Zombis-1-R.Madrid-2

 

Ahir el Barça-Madrid va està decebedor per els barcelonistes. Un equip sense ànima, perdedors des del principi al final. Un equip, que té sort de jugar a una lliga molt discreta, on sempre manen els mateixos, i sense sensació d'equip. Hi ha nous jugadors, molt joves, però falta conjunt, estratègies per capgirar un partit. Un entrenador qüestionat des de la pròpia directiva, què va tenir que suportar uns energúmens quant va sortir del camp. 

L'entrenador té que saber administrar el que hi ha. Te que manar i dirigir els seus. No pot esbroncar els de sempre, i deixar que Piqué jugui de davanter centre  perquè altra dia va marcar un gol. Jugadors que es fa difícil entendre perquè jugant. No ha de ser fàcil gestionar un vestidor amb tants egos, però per això està l'entrenador. Per posar-hi ordre i ganes de mossegar, per exemple, Gavi. Ansu no va estar fi, encara li tremolen les cames desprès de firmar el nou contracte. Sembla absurd aquestes clàusules delirants, quant tothom sap, què si un jugador vol marxar, acaba  marxant.

Un Busquests omnipresent al centre no ho pot fer tot, perquè hi ha jugadors que juguen sense saber què ha de fer. Una defensa que sempre fa aigües per tota arreu. Ara no tenim Messi per arreglar-ho, ni Suárez, per cert, perquè va marxar? Un Madrid, sense massa personalitat, va ser capaç de guanyar sense la sensació de haver fet res del altra món, davant del etern rival. Ni l'excusa del àrbitre pot ajudar.

L'era post Messi, és això, un conjunt de jugadors, què saben que l'entrenador està a la corda fluixa, i la falta de lideratge per imprimir caràcter a un equip zombi.

PD: Ansu Fati, es un bon jugador, almenys fins ara, però malauradament, no és Messi, perquè d'aquests jugadors son l'excepció, i el Barça ha pogut gaudir del seus joc i els seus gols.