Dolomites (II): Bolzano- Funicular a Oberbozen- Piràmides de Terra (i II)

 II

Desprès, tornar cap el lloc on hem començat l’excursió. La temperatura era deliciosa (21º) a l’ombra, s’estava de meravella. De fet, ens hem recreat una bona estona asseguts a l’ombra d’arbres i altres companys fet una cervesa. Però ha estat un miratge, perquè quan hem tornat per carretera cap a Bolzano a dinar, feia molta calor. 

El restaurant Lowengrube, no hi ha aire acondicionat, perquè segurament no ho necessitaven, però amb el canvi climàtic, comença’n a fer tard a posar-ho. Risoto amb gamba, molt bo, l’arròs al dente com els agrada els italians. Se segon, llom de porc molt tendra i gustós. Per acabar, un tiramisú i en expresso. Tot molt correcte. El servei una mica atabalat.

A la sortida ens esperava la calor sense manies. La nostra guia Petra ens a portat fins a la plaça Walter (1).

Hem anat ràpidament cap a Catedral. Segons la Wikipedia diu al inici:

"La catedral Maria Himmelfahrt ( Assumpció de Maria en alemany ) és l' església parroquial de la capital del Tirol del Sud , Bolzano , i la catedral de la diòcesi de Bozen-Brixen . Tot i que el bisbe resideix a Bozen des del 1964, la catedral i el capítol de la catedral romanen a Brixen . Per tant, Maria Himmelfahrt és, juntament amb la catedral de Brixen , cocatedral de la diòcesi."

 

Cal dir, que l’arquitectura no té massa interès, comparat amb altres esglésies. Hi ha uns frescs amb simbologia  cristiana. El paradís, l’ínfer. Aquella hora era dur escoltar alguna cosa sobre l’ínfer, perquè a fora, al carrer semblava un aperitiu d’aquest indret cristià –de fet, sembla molt poc cristià un lloc així-. Hi ha un problema amb els guies, no parlo per la Petra, que també, és la seva felera per explicar-ho tot, amb una cataracta de dades, noms, llocs, que la nostre memòria selectiva, oblida amb una facilitat extraordinària tot allò que ha explicat. Tothom sap que l’atenció per part de la gent, es limitada, de fet, amb el món digital actual, sembla que l’atenció dura com a molt un minut!

Desprès del repàs històric, sortíem al carrer on la calor seguia el seu curs natural, teníem una hora i escaig per caminar pels que carrers de Bolzano. L’únic segur és que volíem anar per l’ombra, perquè era temerari que et toques el sol. I malgrat la calorada, hi havia força gent. Hem parat en una cafeteria on un noi molt espavilat atenia els clients en diferents idiomes. Ens va dedicar un parell de paraules en castellà. Ací a Bolzano, hi ha bilingüisme italià-alemany (austríac). La pugna lingüística se expressa be amb la plaça dedicada Walther von der Vogelweide (1170-1230).

Falta poc per anar-nos  amb l’autocar, estàvem a la plaça en uns seients a l’ombra!, veiem com dues noies musulmanes anaven tapades amb niqab, emmascarat amb mascareta del Covid, és transforma en burka.  Mentre al costat, els marits o germans i els nens i nenes petites, anàvem tranquil·lament a l’occidental. La corrent fonamentalista ha imposat a les dones un càstig i un mètode de control social. No és religió, és un model patriarcal elevat a l’enèsima potencia.

L’autocar ha tardat 5’ en arribar al hotel. Hem anat a la piscina. L’aigua estava freda, no érem els únics que havien pensat en una remullada amb el calor que encara feia. Ens va dir la nostra guia Petra, que en els últims temps, feia molta calor. Estàvem a 31º. L’aigua freda a revitalitzat el nostre sistema corporal. Hi havia a la piscina bon humor, s’han explicat anècdotes divertides. A les 19h tancaven la piscina.

He pujat a l’habitació, dutxar-se i desprès anar a sopar. Un sopar que ha baixat una mica respecta el d’ahir. Amanida, raviolis, daurada i postra.  A la taula, és manté el grup inicial, hem parlar de viatges, de impostos de successions. Cap a les 22h hem pujat a l’habitació. Ara estic acabant d’escriure aquesta crònica que ha tingut sobretot a la tarda, la calor com eix principal.

(1) “También conocida como el "salón" de la ciudad, la plaza se construyó en 1808 a instancias del rey Maximiliano de Baviera, cuyo nombre llevaba inicialmente. Más tarde recibió el nombre del archiduque Juan de Austria (Johannesplatz) y, en 1901, se dedicó a Walther von der Vogelweide (1170-1230), uno de los más grandes narradores-poetas alemanes de la Edad Media. Tras la anexión del Tirol del Sur a Italia, la plaza recibió el nombre del rey Víttorio Emanuele III y sólo después de la Segunda Guerra Mundial recuperó el nombre del poeta alemán.

En el centro de la plaza se alza el monumento dedicado a Walther. De estilo neorrománico, fue tallada en mármol blanco de Lasa por el escultor del Valle Venosta Heinrich Natter (1889). En 1935, las autoridades municipales fascistas ordenaron su traslado a un lugar más apartado de la ciudad (el parque Rosegger -vía Marconi-). El monumento se devolvió a emplazamiento en 1985.”

https://www.bolzano-bozen.it/es/lugares-de-interes/calles-y-plazas-con-historia/