Viatge a Vietnam i Cambodja: Ho Chi Minh- Siem Reap- Llac Tonle Sap (i III)

Dia 11

III

Acabat de dinar hem perdut la tarda en una experiència amb quads. Diu el prospecta propagandístic que “anirem més enllà de la zona del temples per a explorar la veritable zona rural al capvespre. (...) Una manera divertida de gaudir dels llocs, els sons i les olors del camp, observant els pobles, els camps d’arròs i els humerals”. Dit així sembla que una idea genial. Però la veritat, nosaltres no hem anat a quads. Per els que no hem anat, el propietari dels quads –calia tenir molts diners per tenir la flota de quads-, ens ha passejat amb un carro amb motor, per uns camins infernals. I si, hem vist camps, també habitatges misèrrims i d’altres molt més benestants. Els contrastos eren molt grans.  Hem fet la foto de grup mentre el sol s’amagava. Si ho penses, que fa el turisme per aquesta gent? El dels quads, restaurants i hotels si guanya’n, però i la resta de camperols? Hem vist molts nens somrient. Això és propi dels nens a tot arreu. Però quina vida poden tenir, en aquestes condicions tant precàries?  El nostre guia Son, en ha dit que la majoria de la població un 80% son camperols. 

Cambodja és situa el lloc 151 (2023) en IDH (0,606) (Índex de Desenvolupament Humà) –esperança de vida, educació i renda per capità-. La llista arriba al 191 amb Sudan del Sud ( IDH: 0,388). Per comparació Islàndia (0,972), Noruega (0,970) i Suïssa (0,970), Espanya es situa al lloc 28, (0,918).

A la tornada, desprès de la posta del sol, hem anat per fi, al hotel FCC Angkor. Un hotel molt bonic, de disseny, però gens funcional. On pots posar la roba si no hi ha armaris? Davant de la habitació esta la piscina, per això dels tres penja-robes, dos estan ocupats per les barnussos! (Genial)

A les 20:00 hi havia el sopar. Força bo. Molts plats. La sorpresa era que una companya feia anys! Un pastís amb veles per donar fer que estàs viu. Ha improvisat unes paraules d’agraïment. La mà d’en Sendo és molt allargada. Hem fet un vol per l’hotel que és molt de revista de disseny. A les 22:30 deixava d’escriure aquest dia tant llarg i amb tantes coses per mirar i pensar. Demàs anem els Temples. No caldrà llevar-se a hores intempestives.

Viatge a Vietnam i Cambodja: Ho Chi Minh- Siem Reap- Llac Tonle Sap (II)

 II

Hem anat cap el gran Llac Tonle Sap: A la Wikipedia diu això del llac: “Tonlé Sap significa en khmer llac d'aigua fresca, encara que amb freqüència es tradueix en idiomes occidentals com a "Gran Llac". Forma part del major ecosistema hídric del sud-est asiàtic i és objecte de protecció com a reserva de la biósfera, declarat com a tal per la Unesco el 1997. El llac està alimentat per nombrosos llits procedents de totes les latituds, que són, al seu torn, un important mitjà de transport per a la regió central del país. D'altra banda, el llac és tributari del riu Sap que flueix cap al sud-orient i que en Phnom Penh s'uneix al Mekong formant el riu Basac. És a més vital per a l'economia regional per la seva riquesa en pesca i la fertilitat de les seves riberes per al cultiu de l'arròs. El llac està associat, a més, al complex arqueològic de Angkor Wat, el qual s'estén a la seva àrea nord-occidental, prop de la Ciutat de Siem Riep*.”

Al sortir de l’aeroport sota les taulades noves del nou aeroport, s’ha estava be, però al llac per embarcar per fer una passeig per el llac Tonle Sap feia una calor considerable. L’excursió consistia anar amb vaixell turístic per Kompong Phluk, una ciutat flotant on viuen unes 3000 persones.

“La comunitat depèn en gran mesura de la pesca per sobreviure, principalment de gambes,  i hi dedica la temporada humida de Cambodja (de maig a octubre).

Moltes cases i edificis estan construïts sobre pilots que van dels 6 m als 9 m per adaptar-se als canvis del nivell de l'aigua entre les temporades humides i seques. 

Durant l'estació seca (novembre-abril), quan el riu s'aprima a causa de la retirada de l'aigua, molts es dediquen a l'agricultura per complementar els seus ingressos. El turisme, que va començar al poble fa aproximadament 10 anys, també és una part creixent de l'economia local.**”

Arquitectura aquàtica (palafits)

Una ciutat flotant que te el problema de l’aigua potable. Hi ha escoles, dispensaris, policia. Sembla un món apart. Hi ha manglars. Amb les pluges estava tot mig inundat. Seguint canals, hem arribat a un espai immens, semblava que estiguessis a mar obert. 

Canals d'aigua

Al ser diumenge hi havia moltes embarcacions fent la passejada. Hi havia força llocs per dinar. Els habitatges construïts sobre el llac –palafits- hi havia de tota mena, moltes semblaven molt precàries. Una vida molt difícil en un país que ha viscut un mal son darrera d’altre durant els últims setanta anys. És paradoxal que estiguin envoltats de grans llacs i no poden aprofitat l’aigua per el consum humà, per falta de depuradores. Això suposa, el risc d’infermetats, malgrat que l’aigua que beuen és embotellada. 

Hem fet una parada (absurda) per veure uns tristos cocodrils endormiscats dins d’una gàbia, aquest era el parany per fer compres. Ens han donat a provar carn de cocodril. Era poc gustosa i costava mastegar-la. 

Desprès en tornat a Siem Reap i hem dinat força be en un restaurant Butterfly Pear. Un dinar molt correcte: sopa amb una mica de substància, pinya inclosa. Els seus jardins eren magnífics.

Allamanda cathartica  

 

                      

                        Heliconia aurantiaca