Viatge a Suïssa: Viatge a Suïssa: Wengen-Kleine Scheidegg-Junfraujoch-Sphinx Observatory (II)

II

Vistes des de Kleine Scheidegg

A les 13:30h teníem dinar. Pujar a l'habitació deixar l'equip hivernal i baixar a dinar a la terrassa. Havia baixat una gorra per el sol. Hem estat amb el mateix grup de la nit, hi havia un altre company desaparellat. Se'l veia resignat. El sol toca alguns companys, sort què la gorra ha fet el seu servei. Ací també la desorganització s'ha fet palesa ràpidament. El dinar s'ha fet etern, el problema era el sol durant una estona potser genial, passa a un altre nivell quan et passes dues hores. Un menú en el que els plats s'eternitzaven, s'ha demanat gel per omplir els gots. El menú ha consistit en una sopa i carn amb pasta, el gel s'ha fos perquè entre plats tot anava amb una lentitud exasperant. El cafè ho ha servit una noia del Maresme que hi treballava en el restaurant, no hi era a la nit. Per últim un pastí de xocolata. 

Mentre els companys és rostien al sol, un DJ preparava l'actuació de la tarda-nit, fent proves de so i efectes especials. Ell a marxat, però nosaltres estàvem a les taules esperant que el desori organitzatiu s'acabés quan més ràpid millor. Hem pujat a l'habitació, he començat a escriure la crònica del matí i el dinar, ara son les 16:40h. A les 18:00h està previst l'actuació del DJ Faije què amenitzarà la tarda. L'escenari és a tocar a la nostre habitació de la planta 1. 

*

Panorames des de Wengen

Hem anat a passejar, hem entrat en un parell de llocs per enllestir la carpeta regals, hem comprat un parell de coses per satisfacció de les venedores. Pagar amb targeta sembla que no faci tant de mal, però és un miratge. Fa una tarda assolellada, al ser divendres puja més gent a Wengen, el tren va deixant anar turistes locals i globals. El lloc s'ho mereix.

Planell de Informació

Una mostra del humor suïs 

A les 20:00h  hi ha sopar. En Carles ens ha demanat què volíem per el plat principal. Volia accelerar la distribució dels plats.  Veurem com es resol a l'hora de sopar. He anat a donar un petit passeig per el poble. Wengen és un lloc de postal on l'herba sembla més verda que a casa nostre, el blau del cel sembla més blau i tot net i polit, preparat perquè Don Net, es pugí passejar assenyalant amb el polze un OK com una casa de pagès. Tindrà una casa ací, deu ser per gent amb diners o què sempre ha viscut ací. He vist un cartell de propaganda on l'humor suïs queda salvat. Altres companys han anat a fer un passeig més exigent. Una fotografia amb * reflexa el poble de Wengen.

L'estació de Wengen, ben adreçada

DJ Faije

Avui el DJ Faije tenia actuació. El repertori que he escoltat no era gens engrescador, tot plegat sense cap interès, més enllà si t'ha agrada aquesta mena de musica enllaunada.  Segur que hi havia gent que li haurà agradat. La musicologia (sic) no és una ciència exacta. Mentre escoltava al DJ, l'habitació està sobre l'escenari, estem preparant la maleta per demà.

El sopar ha estat en la tònica habitual. No ha servit de res el fet que tinguessin la llista del plat principal. Desordre a l'hora de servir, semblava una pel·lícula dels germans Marx, on tothom fa el que li be de gust. L'únic que serà recordat el restaurant del hotel és el temps i la desorganització de dinars i sopars. Sembla imprescindible que el mestre Chicote s'acosti fins a Wengen per donar un parell de consells aquests maldestres de taula i fogons. Encara millor, què vingui en Arnau París que ho solucionarà amb un pim-pam. Hem acabat a les 22:35h!

Detall decoratiu del restaurant

(NO eren les plats trencats de la clientela)

Demà sortim del hotel a les 8:30h. El DJ Faije segueix el seu particular happening en un ambient més aviat fred i amb molt poc caliu. Encara no estem en temporada d'esquí.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Pekka Halonen (1865-1933)

 

Pekka Halonen

Viatge a Suïssa: Viatge a Suïssa: Wengen-KleineScheidegg-Junfraujoch-Sphinx Observatory (I)

 Dia 5

Wengen-KleineScheidegg-Junfraujoch-Sphinx Observatory

A les 6:00h m'he despertat i uns minuts més tard el mòbil s'ha posat en marxa. Avui sortíem a les 8:00h. Hem esmorzat a les 7:00. Tothom estava a lloc. Comencem a semblar suïssos per la puntualitat. Desprès dels caputxinos de rigor, hem tornat a l'habitació per agafar l'equip hivernal, perquè pugem al Jungfraujoch.

Männlichen

Del hotel a l'estació hi ha 1'. El tren ple. Hi havia un cartell amb el nom de l'agència Rigatours i el nombre de passatgers. El primer tram del trajecte és fins a Kleine Scheidegg, un lloc privilegiat per contemplar els gegants alpins, i malgrat la seva magnificència, estan tocats de mort pel canvi climàtic, les seves geleres minven a velocitat insospitada, anava a dir supersònica, però no cal exagerar.

L'hotel

A Kleine Scheidegg hem fet transbord cap el tren cremallera que et porta a velocitat sorprenen fins amunt de les entranyes del Jungfraujoch (3471 m). Hem parat a mig camí per contemplar les galeries excavades els peus de l'Eigger (L'Ogre), l'estació on para 5'  és a Eigerwand. Les finestres eren utilitzades per extreure la roca excavada, també s'ha fet servir per rescats al Eigger (3970 m). Al sortir sentia el cos una mica flotant, era l'alçada (2865 m). Hi ha una segona parada en una finestra mirant a terme sobre la Eismeer ("mar de gel") abans que el tren segueix al Jungfraujoch*. Uns 10' desprès hem arribat a una espai grandiós, semblava que podíem estar a la Lluna o Mart. Estic convençut que si fos l'Everest, els suïssos haurien fet pujar el cremallera al costat del cim. El trajecte dura uns 50' parada inclosa. La torna és de 35'.

Vistes des de el Junfraujoch

L'espai per els turistes hi ha un circuit ben senyalitzat per fer diferents rutes amb el temps que es necessita per fer-ho. Hem recorregut un espai on el gel és el protagonisme. La tecnologia permet que el gel no rellisquis, malgrat que cal certa precaució. Figures de gel exposades perquè els turistes es puguin fer fotografies. 

Desprès hem anat fins el Sphinx Observatory, ple de turistes, com nosaltres. Les vistes, amb el dia esplèndid que feia eren extraordinàries, hem contemplat la  glacera Aletsch. Des de la plataforma del Sphinx, cal pujar en ascensor, 100 metres més amunt, surt cap a la plataforma, és por veure els cims d l'Eiger (l'Ogre), el Mönch (el Monjo) de 4099 m i el Jungfrau (La doncella), de 4158 m. 

Glacera Aletsch

Una postal d'alaçada

A l'esquerra el Kranzberg (3741 m) a la dreta el Jungfrau

El Eiger (3870 m)

El Mönch (4017 m)

el Sphinx Observatory

Hem estat una bona estona a la plataforma, hem fet la volta, hi havia a l'esquerra del observatori, un vent fred que glaçava, fora d'aquest angle "mort", no hi havia aquella sensació. Era difícil mouràs amb tants turistes fent-se fotografies i selfies. Semblava des de la plataforma, sortir directament a fer els cims, però era una falsa idea.  Des de aquesta terrassa privilegiada, es veia com hi havia gent fora del complex amb la neu per poder passejar-te. Un grup de companys han baixat fins allà. No calia fer descensos perillosos, res més baixar amb l'ascensor.  Hem tornat dins del complex on hi havia tota mena de llocs per menjar i comprar. 

L'OTAN vol convertir-se en un Think Tanks

 

La imatge del general Alexus Grynkewich, cap de l'OTAN, diu que si ataquen [per part de Rússia], per exemple, Polònia, no cal començar cap guerra, perquè Trump en vint-i-quatre hores ho haurà resolt  trucant al seu amic i col·lega Putin. Si l'atacat fos Lituània, llavors podíem esperar molt més temps per trucar a Putin. No cal posar-nos nerviosos ni en el pitjor. L'OTAN vol convertir-se en un fòrum -una mena de  Think Tanks -, patrocinat per Trump i on la quota de soci s'exigeix del 5% del PIB. Queda clar el missatge! 

Els houthis despullen l 'Arabia Saudí

 

Sorprèn l'atac a l'aeroport de Raid tenint en compte la quantitat desorbitada que Raid ha gastat en defensa per acontentar els EUA. Sorprèn que no tinguin cap sistema de defensa com si té Israel. Sorprèn la vulnerabilitat d'una teocràcia què gasta milions i milions per rentar-se la cara i fer veure què és una proto-democràcia amb el vist i plau de la UE i tots els que volen els seus diners. 

Viatge a Suïssa: Viatge a Suïssa: Emmetten-Interlaken-Wengen (II)

 II

Desprès hem sortit a buscar l'autocar i hem anat a les Cascades  Trummelbach*. 

Itinerari

Amb l'autocar hem estat en uns 25'. L'autocar ha parat al pàrquing habilitat a l'efecte. Fins l'entrada hi ha uns 5' a peu. Estàvem dins d'una vall profunda, també hi havia salts d'aigua, però havia poca aigua comparat en altres moments. L'efecte del canvi climàtic també arriba a Suïssa. Hi havia cua, però era l'hora, la temperatura era excel·lent. Hem passat per la guixeta i el torn per controlar l'accés dels turistes.

Camí  a Trummelbach

Hem pujat a un ascensor cabien 40 persones, ha trigat 1' en pujar els 100 m de desnivell. Una vegada a dalt hi ha diferents itineraris, nosaltres hem agafat el 6 per començar. Havia poca gent en aquest itinerari. El soroll de l'aigua era esfereïdor, una cataracta queia a plom. Donava impressió veure i sobretot escoltar la brama del aigua. De fet, si ho penses el que passa allà vol dir que les glaceres d'on ve l'aigua s'ha esta desfent i això si què és una mala noticia, per a tothom.

Cal dir que les galeries excavades i les escales son segures, malgrat l'aigua que esquitxa i mulla els trams d'escales de pedra i de metall. Amb el calçat adequat pots anar força segur. El soroll mentre camines per els diferents itineraris en formidable, sembla la naturalesa en diu què pot fer això i molt més, la quantitat d'aigua que cau per segons, és impressionat. La força de l'aigua, l'erosió i el temps fa que la naturalesa esculpeixi formes a la roca impossibles, canals on és precipita l'aigua avall en busca d'una sortida a l'exterior. Desprès hem pujat del 7 al 10 dins d'un soroll encara més potent. Impressiona el pensar que aquest torrent (torrencial) cau dia i nit sense parar els 365 dies del anys i així porta des de que l'home té coneixement de la seva existència.

Hi havia gent caminant per aquestes vies, dins de les entranyes de la cova feta per els humans. Nosaltres hem anant baixant l'última via, potser no calia, però som turistes hi ho volem veure tot. 

Les cascades de Trümmelbach (Trümmelbachfälle), situades a Suïssa, són una meravella natural i no van ser construïdes per ningú, sinó que s'han anat excavant de manera natural al llarg de més de 15.000 anys per la força de l'aigua del desgel dels glaciars de l'Eiger, el Mönch i la Jungfrau. No obstant això, qui va fer accessibles les cascades construint la infraestructura de túnels, ponts i passarel·les interiors, els responsables van ser:

• 1877: L'accés inicial es va obrir gràcies a passarel·les i ponts de fusta fets per miners suïssos, impulsats pel guia de muntanya local Joseph Bortis (o de l'entorn de la família von Almen, propietaris històrics dels terrenys).

• 1913: Es va construir l'enginyós ascensor-funicular inclinat subterrani, que puja per l'interior de la muntanya i que posteriorment ha estat modernitzat per empreses d'enginyeria suïssa com Garaventa*. Desprès del bany de humilitat davant de forçes  descomunals hem anat cap a l'autocar.

Hem sortit una mica abans de les 17:00. L'objectiu era l'estació de tren que porta a Wengen,  a 3 km de les cascades. Pel camí hem passat per el salt d'aigua l'Staubbachfall de 300m de caiguda lliure. Lautenbrunnen és un poble d'una activitat frenètica. Lloc d'arribada de turistes que volen anar el Jungfraujoch, el Eigger i el Mönch els tres gegants dels Alps suïssos. 

*

Lauterbrunnen

Literalment, no hem tingut temps per passejar-nos per Lautenbrunnen, perquè malgrat que teníem previst estar un hora, hem agafat el tren anterior, en la via 3. El recorregut és impressionant, amb el tren cremallera ens ha deixat a Wengen en 10'. Hem baixat la maleta sense dificultat. No hi havia sensació de multituds i això dona seguretat i sobretot tranquil·litat. Hem donat una petita volta fins a l'hotel Victòria, desprès hem après que en un minut estaves a l'estació. Wengen és la finestra ideal per veure els gegants. Les glaceres malauradament, van minvant, amb l'acceleració del canvi climàtic no vull pensar que serà d'aquestes glaceres d'ací 25 anys! 

Vistes de Lauterbrunnen

*

*

Hotel Victòria

Hem agafat la clau de l'habitació. a la planta 1. Nosaltres no teníem unes bones vistes, però si sorties al carrer els gegants sempre estaven allà. L'habitació era ampla, havia per posar la maleta i calaixos i armari. El llit deixen l'edredó sense desplegar-ho, ho tens que fer tu mateix. 

Vistes des de Wengen

Per fer temps fins a l'hora de sopar hem donat un vol per els carrer principal. Bona part de les tendes i botigues estaven tancades, excepte restaurants. Feia fresca, estem a 1274 m d'alçada. Hem vist companys fent el mateix que nosaltres. Hem tornat al hotel i m'he posat a escriure la crònica del dia perquè la memòria és fluixa. A les 20:30h hi havia el sopar.

L'espai del restaurant és diu 'Pasta & More'. Hem sopat, però la desorganització del personal de taula és fenomenal, hem estar dues hores en un festival de despropòsits per culpa de la mala planificació dels que ho havien de fer. Hi havia gent per servir, però cada vegada què sortia un cambrer/ra, realment, no sabia on tenia què anar. Era mig patètic i còmic a l'hora. El menú distribuït al llarg de les dues hores,  era una sopa amb gust de fonoll, una amanida encabida dins d'un got de vidre,  desprès peix amb base de llenties, gens engrescadores i per sobre del peix una salsa de llimona, semblava que el peix havien anat a buscar-ho el riu. Un plat sense ànima d'una vulgaritat escandalosa, crec que es pot millorar. Per últim el postra  que ara mateix no recordo si finalment ho van portat. A les 22:35h sortíem del 'Pasta & More'. 

Estàvem cansats desprès de tot el dia de brega, i aquest final al menjador no ha estat gens inspirador. He acabat d'escriure l' eterna peripècia gastronòmica. Avui no he llegit a la Virgili.