Alabès-Barça: Gols de qualitat

 

Alabès-Barça (1-3)

Una primera part ensopida, i una jugada de moltíssima qualitat tècnica entre Robert Lewandowski (23') i Gündogan infiltrant una pilota gens fàcil. Un Barça tocant la pilota però sense profunditat, és malauradament una  constant en el joc del Barça. A la segona, Gündogan (49') ha marcat un altre gran gol a passada de Pedri. Semblava que per fi el Barça podria tenir un partit tranquil, però un minut més tard, Samu (50') del Alabès ha marcat una rematada de cap sol dins l'àrea de joc del Barça. Semblava que tindria que patir el Barça, però Vitor Roque (63') ha marcat el tercer gol, una rematada dins de l'àrea del Alabès que ha burlat a totes les cames dels defensors. El mateix Vitor Roque ha sigut expulsat al minut 73' per una segona groga, que no ho era. Aquest noi va una mica accelerat i Xavi li tindria que dir que baixes de pistonada. A partir d'aquell moment, el Barça s'ha replegat i ha deixat al Alabès el pes del partit. Ha tingut les seves opcions, però no ha sapigut materialitzar-les. Una victòria que dona oxigen a un equip mancat de confiança en sí mateix i una autoestima que està en mínims. Una nota positiva és que els joves si sumen a  l'equip. L'àrbitre sense criteri.  

 

Barça- Alabès: Una victòria pírrica

 

Una victòria pírrica és el resum d'un partit que ha començat de la pitjor manera possible per el Barça. Desprès de dos partits calamitosos, avui tocava redimir-se, però els 18"  Samu ha marcat el gol que deixava glaçat els barcelonistes. I el pitjor és que la primera part Samu ha pogut sentenciar el partit amb dues remates que no han trobat la xarxa. Un jugador molt jove i amb una constitució física que Koundé no ha sapigut controlar en cap moment, fins que Araujo ha intercanviat la posició a indicació de Xavi. Una primera part on tots els mals del Barça tornaven. Quin sentit te jugar amb la defensa al mig del camp quan tots ells son lents? Cancelo jugant a la banda contraria on normalment juga, un Fermín gens precís, i tota la resta sense cap encert, Pedrí inclòs que s'ha fet un fart de passades dolentes.

La segona part, Araujo ha desactivat Samu, l'Alabès s'ha vingut a baix, malgrat alguna oportunitat més, però quan no tens encert, ho acabes pagant massa car, que és el que li ha passat a l'Alabès. El gol de cap de Lewandowski (50')ha fet pujar la fe amb l'equip. Un penal a Ferran Torres claríssim al 77', transformat per Lewandowski, semblava que ho deixa clar per encarar el tram final amb tranquil·litat, però no, el Barça li  agrada embolicar-se tot sol, sort que era l'Alabès, amb un altre equip més contundent, el resultat hauria estat un altre.

El canvis del Barça, més enllà de Ferran Torres, no han estat massa efectius. Especialment Raphinha, pràcticament no ha tocat pilota ha substituït a Lamine Yamal, que ha fet un bon partit al seu nivell. En definitiva, el Barça ha tingut la sort de cara, tot el contrari del Alabès que podia haver-se anat a la primera part amb dos o tres gols de avantatge. Cal molta teràpia per adreçar a l'equip. També estaria bé que els jugadors fossin menys teatrals amb les jugades dubtoses, perquè amb les noves tecnologies, l'únic que pots treure és que et diguin, i amb raó, que fas massa teatre. 

 

Alabès-Barça: Una victòria pírrica

 

I

La primera part del Alabès-Barça mereix un zero per part del Barça. Cap oportunitat, cap jugada amb cara i ulls, res de res. Una davantera amb un Ferran Torres, que no es capaç de fer res de bo, no m'ha estranya que el deixessin marxar, sense cap sentit ofensiu, imprecís i prescindible. Un altra que passa una mala ratxa es Adbe. No li surt res de bo. També imprecís i perfectament prescindible. Una davantera indigna per una Barça previsible, inofensiu en atac i ges engrescador per l'aficionat que veu partir darrere partit com van poguer deixar escapar a Messi. Al últim instant de la primera part, el Alabès hauria pogut marcar un gol, però Pere Pons molt innocent li ha donat la pilota a Ter Stegen. A la segona part, caldria canviïs per activar un centre que no es capaç de donar pilotes els davanters.

II

La segona part ha començat una mica millor, però a cada minut que passava el Barça anava diluint-se. Bona part de la segona ha començat a semblar-se a la primera. Tothom esperava canvis, però aquest han tardat moltíssim a produir-se. Abde ha marxat i el seu lloc la ocupat Nico. Ferran Torres ha semblat un jugador de futbolí. Cap moviment, sempre immòbil.  L'únic davanter  Luuk de Jong que ha tingut una clara oportunitat de gol, ha estat substituït per Jutglà.  Joselu al minut 77 ha tingut la millor oportunitat del Alabès, però per sort del Barça a sortit fora. El futbol té això, un equip està a punt de marcar el gol, i al minut següent, es l'altra que marca, i al minut 87 De Jong marca a una assistència del jugador de futbolí Ferran Torres. Així es el futbol. 

Barça-Alabès: El Barça no sap ficar-les dins

 Barça-1, Alabès-1. Ufff. El Barça s’ha convertir amb l’equip més empàtic de la Lliga. Deixa que la resta puguin fer gols amb una facilitat inabastables per els altres. Arriben a dalt un cop, i el gol esdevé una realitat feta somnis. Tenim una defensa de gentlemans, amables amb els rivals, que saben que sempre podran fer-nos gol. Lents, sense contundència, mal ubicats, somiadors que s’ha adormen quant no toca. Això és la defensa del Barca. He dit defensa? No hi ha de defensa! Tenim a Dest, que ara ja no s’ha sap on juga, però quant juga de defensa no està mai al lloc on caldria. Piqué, juga perquè li agrada, però ja no ho necessita. És molt lent, i els davanters ho saben. El nou fitxatge, Eric García, no ha donat cap sensació que amb ell, podem estar més segurs. I desprès Alba. A recorregut més que ningú per les bandes, però al final del túnel sempre hi havia Messi. Però ara no hi és. Per la seva banda també hi ha una senda de contraris que volen entrar fins la porteria del Barça. Sort tenim que la Lliga, es molt fluixa, i malgrat tot, sempre podrem aspirar a la Champions amb la cinquena posició i a deu o dotze punts del primer. O potser no!

PD: Sort que hi ha molts joves al equip, amb ells, hi ha esperança que dins un temps, dos o tres temporades, és comenci a veure un equip. Però caldrà molta til·la o molta meditació (in)trascendental per acostumar-nos a perdre, perquè l'equip és inexpert i li falta contundència. Algú es pensava que sense Messi tot aniria com si ells no fos?