Dia 12
Siem Reap -Temples Beng Mealea i Banteay Srei
Ara son les 17:10h. Estem en el hotel. Avui hem començat el dia més tard, perquè sortíem del hotel a les 8:30h. Despertar-se sense presa i anar a esmorzar. Un bufet molt correcte en un espai molt agradable. Hi havia per alimentar a un regiment. Què fan amb el menja que no es consumeix?
Hem estat una estona fent temps a la habitació, i a l’hora convinguda cap a l’autocar. Hem anat en primer lloc a un centre per adquirir les entrades els Temples. Era una mena de forfait per deu dies, per entrar-hi a tots els Temples. Cal dir que el nombre de Temples és molt important. Nosaltres hem vist una petitíssima part dels complexos que hi ha. Calia fer-se fotografia perquè aquest carnet és personal e intransferible, malgrat que no s’han esforçat massa en comprovar-ho el entrar els temples. Quan hem arribat aquest centre, no hi havia masses autocars. El tràmit ha estat ràpid.
Temple de Beng Mealea (segle XIII)
Enmig de la vegetació es troba el temple de Beng Mealea. El temple es troba en estat ruïnós, amb varies galeries i torres destruïdes, i malgrat el seu estat, encara transmet una energia singular, potser la imaginació juga ací, com en tant altres casos, un paper activador que dona color i vida allò que no som més que pedres que una vegada els homes amb la seva supèrbia devien pensar que duraria mil anys.
Malgrat les similituds amb el disseny amb Angkor Wat, el Temple de Beng Mealea es va construir desprès d’Angkor Wat, abans de Jayavarman VII accelerés la construcció de Temples.
Una característica interessant del Temple és que no s’han trobat inscripcions relacionades con Beng Mealea, no hi ha certesa qui la va construir ni el seu propòsit. En tot cas, la construcció es pot situar cap a l'últim terç del segle XII, durant el regnant de Suryavarman II.
"El perímetre exterior del temple és un fossat rectangular de 1030 x 880 m amb l'entrada principal orientada a l'est. Una carretera de laterita de cinc-cents metres de llargada s'estenia cap a l'est des de la vora del fossat fins a un pavelló de fusta (ara desaparegut) que es trobava al costat d'un llarg baray (dipòsit) que donava servei a Beng Mealea, a l'època de Suryavarman, la zona delimitada pel fossat hauria contingut una ciutat bulliciosa d'edificis majoritàriament de fusta, que allotjaven els sacerdots, els assistents i diversos membres del personal de suport i famílies dels que servien a Beng Mealea. Avui dia, tota la zona està dedicada a un bosc dens i no va ser accessible al públic en general fins a principis dels anys 2000 a causa de les mines terrestres enterrades, un llegat de l'era dels Khmer Rojos i les seves conseqüències".
"El pla general és coherent amb Angkor Wat, que comprèn tres recintes rectangulars encaixats un dins de l'altre, amb dues biblioteques i un pati cruciforme cap a l'entrada (a l'est a Beng Mealea, en contrast amb l'oest, a Angkor Wat). El temple es diferencia d'Angkor Wat en què el seu santuari central era només una torre connectada a un Mandapa, en contrast amb les cinc torres d'Angkor Wat disposades sobre una muntanya artificial. Malauradament, ni tan sols podem estar segurs del pla del santuari central de Beng Mealea, ja que està tan completament esfondrat que sembla que la seva destrucció va ser deliberada, potser un acte de sacrilegi per part d'un exèrcit invasor durant els anys crepusculars de l'Imperi Khmer*." Aquest exèrcit invasor, de la veïna Tailàndia, i és una de les causes per les quals els imperis entren en col·lapsa**.
Una de les característiques d'aquest "Temple" és tot ell, és runa. Les pedres son els testimonis muts de la bogeria humana. No hi he el consol de pensar en un terratrèmol, producte de la naturalesa, les runes son obre dels homes. Una de les torres de Beng Mealea va ser demolida amb explosius d'alta potència durant el període Khmer Roig a la recerca de tresors antics*** (1975-1978). La natura ha embolcat aquests edificis fonent-se amb ells en una simbiosi inquietant i alhora fascinant. Fins el 2003, no es va pogués tornar obrir els visitants.
