Art i musica: Edward Henry Potthast (1857-1927)

 

Edward Henry Potthast

L'horror en directe

 

El reportatge i la seva denuncia arriba fins el 2024. La resta de reporters de Gaza, han quedat aïllats i han sigut objectiu preferent de les FDI.  Imprescindible!

PD: Resulta humiliant que les FDI, dubtessin de la fotografia d'un nen sense vida, afirmant una mentida miserable, que era un ninot. Demostra abastament la deshumanització que les FDI senten per tots els gazatins i palestins.

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Ostatges alliberats vius ( i morts)

 

Ironies de la història, Trump ha donat oxigen a Hamàs. El seu pla per aconseguir el seu premi Nobel, ha tingut conseqüències, la més important és que Netanyahu accepti que Hamàs participi en el intercanvi d'ostatges. Netanyahu deu pensar que l'atac a Doha li ha sortit molt car. El següent pas el full de ruta, quin és? Gaza destruïda i 67000 persones mortes no semblen un triomf de Hamàs. Ara Hamàs no té res amb que negociar. Netanyahu, per la seva part, no té cap al·licient per mantenir l'alto el foc -unilateral-. Israel necessita de Trump, i aquest voldrà cobrar-se tots els favors. I per això necessita que bona part de Gaza, quedi buida de gazatins, i aquesta feina li pertoca a Israel. De moment, els ostatges vius tornen a casa, i aquest, en edat militar voldran venjança. Això, malauradament, no s'ha acabat malgrat les trompes de exaltació el nou messies que ve dels EUA.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Henri de Toulouse Lautrec (1864-1901)

 

Henri de Toulouse Lautrec

L' extrema dreta rep el Premi Nobel de la Pau!

 

No sé quins raonaments han fet el membres del Nobel de la pau, per escollir a María Corina Machado. Segur que Trump que deu treure fum pel  queixals li haurà servit d'anestèsia ni que sigui local per  apaivagar el mal humor de la noticia. De fet, les cases d'apostes li assignaven un trist 3% de possibilitats. Una opositora al règim de Veneçuela sembla una mica un premi de consolació per el de la Casa Blanca. Machado pertany a l'extrema dreta que avui mana cada vegada més al món, tant en versió civil com a militar. Des d'aquesta perspectiva, blanqueja la seva figura i la resta de grups extremistes de dretes. No deixa de ser inquietant que Trump ordeni la destrucció de vaixells en aigües internacionals amb l'excusa de la lluita contra la droga i acusar a Veneçuela de tràfic de drogues. Per descomptat, sense cap prova i no havent abordat a aquests vaixells per comprovar si realment portaven el que ells deien. No ho sabrem mai. Segur que María Corina Machado deu estar encantada de les accions del seu "amic americà". Segur que la nomina de possibles aspirants hi havia molts més que mereixien el guardó, però la realpolitik mana en aquests moments i el comitè que fa els guardons ha volgut donar-li una picada d'ulls a un cec com Trump.