Ningú parlarà dels morts!

 

Pedro Sánchez té una responsabilitat, però ell no vol saber res. Quan a les properes eleccions generals, parli que el perill és la dreta, tindríem que preguntar-li en què es poden diferenciar la seva miserable actuació de la que poguí fer el PP o Vox. Dels altres dos partits ja es hi compten que per ells, la repressió SEMPRE es bona. Però el PSOE no volen apareixen com massa tou. Parlar de màfies és no dir res. Para màfia la policia marroquina i la seva monarquia. Criminalitzar els pobres sempre ajuda a treure pit en segons quins ambients. A aquest ritme de misèria moral, el PSOE vol guanyar al PP i a Vox en el seu propi terreny, a la merda els drets humans!

  

PD: Encara no queda clar quants morts hi va haver! Però les foses comunes ja s'han fet i els mort, sense nom, sense cap investigació, quedaran per sempre oblidats. Queda clar que hi ha morts de primera i d'altres d'oblidables. Potser en algunes llars dels països d'on van marxar per trobar un futur millor, els esperaran durant molt de temps. Potser alguns companys puguin explicar on i com van morir. El que es segur, es què ací, a Espanya, no hi haurà cap investigació. 

Recomanacions musicals

 

Art i música: van Gogh

 

Mort al costat del paradís

 

D'aquesta manera inhumana es van amuntegar que les autoritats marroquines van detenir desenes de migrants subsaharians davant de la barrera.

Divuit migrants morts i 76 ferits és el balanç provisional del intent desesperat per creuer la frontera espanyola a Melilla. Les morts son per les informacions que han donat per un allau humana. 133 migrants han creuat la frontera amb Melilla. Amb la seva clàssica desimboltura Pedro Sánchez a elogiat els policies marroquins, un cos policial especialment curós per actuar dins dels paràmetres dels drets humans. Segons aquests elogis Marroc i Espanya és situen al capdavanter de la  lluita per la seguretat de les nostres fronteres. Per Sánchez els mort cal situar-los al Marroc, així el govern més progressista de la història, no té res a veure amb aquest enutjos assumpte. 

El problema de fons ni és toca ni es parla, però les migrants volen venir a Europa. Malgrat la retòrica els necessitem. Europa sembla que res més te ulls per els ucraïnesos, que cal ajudar-los, però no és pot desentendre d'aquests desesperats que fugen de la pobresa i la misèria. Potser si el seu país estiguessin bé no els caldria marxar.

 

 

Els drets sempre estan a la corda fluixa

El Tribunal Suprem d'EUA acaba de mostrar-nos que els drets no son per sempre. Si hi ha una majoria de Jutges conservadors, llavors les lleis poden adquirir un caràcter retroactiu i convertir-se en paper mullat. Col·locar un Jutge al TS no es privatiu de EUA, a Espanya funciona de meravella. Per exemple, el TC encara ha de decidir per  el avortament, per un recurs del PP.

Quan es parla de independència judicial a les altes esferes -TS, TC- és un eufemisme per dir que faran de corretges de transmissions dels partits que els han col·locat allà.

PD: S'ha adonen que les lleis que afecten a les dones sempre estan en qüestió?

Recomendaciones musicales

 

Catarsis en estat pur

Inés Arrimadas o Agustina de .....

 

El partido de la responsabilidad -según ellos-, aquellos que pedían dimisiones a los demás por cualquier cosa, ahora, cuando las circunstancias requieren de cambios, Inés Arrimadas se aferra al cargo con excusas de mal pagador. Un partido que se emborrachó de sed de triunfo, está logrando  algo insólito, va camino de su desaparición. Su penúltimo acto ha sido la debacle en Andalucía. La causa es que debe competir con eslóganes más contundentes y radicales. Hoy son una mala copia de Vox, y eso les hace irrelevantes. No se le conoce ninguna ideología, excepto su catalanofobia, allí es donde medro, pero los tiempos cambian, es un partido que está condenado a desaparecer por su propia soberbia y su propia estupidez.