II
Per entrar-hi al casc antic cal passar per un arc que dona accés al Castell Scaligero.
Una mica d'història i llegenda:
“El Castell Scaligero de Sirmione és una fortificació construïda després de mitjan segle XIV sobre les aigües del llac per la família veronesa Della Scala, de qui pren el nom de "Rocca Scaligera". (...) (4).”
El Castell és molt fotogènic i
és un dels llocs més visitats d’Itàlia. Per saber més del Castell, res millor
que visitar la pàgina de la Direzione
Regionale Musei Lombardia.
El
Castell està rodejat d’una defensa plena
d’aigua on un cocodril de plàstic color rosa, feia guàrdia. Els carrers estaven
a vessar de turistes, l’última plaga bíblica del segle XXI. Hem anat directament al restaurant, a l' exterior,
ple de gent i amb una calorada digne de l’ínfer de Dante. El restaurant és diu
Modi. El menú era espaguetis amb fruits del mar, una mica massa al dente pel meu
gust, però era saborós. De segon, llobarro amb patates al forn, molt bo. De
postres, macedònia amb gelat i un cafè. Tot molt correcte.
Desprès
hem tingut una estona per fer fotos, però la calor era intensíssima i els
turistes ho envoltàvem tot. A l’hora convinguda hem fet una passeig en una
petita embarcació que ha fet una volta per la península que és Sirmione.
Des de
l’embarcació podies veure una de les atraccions d’aquest indret, son els
balnearis, gràcies a les seves aigües riques en sofre, encara és poden veure
les bombolles que surten de la mar. Al costat del balneari, hi havia la vil·la
que la Callas tenia a Sirmione.
L’embarcació ha amenitzat el passeig amb musica de la Carrà. Hem vist les ruïnes de les termes romanes anomenades Grote di Catullo (5).
