Barça-1, Alabès-1. Ufff. El Barça s’ha convertir amb l’equip més empàtic de la Lliga. Deixa que la resta puguin fer gols amb una facilitat inabastables per els altres. Arriben a dalt un cop, i el gol esdevé una realitat feta somnis. Tenim una defensa de gentlemans, amables amb els rivals, que saben que sempre podran fer-nos gol. Lents, sense contundència, mal ubicats, somiadors que s’ha adormen quant no toca. Això és la defensa del Barca. He dit defensa? No hi ha de defensa! Tenim a Dest, que ara ja no s’ha sap on juga, però quant juga de defensa no està mai al lloc on caldria. Piqué, juga perquè li agrada, però ja no ho necessita. És molt lent, i els davanters ho saben. El nou fitxatge, Eric García, no ha donat cap sensació que amb ell, podem estar més segurs. I desprès Alba. A recorregut més que ningú per les bandes, però al final del túnel sempre hi havia Messi. Però ara no hi és. Per la seva banda també hi ha una senda de contraris que volen entrar fins la porteria del Barça. Sort tenim que la Lliga, es molt fluixa, i malgrat tot, sempre podrem aspirar a la Champions amb la cinquena posició i a deu o dotze punts del primer. O potser no!
PD: Sort que hi ha molts joves al equip, amb ells, hi ha esperança que dins un temps, dos o tres temporades, és comenci a veure un equip. Però caldrà molta til·la o molta meditació (in)trascendental per acostumar-nos a perdre, perquè l'equip és inexpert i li falta contundència. Algú es pensava que sense Messi tot aniria com si ells no fos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada