Ahir nova ensopegada del Barça al camp del Celta. El resultat 3-3 amb gol del Celta amb temps de descompte. Una primera part on tot sortia, amb gols d’Ansu Fati, Menphis Depay i un gol de Busquets a tir des de fora de l’àrea. Tot molt fàcil i sobretot efectiu. Però, malauradament, els partits de futbol duren noranta minuts, i això va ser una llosa insuportable per els jugadors. Un Celta amb ganes, que anaven a totes, mossegant, i un Barça desconnectat, amb les múltiples lesions que van patir, per començar Ansu Fati, desprès Nico i Eric García, van trastocar tot el joc del Barça. La defensa va tornar a evidenciar tots els mals que pateix i que fan del equip molt fràgil i gens fiable. Sembla a Coutinho no va voler sortir. No ho sé. En tot cas, la segona part ja es va veure que aquells tres gols no serien suficients per en portar-nos els tres punts. Ara mateix, hi ha una dependència dels joves, molt joves. Errades de passa al vuit, poca contundència i desubicacions què deixen la defensa buida.
En nou entrenador té molta feina, sobretot, de mentalitzar a tothom què jugar al futbol són noranta minuts de intensitat i concentració. I si no hi aquest compromís, millor que no jugui, per bé del equip. Un Barça en doble personalitat: Jekyll i Mister Hyde, a la primera a Balaídos –en obres- va jugar un Jekyll en molta fortuna, però la segona part, va sortir en Mister Hyde, per desfer el que havia fet a la primera part. Sergi Barjuan ha tingut un paper agredolç, va entrar per tapar la sortida de Koeman, i el seu balanç, deixa un mal sabor de boca, malgrat que no és culpa seva. Ha sigut capaç de incorporar jugadors de la pedrera, però caldrà repassar el que poden donar de si. Fins ara, les incorporacions de Riqui Puig, no acaba de fer el que si fan Nico i Gavi. Balde i Abde, encara li falta per fer-se, sobretot perquè Luuk de Jong i Coutinho estan de vacances a Barcelona. El mateix dia que Luuk de Jong firmava per el Barça -el Sevilla se'l va treure de sobre-, el Rayo Vallecano firmava amb Ramades Falcó, un jugador que sempre ha tingut olfacte de gol. Ara es veu que la opció Laporta, era un bluf gegantí.
A partir d’ara li toca a un altre mite del barcelonisme, Xavi Hernández, prendre les decisions del primer equip del Barça. Sense diners, amb molts joves amb ganes, però encara en fase d’aprenentatge, trobar un equilibri que no faci sortir aquest parell de personalitats que ahir varen sortit a Balaídos. ¡Sort!
