se al poder: màxima responsabilitat i nul·la  credibilitat.   

La CUP fa ombra a Vox

 

La CUP i Vox tornant a fer el mateix. El tòpic de què els extrems es tocant és fa pales una vegada més. No cal que desprès diguis què es per X motius, el resultat es el mateix. Llavors, podem preguntar els de la CUP, quin sentit té els seus vots? Quant fas maximalismes, l'acció esdevé estèril. I aquest es el soci principal de ERC! 

PD: Posaré un marcador per veure quantes vegades coincideixen en les seves votacions amb Vox.

E Parlament de Catalunya debe ser monitorizado y controlado por los órganos judiciales

 La SAN que absuelve a la cúpula de los Mossos da una idea de la capacidad de interpretación sobre unos hechos. Si existe la idea de condenar, todos los hechos se encaminan hacia el objetivo perseguido. Los Mossos el 1-O de 2017, tendría, en la versión “¡A por ellos! haber desplegado toda la violencia que la GC y la PN utilizaron. Todo lo demás no era más que convinencia con el independentismo, está es la tesis de la Presidenta del Tribunal, Concepción Espejel , que fue encumbrada al CGPJ por parte del PP. Y que ha quedado en minoría, y en un voto particular se recrea en 500 páginas del “¡A por ellos!”. En cambio, la Sentencia, utiliza 96 páginas. El artículo de Esther Giménez-Salinas, Una sentència d’eixe món (Ara.cat, 22/10/2020) nos habla del concepto de “mediación” para solventar una situación conflictiva y compleja. Descartando, por tanto, la desobediencia. 

Javier Pérez Royo, en su artículo, Seguim, més o menys, allà on érem (Ara.cat, 21/4/2020), remarca un hecho fundamental, a saber, En la sentència del TSJC tampoc hi ha novetats jurídiques destacables. Ja per condemnar la presidenta Carme Forcadell el Suprem va haver de fer una interpretació del principi d'inviolabilitat parlamentària que pràcticament el feia desaparèixer del nostre ordenament [El subrayado es mío]. És el que torna a fer el TSJC.

“El Parlament, tant el de l'Estat com els de les comunitats autònomes, és l'únic òrgan inviolable en termes absoluts en la democràcia parlamentària. El Parlament, com a òrgan, és inviolable en termes absoluts. La inviolabilitat dels parlamentaris és una inviolabilitat relativa, circumscrita a les seves opinions i als seus vots en l'exercici de les funcions parlamentàries..

El Parlament no pot cometre mai el delicte de desobediència. Encara que hagi pres una decisió contrària a una decisió de Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional podrà declarar anticonstitucional una decisió parlamentària. Però el Parlament no comet cap delicte de desobediència si reitera la seva decisió. Està en el seu dret de fer-ho. Podrà ser declarada anticonstitucional de nou, però res més.”

Es evidente, que el TS, ha rota la división de poderes. Lo que llama la atención, es el silencio ominoso y cómplice, de todos las instituciones del Estado, que aceptan este desaguisado constitucional, en aras de la Unidad de España. LA STSJC inhabilitándolos –Mesa del parlament-, no es más que la reiteración de una auténtica prevaricación judicial. Deja en manos de la justicia –patriótica- lo que debe o no debe hablarse en sede Parlamentaria y vaciando de substancia, la soberanía popular –sea, nacional o autonómica-.

TSJC quiere controlar el Parlament

Anna Simó: “La sentència encara posa més en evidència el que estan fent pagar a Carme Forcadell. Ella va fer exactament el mateix que nosaltres o nosaltres vam fer exactament el mateix que ella, i a ella li han caigut onze anys de presó i a nosaltres ens han condemnat per un delicte de desobediència que no comporta presó”.

Carme Forcadell: Un any

JxCat y ERC escenifican en el circo sus desavenencias

Catalunya

La prueba del algodón: Carme Forcadell

Zafios en el Parlament

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha protagonizado por medio de su portavoz López Tena un escándalo en la Cámara catalana. El punto de partida es la muletilla “España nos roba” (en catalán). A partir de ahí, la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, recordó a sus “señorías” que no estaba permitido este tipo de calificativos.

Como la cuestión era vital para los intereses de los ciudadanos de Cataluña López Tena que al parecer tiene un alta autoestima le pareció que debía expresar su afirmación de “No nos callarán”. Fuera del Parlament, López Tena se ha despachado a gusto en sus insultos a la Presidenta. Una misoginia que habrá hecho las delicias de muchos nostálgicos de otros tiempos.

 (Soy catalán i quiero que las mujeres se queden en casa, Nuria va por tí)

López Tena no ha sido tan radical como para emitir los insultos en la Cámara. Es un fanático pero sabe controlarse. Cataluña necesita a otros políticos que sean capaces de defender a los ciudadanos que no han votado a CiU de las políticas ultraliberales que pasan por ser las únicas verdaderamente existentes.

Lo que sucede con partidos con un único mensaje (SI) es que su repertorio se agota de manera inmediata. Viendo a estos personajes resulta inquietante lo que sucedería en su república bananera catalana independiente. De momento puede dormir tranquilo.