Viatges i Lectures
Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
dijous, 4 de setembre del 2025
Els psicòpates tenen somnis
dimecres, 3 de setembre del 2025
Trump, la droga i rogue state
L'Imperi ataca de nou. Sembla que les aigües internacional no son un lloc segur per cap vaixell. Trump i la seva eterna campanya electoral vol donar-se un impuls desprès de la cimera d'Àsia i els contratemps dins dels EUA per part de la justícia.
L'objectiu és Veneçuela, un "rogue state" en el llenguatge diplomàtic nord-americà. L'objectiu del atac militar en aigües internacional ha sigut contra una vaixell de "drogues". Trump ha llançat aquest missatge propagandístic: "Que això serveixi d’avís a qualsevol persona que estigui pensant a portar drogues als Estats Units d’Amèrica*". No hi ha cap prova d'aquesta acusació, ací la veritat no conte, el que conte és l'acte de guerra i l'amenaça directa contra Veneçuela.
Si el vaixell fos de bandera hondurenya, segur que no hagués estat destruït. Aquesta mena de diplomàcia canonera és un clàssic de la política nord-americana contra aquell que no s'alineen amb Trump. Sigui, Veneçuela, Brasil o l'innombrable Cuba. Trump necessita que l'opinió pública el vegi com un capità que mereix ser reelegit en les properes eleccions, malgrat que la Constitució ho prohibeix presentar-se a un tercer mandat.
L' Aylan tindria tretze anys
dimarts, 2 de setembre del 2025
La natura no estima a Afganistan
Hi ha llocs al món que estant maleïts, i un d’ells és l’Afganistan. Un lloc estratègic on han passat tots els imperis, i on també han marxat. Els últims, EUA, han deixat com sempre ho fan un país en mans dels talibans. Aquells que van emparar a Bin Laden i on l’exèrcit nord-americà, va deixar caure una allau de bombes. Van destruir-ho tot, van deixar un rastre catastròfic, per desprès marxar corrent i deixar al comandament aquells contra el que van lluitar. I el resultat no podia ser d’altre manera. Imposar un règim teocràtic on les dones son condemnades a una mort civil en règim tancat i sense cap opció de vida. Espanya també hi va col•laborar-hi en que això acabes passant. La geografia i la seva ubicació, plaques tectòniques, fan un lloc extremadament perillós per els terratrèmols.
En les fotografies que apareixen els mitjans de comunicació res més és veuen els homes. Els dones, màquines per fer fills, seran les últimes en ser ateses. Ara el règim talibà, demanarà ajuda. Juraran que estan fent esforços per integrar a les dones, per tal que la consciència de la UE, quedi tranquil•la. Les xifres que han donat son 800 persones mortes. Les dades no semblen molt realistes, però amb el temps anirem, malauradament, pujant. Què fas en una situació com aquesta? La ajuda anirà a parar a un règim on el 50% de la població està sotmesa a un règim d’esclavatge. On l’atenció mèdica, no serà prioritària per elles. Van deixar un país en mans d’uns fanàtics que odien de mala manera a les dones, i ara què farem?
PD: La xifra actual és de 1124 morts i 3251 ferits. 8000 llars arrasades.
Un altre món és possible
“El segle d’Àsia”. Una trobada entre Xi, Modi i Putin dona entendre el desafiament d’Àsia envers Occident. Modi i Xi representa a 1/3 de la humanitat. Més de dos mil vuit-cents milions de persones sota el dictat d’aquests dos mandataris de Índia i Xina. Nominalment, l’Índia és la democracia més gran del món, però l’autoritarisme de Modi, -sembla que és la moda a tot el món-, fa que el seu estil de govern, sigui més proper a Putin o Xi que a qualsevol altre cosa. Xi vol Putin con escut i com escarni contra els EUA de Trump. La lluita econòmica per els aranzels, fa que una aliança entre la Índia i la Xina sigui un contrapoder a Trump. L'Índia és ara objectiu de Trump, perquè li compra petroli a Rússia. Així que aquesta reunió és una plantofada a la cara de Trump.
Aquestes dades macro, serveixen per calibrar la dinàmica econòmica dels països. I dins de cada país, les diferències entre rics i pobres es fa cada vegada més evident. Els EUA amb el PIB més elevat del món, el grau de pobresa és del 11%. Les estadístiques no son massa útils per esbrinar el grau de pobresa de la gent. Per què, si posem a Elon Mask i qualsevol mortal, resulta que la suma estadística dirà que els dos som multimilionaris, però això és absolutament fals. Així, més de trenta quatre milions de nord-americans viuen en pobre.
Avui, el 1% dels més rics del món tenen un 40% de la riquesa mundial. Aquesta dada, per si sola, explica la desigualtat escandalosa del món actual. I això suposa que alguna cosa no funciona com calia. La distribució de la riquesa i la redistribució mitjançant les polítiques fiscal, patinen, perquè l’avantatge del capital sobre el treball, fa que en comparació qui té una nòmina paga més impostos que els més rics en comparació. I aquesta bretxa no s’escurça abans al contrari, cada vegada es fa més amplia.
dilluns, 1 de setembre del 2025
Global Sumud Flotilla
diumenge, 31 d’agost del 2025
Recomanacions musicals