La UE escolta a l'extrema dreta

 

La UE sap quins son els reptes per la propera dècada! Han escoltat a l'extrema dreta. I aquests bramen contra la immigració! Dit i fet, la UE s'encamina cap a l'autoritarisme democràtic. Tothom sembla molt feliç per aquestes mesures, en cap moment s'han plantejat que la millor manera d'ajudar els països del tercer món, és invertir-hi en ells. Gastàrem milions  per fortificar les fronteres. Deixarem morir miles de persones a la mediterrània o a l'atlàntic. La xenofòbia i la parafòbia fan el paper de jueus del segle XXI. Ja hi ha camps de concentració per els immigrants, -tenen un nom més humanitari, esclar-. 

PD: 

Gaza zona zero: Assassinats massius d'infants!

 

"Recordem-ne les xifres, només a la Franja de Gaza, sense incloure Cisjordània ni tampoc el nou front obert al Líban. Segons l'informe més recent de l'Euro-Med Human Rights Monitor, des del 7 d'octubre de l'any passat han estat assassinades a Gaza 50.292 persones (el ministeri de Salut de Gaza en té registrades poc més de 42.000), entre les quals 16.596 dones i 10.561 infants, així com centenars de periodistes i personal sanitari. Hi ha més de noranta mil ferits i més de deu mil desapareguts. També 1,9 milions de desplaçats, sobre una població de 2,2 milions. Dit d'una altra manera: de cada 10 palestins, 9 han hagut de deixar casa seva, gairebé sempre perquè ja no existeix. El secretari general de l'ONU, António Guterres (ara declarat persona non grata per Netanyahu i el seu govern d'aliats ultradretans i integristes), va denunciar que Gaza s'ha convertit en “un cementiri d'infants”. Dels morts, el percentatge de civils és d'un 61%." (Sebastià Alzamora, I tant que és un genocidi. Ara.cat, 7/10/24)

Un any de venjança

 

Avui fa un any del atac de Hamàs a la frontera amb Israel. Desprès d'aquest any, l'únic que ha hi és la mort i la destrucció. La desfeta moral d'Israel no donarà pau els seus morts. La resposta d'Israel a Hamàs ha estat la destrucció de la Franja de Gaza. Amb 41.870 morts i 97.166 ferits, Gaza, viu avui un infern. Els 1.200 morts israelians, en els atacs de les milícies de Hamàs, seran recordats pel Estat jueu. Els de la Franja de Gaza, no tindran cap recordatori. Israel i el seu govern, ha estat capaç de ampliar la guerra fora dels seus límits geogràfics. Sap què Occident mirarà cap a un altre lloc, mentre l'aviació israeliana destrueix els seus enemics, què pel que s'ha vist son tots les civils què desarmats moren sota les bombes intel·ligents. No, avui, és un dia de dol, però no només a Israel, també per tots els morts innocents de la Franja de Gaza, Cisjordània i el Líban. 

Recomanacions musicals

 

Furor homicida de la mà de l'aviació israeliana

 

Gaza i el Líban son ara mateix centre de la destrucció per obra i desig de Netanyahu què ha vist amb aquest furor homicida, una oportunitat per mantenir-se en el poder. Destrucció i mort és el missatge de Israel els seus enemics, és a dir, qualsevol persona que estigui a l'abast de l'aviació assassina que pot bombardeja amb moltíssima tranquil·litat Gaza o el Líban. No sé si han escoltat el soroll d'avions de combat. Quan veus exhibicions aeronàutiques -estic pensant en Xixón [Gijón]-, el so quan els tens a sobra impressiona i et deixa sense aler, son màquines per matar, però a Xixón, no és més que una exhibició. Ara imaginin aquest so mortífer a Gaza o el Líban, allà no van a cap exhibició, venen a matar i destruir, imagino la por, l'angoixa i el pànic  que ha de suposar tota la gent al sentir el seu so de mort. Miles de nens i nenes, tenen que suportar aterrits aquestes manifestacions de terror i comprovar desprès si els pares o els germans o coneguts segueixen vius, quan marxen aquests missatges de la mort. Vivim en un món tant desordenat i malèfic què hi ha moments que no sé si deixar d'escriure, però no, clamarem al desert, perquè quina cosa és pot fer?

 

Art i música: Julian Onderdonk (1882-1922)

 

Julian Onderdonk

Israel pot destruir la indústria petroliera del Iran?

 

Iran situat a 1800 km de Beirut vol defensar la seva representació militar al Líban - Hassan Nasrallah-. Israel pot atacar qualsevol objectiu amb la cantarella de sempre, defensar-se, però el que resulta de tot això, és la destrucció sistemàtica de ciutats senceres. Desprès de les bombes dins del cercapersones, ara toca destruir el Líban. Mentre la comunitat internacional fa veure que Israel té tot el dret del món a defensar-se. Pot fer-ho també l'Iran? La resposta, esclar, és un no rotund.  Les capacitats militar d'uns i altres és decanten de manera absoluta a Israel. Especialment, a l'aviació què és molt superior al Iran. La distància entre Teheran i Tel-Aviv és massa gran perquè un atac amb míssils no massa sofisticats, per les imatges que s'han vist, poguí afectar a les defenses israelianes. Potser va ser una advertència, una manera de dir que també ells poden fer-ho. Ara cal esperar la reacció -sempre desproporcionada- d'Israel. Iran és xiïta, mentre la resta de països musulmans son sunnites, així que difícilment hi trobarà massa audiència en la resta de països de l'àrea. Què pensen fer Rússia i Xina?