II
Desprès hem sortit a buscar l'autocar i hem anat a les Cascades Trummelbach*.
Itinerari
Amb l'autocar hem estat en uns 25'. L'autocar ha parat al pàrquing habilitat a l'efecte. Fins l'entrada hi ha uns 5' a peu. Estàvem dins d'una vall profunda, també hi havia salts d'aigua, però havia poca aigua comparat en altres moments. L'efecte del canvi climàtic també arriba a Suïssa. Hi havia cua, però era l'hora, la temperatura era excel·lent. Hem passat per la guixeta i el torn per controlar l'accés dels turistes.
Hem pujat a un ascensor cabien 40 persones, ha trigat 1' en pujar els 100 m de desnivell. Una vegada a dalt hi ha diferents itineraris, nosaltres hem agafat el 6 per començar. Havia poca gent en aquest itinerari. El soroll de l'aigua era esfereïdor, una cataracta queia a plom. Donava impressió veure i sobretot escoltar la brama del aigua. De fet, si ho penses el que passa allà vol dir que les glaceres d'on ve l'aigua s'ha esta desfent i això si què és una mala noticia, per a tothom.
Cal dir que les galeries excavades i les escales son segures, malgrat l'aigua que esquitxa i mulla els trams d'escales de pedra i de metall. Amb el calçat adequat pots anar força segur. El soroll mentre camines per els diferents itineraris en formidable, sembla la naturalesa en diu què pot fer això i molt més, la quantitat d'aigua que cau per segons, és impressionat. La força de l'aigua, l'erosió i el temps fa que la naturalesa esculpeixi formes a la roca impossibles, canals on és precipita l'aigua avall en busca d'una sortida a l'exterior. Desprès hem pujat del 7 al 10 dins d'un soroll encara més potent. Impressiona el pensar que aquest torrent (torrencial) cau dia i nit sense parar els 365 dies del anys i així porta des de que l'home té coneixement de la seva existència.
Hi havia gent caminant per aquestes vies, dins de les entranyes de la cova feta per els humans. Nosaltres hem anant baixant l'última via, potser no calia, però som turistes hi ho volem veure tot.
Les cascades de Trümmelbach (Trümmelbachfälle), situades a Suïssa, són una meravella natural i no van ser construïdes per ningú, sinó que s'han anat excavant de manera natural al llarg de més de 15.000 anys per la força de l'aigua del desgel dels glaciars de l'Eiger, el Mönch i la Jungfrau. No obstant això, qui va fer accessibles les cascades construint la infraestructura de túnels, ponts i passarel·les interiors, els responsables van ser:
• 1877: L'accés inicial es va obrir gràcies a passarel·les i ponts de fusta fets per miners suïssos, impulsats pel guia de muntanya local Joseph Bortis (o de l'entorn de la família von Almen, propietaris històrics dels terrenys).
• 1913: Es va construir l'enginyós ascensor-funicular inclinat subterrani, que puja per l'interior de la muntanya i que posteriorment ha estat modernitzat per empreses d'enginyeria suïssa com Garaventa*. Desprès del bany de humilitat davant de forçes descomunals hem anat cap a l'autocar.
Hem sortit una mica abans de les 17:00. L'objectiu era l'estació de tren que porta a Wengen, a 3 km de les cascades. Pel camí hem passat per el salt d'aigua l'Staubbachfall de 300m de caiguda lliure. Lautenbrunnen és un poble d'una activitat frenètica. Lloc d'arribada de turistes que volen anar el Jungfraujoch, el Eigger i el Mönch els tres gegants dels Alps suïssos.
*
Literalment, no hem tingut temps per passejar-nos per Lautenbrunnen, perquè malgrat que teníem previst estar un hora, hem agafat el tren anterior, en la via 3. El recorregut és impressionant, amb el tren cremallera ens ha deixat a Wengen en 10'. Hem baixat la maleta sense dificultat. No hi havia sensació de multituds i això dona seguretat i sobretot tranquil·litat. Hem donat una petita volta fins a l'hotel Victòria, desprès hem après que en un minut estaves a l'estació. Wengen és la finestra ideal per veure els gegants. Les glaceres malauradament, van minvant, amb l'acceleració del canvi climàtic no vull pensar que serà d'aquestes glaceres d'ací 25 anys!
*
*Hotel Victòria
Hem agafat la clau de l'habitació. a la planta 1. Nosaltres no teníem unes bones vistes, però si sorties al carrer els gegants sempre estaven allà. L'habitació era ampla, havia per posar la maleta i calaixos i armari. El llit deixen l'edredó sense desplegar-ho, ho tens que fer tu mateix.
Per fer temps fins a l'hora de sopar hem donat un vol per els carrer principal. Bona part de les tendes i botigues estaven tancades, excepte restaurants. Feia fresca, estem a 1274 m d'alçada. Hem vist companys fent el mateix que nosaltres. Hem tornat al hotel i m'he posat a escriure la crònica del dia perquè la memòria és fluixa. A les 20:30h hi havia el sopar.
L'espai del restaurant és diu 'Pasta & More'. Hem sopat, però la desorganització del personal de taula és fenomenal, hem estar dues hores en un festival de despropòsits per culpa de la mala planificació dels que ho havien de fer. Hi havia gent per servir, però cada vegada què sortia un cambrer/ra, realment, no sabia on tenia què anar. Era mig patètic i còmic a l'hora. El menú distribuït al llarg de les dues hores, era una sopa amb gust de fonoll, una amanida encabida dins d'un got de vidre, desprès peix amb base de llenties, gens engrescadores i per sobre del peix una salsa de llimona, semblava que el peix havien anat a buscar-ho el riu. Un plat sense ànima d'una vulgaritat escandalosa, crec que es pot millorar. Per últim el postra que ara mateix no recordo si finalment ho van portat. A les 22:35h sortíem del 'Pasta & More'.
Estàvem cansats desprès de tot el dia de brega, i aquest final al menjador no ha estat gens inspirador. He acabat d'escriure l' eterna peripècia gastronòmica. Avui no he llegit a la Virgili.
