Art i musica: George Stubbs (1724-1806)

 

George Stubbs

Hiroshima: 80 anys i un dia (I)

 

"Al Kaiser Guillermo II se le atribuye una carta dirigida al emperador austríaco Francisco José, en los días iniciales de la primera guerra mundial, en la que se expresaba como sigue: "Mi alma se siente atormentada, pero todo debe ser incendiado y destruido; hay que matar a hombres y mujeres, a ancianos y niños, y no debe dejarse en pie un árbol ni una casa. Con estos métodos de terrorismo, que solamente pueden afectar a un pueblo tan degenerado como el francés, se ganará la guerra en dos meses, mientras que si admito consideraciones humanitarias se prolongará durante años. A pesar de mi repugnancia, me he visto obligado consiguientemente a optar por el primer sistema".

"Esto mostraba su despiadada política, y esta política de asesinato indiscriminado para acortar la guerra fue considerada un crimen. En la guerra del Pacífico sometida a nuestra consideración, si algo se aproxima a lo señalado en la anterior carta del emperador alemán es la decisión de las potencias aliadas de emplear la bomba atómica. Las generaciones futuras juzgarán esta terrible decisión. La historia dirá si es irracional y solamente sentimental un estallido del sentimiento popular contra el empleo de semejante arma, y si ha pasado a ser legítimo conseguir la victoria por medio  de tan indiscriminada matanza, destruyendo la voluntad de toda una nación para seguir combatiendo. No es necesario que nos detengamos a considerar aquí si es cierto o no que "la bomba atómica nos obliga a un examen más profundo de la naturaleza de la guerra y de los medios legítimos para la consecución de objetivos militares". Para mis propósitos será suficiente decir que si la destrucción indiscriminada de la vida y las propiedades de los civiles sigue siendo ilegítima en la guerra, entonces, en la guerra del Pacífico, la decisión de emplear la bomba atómica es lo único que se acerca mucho a las directivas del emperador alemán durante la primera guerra mundial y de los dirigentes nazis durante la segunda." (pág. 170-171) 

Les paraules  anteriorment citades provenen del jutge indi Radhabinod Pal, la  veu asiàtica més destacada en el Tribunal de Tokio que jutjà els crims de guerra japonesos*. 

Per descomptat, qui guanya una guerra, sempre jutge a qui la perduda. Malgrat els mètodes emprats per guanyar-la. 

Dolomites (II): Bolzano- Funicular a Oberbozen- Piràmides de Terra (i II)

 II

Desprès, tornar cap el lloc on hem començat l’excursió. La temperatura era deliciosa (21º) a l’ombra, s’estava de meravella. De fet, ens hem recreat una bona estona asseguts a l’ombra d’arbres i altres companys fet una cervesa. Però ha estat un miratge, perquè quan hem tornat per carretera cap a Bolzano a dinar, feia molta calor. 

El restaurant Lowengrube, no hi ha aire acondicionat, perquè segurament no ho necessitaven, però amb el canvi climàtic, comença’n a fer tard a posar-ho. Risoto amb gamba, molt bo, l’arròs al dente com els agrada els italians. Se segon, llom de porc molt tendra i gustós. Per acabar, un tiramisú i en expresso. Tot molt correcte. El servei una mica atabalat.

A la sortida ens esperava la calor sense manies. La nostra guia Petra ens a portat fins a la plaça Walter (1).

Hem anat ràpidament cap a Catedral. Segons la Wikipedia diu al inici:

"La catedral Maria Himmelfahrt ( Assumpció de Maria en alemany ) és l' església parroquial de la capital del Tirol del Sud , Bolzano , i la catedral de la diòcesi de Bozen-Brixen . Tot i que el bisbe resideix a Bozen des del 1964, la catedral i el capítol de la catedral romanen a Brixen . Per tant, Maria Himmelfahrt és, juntament amb la catedral de Brixen , cocatedral de la diòcesi."

 

Cal dir, que l’arquitectura no té massa interès, comparat amb altres esglésies. Hi ha uns frescs amb simbologia  cristiana. El paradís, l’ínfer. Aquella hora era dur escoltar alguna cosa sobre l’ínfer, perquè a fora, al carrer semblava un aperitiu d’aquest indret cristià –de fet, sembla molt poc cristià un lloc així-. Hi ha un problema amb els guies, no parlo per la Petra, que també, és la seva felera per explicar-ho tot, amb una cataracta de dades, noms, llocs, que la nostre memòria selectiva, oblida amb una facilitat extraordinària tot allò que ha explicat. Tothom sap que l’atenció per part de la gent, es limitada, de fet, amb el món digital actual, sembla que l’atenció dura com a molt un minut!

Desprès del repàs històric, sortíem al carrer on la calor seguia el seu curs natural, teníem una hora i escaig per caminar pels que carrers de Bolzano. L’únic segur és que volíem anar per l’ombra, perquè era temerari que et toques el sol. I malgrat la calorada, hi havia força gent. Hem parat en una cafeteria on un noi molt espavilat atenia els clients en diferents idiomes. Ens va dedicar un parell de paraules en castellà. Ací a Bolzano, hi ha bilingüisme italià-alemany (austríac). La pugna lingüística se expressa be amb la plaça dedicada Walther von der Vogelweide (1170-1230).

Falta poc per anar-nos  amb l’autocar, estàvem a la plaça en uns seients a l’ombra!, veiem com dues noies musulmanes anaven tapades amb niqab, emmascarat amb mascareta del Covid, és transforma en burka.  Mentre al costat, els marits o germans i els nens i nenes petites, anàvem tranquil·lament a l’occidental. La corrent fonamentalista ha imposat a les dones un càstig i un mètode de control social. No és religió, és un model patriarcal elevat a l’enèsima potencia.

L’autocar ha tardat 5’ en arribar al hotel. Hem anat a la piscina. L’aigua estava freda, no érem els únics que havien pensat en una remullada amb el calor que encara feia. Ens va dir la nostra guia Petra, que en els últims temps, feia molta calor. Estàvem a 31º. L’aigua freda a revitalitzat el nostre sistema corporal. Hi havia a la piscina bon humor, s’han explicat anècdotes divertides. A les 19h tancaven la piscina.

He pujat a l’habitació, dutxar-se i desprès anar a sopar. Un sopar que ha baixat una mica respecta el d’ahir. Amanida, raviolis, daurada i postra.  A la taula, és manté el grup inicial, hem parlar de viatges, de impostos de successions. Cap a les 22h hem pujat a l’habitació. Ara estic acabant d’escriure aquesta crònica que ha tingut sobretot a la tarda, la calor com eix principal.

Recomanacions d'estiu

 

Gaza agonitza mentre Rubio s'interessa per els ostatges!

 

El subsecretari d'Estat d'EUA dona el crit d'atenció sobre els 20 ostatges, deixen fora de cobertura, els milers de gazatins que moren de fam i malalties, perquè per ell així com l'Administració del que forma part, veu en diferents ulls, a les víctimes dignes, els ostatges israelians a mans de Hamàs, que les altres víctimes, aquestes indignes perquè pertanyen tots a Hamàs. 

Recomanacions d'estiu

 

Hiroshima: 80 anys desprès!

Hiroshima (1945)

 

Avui fa 80 anys de la utilització de l'arma de destrucció massiva més gran que la humanitat coneixia. Hiroshima, eren les 08:15:17* del matí. En un instant 140.000 persones van morir en el primer acte de crims de guerra atòmic. El govern dels EUA, va justificar la utilització de la bomba atòmica dient que escurçava la guerra i la rendició del Japó. Tres dies desprès, llançaven un altre bomba atòmica sobre Nagasaki amb 70.000 morts. Si la primera bomba era difícil de justificar, perquè la rendició era imminent, la segona era un avís, no al Japó, sinó a la Unió Soviètica de Stalin.

Han passat 80 anys i el món no sembla après res de la seva tràgica història. El cas de Gaza és paradigmàtic. En aquest petit territori, s'han abocat 100.000 tones de bombes, han mort 60.000 palestins i s'ha arrasat el territori. Com a conseqüència d'aquesta destrucció massiva, la fam que afecta els més dèbils, nens i nenes, dones, vells, estan en una situació infernal, mentre l'ordre internacional s'ho mira en cara de fàstic i resignació. Al comandament d'aquest món de bojos, hi ha dos bojos, Trump i Putin, també hi hi altres que volen pujar de categoria, per exemple, Netanyahu.  

Una dada que dona en David Fernàndez prou interessant és que amb Pedro Sánchez, el govern més progressista de la seva història, encara no ha firmat "el  el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears, subscrit ja per 94 estats des del 2021". Què espera el govern espanyol per fer-ho?