Recomanacions musicals

Art i musica: Stanhope Alexander Forbes (1857-1947)

 

Stanhope Alexander Forbes

Cinema a Gaza: Desconnectar dels horrors

 

Recomanacions musicals

 

Descobrir un grup i un tema com aquest és tota una sorpresa. La música és memorable. Els tocs de guitarra són extraordinaris i les veus que els acompanyen creen un clímax imbatible. Imprescindible.

Art i musica: Joshua Reynolds (1723-1792)

 

Joshua Reynolds

Israel emulant els mètodes de Heydrich

 

Per Israel matar s'ha convertit en una manera de fer els territoris Ocupats. Matar infants, dones, homes, no hi ha diferències. Hamàs no va atacar amb avions de combats d'última generació, ni utilitzar drons amb IA, ni res d'això. Van utilitzar armes poc sofisticades, però igualment, letals. Tothom vols que els ostatges hagin tornat a casa. Ells son els herois, els bons. I els ostatges de la Franja de Gaza, que podem dir? Si estàs a cinc mil metres d'alçades i tires bombes intel·ligents que van a parar a hospitals, escoles, habitatges, ets un assassí? Quina manera tant neta d'assassinar impunement. Et donaran medalles per el teu valor, però quin valor és aquest? En canvi, si entres en territori sagrat, portes una motocicleta tronada i armat amb un  AK-47, i vas assassinant els que trobés per carrer, llavors, si que ets un monstre. Però qui determina que sigui un monstre? El terrorisme, és molt elàstic, el terme, el determina sempre l'altre. I quin criteri moral pots esgrimir-ho si Israel porta des de 1967 fent la vida impossible els habitants de Gaza.  Hamàs és un moviment teocràtic, orquestrat per Israel, això no és una teoria de la conspiració, son les pròpies autoritats israelianes que ho han dit, així per exemple, general israelí Yitzhak Segev (1981). Ho van fer per dividir a l'Autoritat Palestina, cal dir que amb un èxit total. Però el problema és que l'experiment va sortir malament el novembre del 2023.  Qui a patit i de quina manera ha estat la població de la Franja de Gaza. Per les autoritats terroristes d'Israel, tota la població és considerada terrorista i per tant, assassinable. Com tot, pot empitjorar, el pla de pau de Trump, no ajudarà a una població encerclada i condemnada a malviure en una situació infrahumana. En aquestes circumstàncies, que pots fer? La història diu que les bones paraules no son suficients, el cas del Estat d'Israel és un exemple paradigmàtic. 

Trump, vol guerra! (adeu, al Premi somiat!)

 

Si vols capgirar critiques -cas Epstein- el millor en crear una guerra (Veneçuela). A la pel·lícula "Cortina de fum" (1997) el director Barry Levinson, explica la facilitat per muntar una guerra fictícia per desviar l'atenció del President en problemes. Ara, en el cas de Trump, no necessita fum, perquè tothom li dona un crèdit sospitós i complaent. Necessita pel seu ego patològic, estar al centre de les noticies. Li agraden els dictadors, però Maduro no acaba d'agradar-li. Si és dediques a fer matances de camperols titllant-los de comunistes, llavors Maduro seria dels bons. Però Maduro és comunista, però pobre, aquesta és la qüestió; amb Xi Jinpin, ja és un altre cosa. Aquest malgrat tot, ja li agrada. EUA torna a comportar-se com un estat terrorista, però ningú gossa de dir-ho.

PD: L'excusa de la lluita contra la droga està tant suada, que més li valdria dedicar-se aquesta lluita -inútil- a casa seva. Perquè els EUA son consumidors compulsius de tota mena d'estupefaents? Això indica que no viuen en el paradís que volen fer creure.  

PD1: Si vols començar una guerra contra la droga, s'ha de començar per ací.