"Tropa d'elit" a les faveles

 

Brasil s'incorpora els països on les forces de seguretat fan la guerra pel seu compte. La magnitud de la massacre sembla voler igualar a Israel a Gaza. Si imaginen això mateix si el president fos Bolsonaro? Però qui està a la Presidència del país és Lula da Silva. Si vols justificar-te, què no pots, comences l'argumentari prioritzant el perill de les bandes de narcotraficants a les faveles. Gràcies a aquesta acció, l'amic Trump deu estar encantat i segur que li traurà aranzels a Brasil. Faveles, marginació, drogues, diners fàcils, corrupció, aquests ingredients donen la pauta cap una societat on priva la seguretat, establint presons com El Salvador. Des de fa molt de temps, la policia al Brasil no es distingeix per la seva pulcritud en el drets humans. Pel·lícules com "Tropa d'elit", donen idea dels clixés sobre tota aquesta problemàtica que s'arrossega fa moltes dècades. Hi haurà una investigació? A Espanya ho fem millor, fem funerals d'Estat amb el responsable dels desastres com Autoritat. Què n'aprenguin! 

  

La UE escolta a l'extrema dreta

 

La UE sap quins son els reptes per la propera dècada! Han escoltat a l'extrema dreta. I aquests bramen contra la immigració! Dit i fet, la UE s'encamina cap a l'autoritarisme democràtic. Tothom sembla molt feliç per aquestes mesures, en cap moment s'han plantejat que la millor manera d'ajudar els països del tercer món, és invertir-hi en ells. Gastàrem milions  per fortificar les fronteres. Deixarem morir miles de persones a la mediterrània o a l'atlàntic. La xenofòbia i la parafòbia fan el paper de jueus del segle XXI. Ja hi ha camps de concentració per els immigrants, -tenen un nom més humanitari, esclar-. 

PD: 

La pobresa extrema també es noticia

 

La Jéssica –el cognom no ha transcendit– i Munir Bakhatafdil, van morir asfixiats en unes barraques a Montcada i Reixac. Sembla que ara l’alcaldessa de Montcada Laura Campos, es vol treure de sobre aquest incident. Des de fa moltíssim temps hi ha hagut barraques a la llera del riu Besos. Gitanos i no gitanos (migrants) han acampat per els voltants del riu. Des de el tren (Renfe) és pot veure. Es responsabilitat de totes les Administracions lluitar contra aquesta exclusió social que porta dècades. El invisibles es fan “problema” quant passen desgracies com aquestes. Llavors tothom córrer per traueres de sobre responsabilitats i demanar els altres ajuts. La marginació social no es un problema emocional –vulnerables-, sinó de classes socials. Tenien fills, però estan sota tutela de la DGAIA, “per desemparament i no per indicadors de pobresa”. La pobresa té un componen econòmic importantíssim, però també, social i cultural. I es clar, també personal. Potser un desastre tenint-ho tot, a més raons, si no has tingut mai res.  Mentre tots son lamentacions, els desnonaments segueixen el seu camí destructiu per la vida de les persones que no poden pagar el llogar o les hipoteques que hipotequen vides.