L'oblit clamorós de Gaza!
diumenge, 18 de gener del 2026
dissabte, 17 de gener del 2026
Viatge a Vietnam i Cambodja: Sem Reap- Temples de Beng Mealea i Banteay Srei (I)
Dia 12
Siem Reap -Temples Beng Mealea i Banteay Srei
Ara son les 17:10h. Estem en el hotel. Avui hem començat el dia més tard, perquè sortíem del hotel a les 8:30h. Despertar-se sense presa i anar a esmorzar. Un bufet molt correcte en un espai molt agradable. Hi havia per alimentar a un regiment. Què fan amb el menja que no es consumeix?
L'hotel
Hem estat una estona fent temps a la habitació, i a l’hora convinguda cap a l’autocar. Hem anat en primer lloc a un centre per adquirir les entrades els Temples. Era una mena de forfait per deu dies, per entrar-hi a tots els Temples. Cal dir que el nombre de Temples és molt important. Nosaltres hem vist una petitíssima part dels complexos que hi ha. Calia fer-se fotografia perquè aquest carnet és personal e intransferible, malgrat que no s’han esforçat massa en comprovar-ho el entrar els temples. Quan hem arribat aquest centre, no hi havia masses autocars. El tràmit ha estat ràpid.
Lloc per recollir els tickets
Desprès hem anat cap a el Temple de Beng Maelea que és troba a uns 70km de Siem Reap, passant per la carretera que porta a l’aeroport.
Temple de Beng Mealea (segle XIII)
Enmig de la vegetació es troba el temple de Beng Mealea. El temple es troba en estat ruïnós, amb varies galeries i torres destruïdes, i malgrat el seu estat, encara transmet una energia singular, potser la imaginació juga ací, com en tant altres casos, un paper activador que dona color i vida allò que no som més que pedres que una vegada els homes amb la seva supèrbia devien pensar que duraria mil anys.
Malgrat les similituds amb el disseny amb Angkor Wat, el Temple de Beng Mealea es va construir desprès d’Angkor Wat, abans de Jayavarman VII accelerés la construcció de Temples.
Una característica interessant del Temple és que no s’han trobat inscripcions relacionades con Beng Mealea, no hi ha certesa qui la va construir ni el seu propòsit. En tot cas, la construcció es pot situar cap a l'últim terç del segle XII, durant el regnant de Suryavarman II.
"El perímetre exterior del temple és un fossat rectangular de 1030 x 880 m amb l'entrada principal orientada a l'est. Una carretera de laterita de cinc-cents metres de llargada s'estenia cap a l'est des de la vora del fossat fins a un pavelló de fusta (ara desaparegut) que es trobava al costat d'un llarg baray (dipòsit) que donava servei a Beng Mealea, a l'època de Suryavarman, la zona delimitada pel fossat hauria contingut una ciutat bulliciosa d'edificis majoritàriament de fusta, que allotjaven els sacerdots, els assistents i diversos membres del personal de suport i famílies dels que servien a Beng Mealea. Avui dia, tota la zona està dedicada a un bosc dens i no va ser accessible al públic en general fins a principis dels anys 2000 a causa de les mines terrestres enterrades, un llegat de l'era dels Khmer Rojos i les seves conseqüències".
"El pla general és coherent amb Angkor Wat, que comprèn tres recintes rectangulars encaixats un dins de l'altre, amb dues biblioteques i un pati cruciforme cap a l'entrada (a l'est a Beng Mealea, en contrast amb l'oest, a Angkor Wat). El temple es diferencia d'Angkor Wat en què el seu santuari central era només una torre connectada a un Mandapa, en contrast amb les cinc torres d'Angkor Wat disposades sobre una muntanya artificial. Malauradament, ni tan sols podem estar segurs del pla del santuari central de Beng Mealea, ja que està tan completament esfondrat que sembla que la seva destrucció va ser deliberada, potser un acte de sacrilegi per part d'un exèrcit invasor durant els anys crepusculars de l'Imperi Khmer*." Aquest exèrcit invasor, de la veïna Tailàndia, i és una de les causes per les quals els imperis entren en col·lapsa**.
Detall de la decoració
Una de les característiques d'aquest "Temple" és tot ell, és runa. Les pedres son els testimonis muts de la bogeria humana. No hi he el consol de pensar en un terratrèmol, producte de la naturalesa, les runes son obre dels homes. Una de les torres de Beng Mealea va ser demolida amb explosius d'alta potència durant el període Khmer Roig a la recerca de tresors antics*** (1975-1978). La natura ha embolcat aquests edificis fonent-se amb ells en una simbiosi inquietant i alhora fascinant. Fins el 2003, no es va pogués tornar obrir els visitants.
dijous, 15 de gener del 2026
Viatge a Vietnam i Cambodja: Fent una mica de historia
Dia 12
Fent una mica de historia de Cambodja (recent):
“La dècada del genocidi, denominació proposada per la Comissió Investigadora Finlandesa* que va intentar esbrinar el que havia passat, va passar per tres fases, l'última de les quals es perllonga en el temps fins a nostres dies, com a tràgica empremta d'aquells anys terribles:
Fase I: Des de 1969 fins a abril de 1975, els bombardejos nord-americans, a un nivell sense precedents en la història, així com la guerra civil recolzada pels Estats Units, van deixar el país sumit a la ruïna. Encara que el Congrés va decretar el final dels bombardejos a l'agost de 1973, la participació del govern nord-americà en les contínues matances va prosseguir fins a la victòria dels Khmer roigs, a l'abril de 1975.
Fase II: Des d'abril de 1975 fins a 1978 va estar sotmesa al criminal govern dels Khmer roigs (Kamputxea Democràtica, KD), enderrocat per la invasió vietnamita de Cambodja el desembre de 1978.
Fase III: Vietnam va instal·lar al poder a Cambodja al règim de Heng Samrin, però la coalició Kamputxea Democràtica (LD), articula fonamentalment entorn dels Khmer vermells, va mantenir el reconeixement internacional, a excepció del bloc soviètic. Reconstruïda amb l'ajuda de la Xina i els Estats Units a la frontera tailandesa-camboiana i en bases tailandeses, les guerrilles dels Khmer roigs, l'única força militar efectiva de la KD, ha continuat desenvolupant activitats que, quan el destinatari és un govern amic, es considera de tipus terrorista**. (pàgs. 283-4)
A la fase I, els bombardejos de l'aviació nord-americana va causar una autentica matança que mai va ser objecte de cap judici ni reprovació internacional.
Curiosament, és en la segona fase és on s'ha parlat de genocidi. I això té a veure amb la invasió vietnamita, establint una associació interessada entre Vietnam, comunisme i genocidi. Les xifres son molt controvertides.
No deixa de ser al·lucinant que en la fase III, aquells que havien denunciat el genocidi, no tinguessin cap inconvenient en donar suport els promotors d'aquelles massacres.
Diu Michael Vickery***: " la narrativa històrica només és tan fiable com la qualitat de la font." Al seu llibre Cambodja 1975–1982, intenta posar xifres en un context o "visió general estàndard" què s'ha imposat. Així "Vickery accepta como xifra plausible de "baixes de guerra" la de 500.000 persones durant la primera fase, calculada a partir de les estimacions de la CIA, però inferior a aquestes, -les xifres dels propis nord-americans donen al voltant de 600.000 a 700.000- i unes 750.000 "morts més del normal degudes a les especials condicions en las que si trobava Kamputxea Democràtica", amb unes 200.000 a 300.000 execucions i un descens total de la població durant aquest període al voltant de les 400.000 persones". En propi Chomsky que dona veu a Vickery, diu al final de la nota 32, "Tots els observadors seriosos fan ressaltar en que el marge d'error és molt considerable".
Per acabar, "al finalitzar la guerra (1978) tant sols a Phnom Penh les morts per inanició és xifraven en unes 100.000 al any; malgrat això és va interrompre immediatament el pont aeri estatunidenc que mantenia a la població amb vida. Fonts properes al govern dels EUA preveien un milió de morts a Cambodja si es tallava la ajuda." (p.290)
dimecres, 14 de gener del 2026
Viatge a Vietnam i Cambodja: Ho Chi Minh- Siem Reap- Llac Tonle Sap (II)
II
Hem anat cap el gran Llac Tonle Sap: A la Wikipedia diu això del llac: “Tonlé Sap significa en khmer llac d'aigua fresca, encara que amb freqüència es tradueix en idiomes occidentals com a "Gran Llac". Forma part del major ecosistema hídric del sud-est asiàtic i és objecte de protecció com a reserva de la biósfera, declarat com a tal per la Unesco el 1997. El llac està alimentat per nombrosos llits procedents de totes les latituds, que són, al seu torn, un important mitjà de transport per a la regió central del país. D'altra banda, el llac és tributari del riu Sap que flueix cap al sud-orient i que en Phnom Penh s'uneix al Mekong formant el riu Basac. És a més vital per a l'economia regional per la seva riquesa en pesca i la fertilitat de les seves riberes per al cultiu de l'arròs. El llac està associat, a més, al complex arqueològic de Angkor Wat, el qual s'estén a la seva àrea nord-occidental, prop de la Ciutat de Siem Riep*.”
Al sortir de l’aeroport sota les taulades noves del nou aeroport, s’ha estava be, però al llac per embarcar per fer una passeig per el llac Tonle Sap feia una calor considerable. L’excursió consistia anar amb vaixell turístic per Kompong Phluk, una ciutat flotant on viuen unes 3000 persones.
“La comunitat depèn en gran mesura de la pesca per sobreviure, principalment de gambes, i hi dedica la temporada humida de Cambodja (de maig a octubre).
Moltes cases i edificis estan construïts sobre pilots que van dels 6 m als 9 m per adaptar-se als canvis del nivell de l'aigua entre les temporades humides i seques.
Durant l'estació seca (novembre-abril), quan el riu s'aprima a causa de la retirada de l'aigua, molts es dediquen a l'agricultura per complementar els seus ingressos. El turisme, que va començar al poble fa aproximadament 10 anys, també és una part creixent de l'economia local.**”
Arquitectura aquàtica (palafits)
Una ciutat flotant que te el problema de l’aigua potable. Hi ha escoles, dispensaris, policia. Sembla un món apart. Hi ha manglars. Amb les pluges estava tot mig inundat. Seguint canals, hem arribat a un espai immens, semblava que estiguessis a mar obert.
Canals d'aigua
Al ser diumenge hi havia moltes embarcacions fent la passejada. Hi havia força llocs per dinar. Els habitatges construïts sobre el llac –palafits- hi havia de tota mena, moltes semblaven molt precàries. Una vida molt difícil en un país que ha viscut un mal son darrera d’altre durant els últims setanta anys. És paradoxal que estiguin envoltats de grans llacs i no poden aprofitat l’aigua per el consum humà, per falta de depuradores. Això suposa, el risc d’infermetats, malgrat que l’aigua que beuen és embotellada.
Hem fet una parada (absurda) per veure uns tristos cocodrils endormiscats dins d’una gàbia, aquest era el parany per fer compres. Ens han donat a provar carn de cocodril. Era poc gustosa i costava mastegar-la.
Desprès en tornat a Siem Reap i hem dinat força be en un restaurant Butterfly Pear. Un dinar molt correcte: sopa amb una mica de substància, pinya inclosa. Els seus jardins eren magnífics.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)