Els amants de la pau

 

Els dos grans aspirants a conquerir el proper Premi Nobel de la Pau, tornen a veuras les cares a Washington. Dos amics fraternals arquitectes de la pau a Gaza, un assassinant a 70.000 gazatins i l'altre donant-li cobertura política i militar. Netanyahu li va be sortir de casa, potser a Europa i segons a quin lloc té por que el detinguin per crims de guerra i el portin a la Haia. En tot cas, anar a la Casa Blanca, és un respir. I l'altre sospira per el règim teocràtic de l'Iran. Pot assassinar a milers de manifestants, però les sancions no son per aquests fets, sinó per altres, l'energia atòmica. No pot tindrà centrals nuclears? La resposta des de Israel és que de cap de les maneres. Ells si la tenen. Però ells son els bons. I els manifestants iranians es troben sols i sense cap possibilitat d'ajuda per part de ningú. EUA prefereix el règim dels aiatol·làs que un nou règim. Trump està fascinat per les dictadures, de fet ell ja la està introduint a casa seva.  I pel que sembla en bons resultats. 

Comparacions odioses

 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Jacob Maris (1837-1899)

 

Jacob Maris

Trump no té límits!

 

El President del món lliure, cada vegada menys lliure, es permet posar a la seva xarxa, un vídeo on ataca a Obama i la seva dona Michelle. Un atac racista, d'un personatge que volia el Premi Nobel de la Pau. El model ètic de Trump deu ser el mateix del seu amic Epstein, per ell no hi ha cap límit. Una legió de pixatinters faran que aquesta nova exhibició repugnant, sigui païda per els votants anestesiats que van aupar aquesta bestia negra a la Casa Blanca.

L'autoritarisme estil gàngster que fa servir per tenir a tothom atemorit, fa del personatge un autèntic perill per el desordre mundial en el que ell ens esta fincant. I mentre, els EUA, les veus contra el President estan mudes. Sembla que totes les rames del poder s'hagin anat a l'executiu. On paren els republicans? I els demòcrates? Els EUA estan en fallida moral i política.  Anem a una distòpia surrealista.  

Despotisme teocràtic a Iran

 

El règim teocràtic només pot sobreviure fent el que fa, no sap fer altre cosa. Les dades que donen 6.300 morts i la xifra podria arribar els 23.000 víctimes. El règim deu estar desesperat i l'única sortida és la violència generalitzada contra la seva població. La clàssica coartada de que els manifestant son agents provocadors dels EUA o Israel, és un clàssic, però en un règim tant opac i repressiu, la seva propaganda, l'única permesa, deu fer els seu efecte. Destruir qualsevol resistència civil sembla una tàctica molt semblant a la que ha fet servir Israel a Gaza, amb el silenci acostumat de la UE.

Cal ser molt valent per sortit els carrers per protestar.  Però la gent que protesta per el règim tirànic està absolutament sola. No veig que la UE faci res al respecta, de fet és incapaç de donar visats de refugiats a ningú. I els EUA no li importa gens ni mica la gent que protesta, de fet per Trump i els seus, aquests que protesten son "terroristes domèstics", així que de fet, Trump deu de veure amb simpatia aquesta repressió ferotge del règim teocràtic. I si Trump  esta interessat per l'Iran, no és per la seva gent si no per el petroli, ell no enganya a ningú.

Agafar els diners!

L'autoritarisme postdemocràtic, encapçalat per Trump, té el mèrit de jugar amb les cartes al descobert. Vol fer-se immensament ric, abans que tingui que deixar el càrrec -farà el impossible per quedar-si-. Trump té una fortuna modesta en comparació amb els mil milionaris que el recolzant. De moment té 7.300 milions de dòlars. Però amb la seva política de voler quedar-se ell amb el petroli de Veneçuela o l'intent de Groenlàndia patrimonialitzar per la seva butxaca tota aquesta riquesa. Els contractes no son vàlids per la força de les armes, i quant el seu mandat acabi, hi haurà multitud de demandes per aquests contractes abusius. I el seus votants pobres? La resposta ja la saben, que els bombin. Trump és el primer en fer de la Presidència un autèntic negoci. És possible que li surti bé la jugada?