Dolomites (II): Bolzano- Funicular a Oberbozen- Piràmides de Terra (i II)

 II

Desprès, tornar cap el lloc on hem començat l’excursió. La temperatura era deliciosa (21º) a l’ombra, s’estava de meravella. De fet, ens hem recreat una bona estona asseguts a l’ombra d’arbres i altres companys fet una cervesa. Però ha estat un miratge, perquè quan hem tornat per carretera cap a Bolzano a dinar, feia molta calor. 

El restaurant Lowengrube, no hi ha aire acondicionat, perquè segurament no ho necessitaven, però amb el canvi climàtic, comença’n a fer tard a posar-ho. Risoto amb gamba, molt bo, l’arròs al dente com els agrada els italians. Se segon, llom de porc molt tendra i gustós. Per acabar, un tiramisú i en expresso. Tot molt correcte. El servei una mica atabalat.

A la sortida ens esperava la calor sense manies. La nostra guia Petra ens a portat fins a la plaça Walter (1).

Hem anat ràpidament cap a Catedral. Segons la Wikipedia diu al inici:

"La catedral Maria Himmelfahrt ( Assumpció de Maria en alemany ) és l' església parroquial de la capital del Tirol del Sud , Bolzano , i la catedral de la diòcesi de Bozen-Brixen . Tot i que el bisbe resideix a Bozen des del 1964, la catedral i el capítol de la catedral romanen a Brixen . Per tant, Maria Himmelfahrt és, juntament amb la catedral de Brixen , cocatedral de la diòcesi."

 

Cal dir, que l’arquitectura no té massa interès, comparat amb altres esglésies. Hi ha uns frescs amb simbologia  cristiana. El paradís, l’ínfer. Aquella hora era dur escoltar alguna cosa sobre l’ínfer, perquè a fora, al carrer semblava un aperitiu d’aquest indret cristià –de fet, sembla molt poc cristià un lloc així-. Hi ha un problema amb els guies, no parlo per la Petra, que també, és la seva felera per explicar-ho tot, amb una cataracta de dades, noms, llocs, que la nostre memòria selectiva, oblida amb una facilitat extraordinària tot allò que ha explicat. Tothom sap que l’atenció per part de la gent, es limitada, de fet, amb el món digital actual, sembla que l’atenció dura com a molt un minut!

Desprès del repàs històric, sortíem al carrer on la calor seguia el seu curs natural, teníem una hora i escaig per caminar pels que carrers de Bolzano. L’únic segur és que volíem anar per l’ombra, perquè era temerari que et toques el sol. I malgrat la calorada, hi havia força gent. Hem parat en una cafeteria on un noi molt espavilat atenia els clients en diferents idiomes. Ens va dedicar un parell de paraules en castellà. Ací a Bolzano, hi ha bilingüisme italià-alemany (austríac). La pugna lingüística se expressa be amb la plaça dedicada Walther von der Vogelweide (1170-1230).

Falta poc per anar-nos  amb l’autocar, estàvem a la plaça en uns seients a l’ombra!, veiem com dues noies musulmanes anaven tapades amb niqab, emmascarat amb mascareta del Covid, és transforma en burka.  Mentre al costat, els marits o germans i els nens i nenes petites, anàvem tranquil·lament a l’occidental. La corrent fonamentalista ha imposat a les dones un càstig i un mètode de control social. No és religió, és un model patriarcal elevat a l’enèsima potencia.

L’autocar ha tardat 5’ en arribar al hotel. Hem anat a la piscina. L’aigua estava freda, no érem els únics que havien pensat en una remullada amb el calor que encara feia. Ens va dir la nostra guia Petra, que en els últims temps, feia molta calor. Estàvem a 31º. L’aigua freda a revitalitzat el nostre sistema corporal. Hi havia a la piscina bon humor, s’han explicat anècdotes divertides. A les 19h tancaven la piscina.

He pujat a l’habitació, dutxar-se i desprès anar a sopar. Un sopar que ha baixat una mica respecta el d’ahir. Amanida, raviolis, daurada i postra.  A la taula, és manté el grup inicial, hem parlar de viatges, de impostos de successions. Cap a les 22h hem pujat a l’habitació. Ara estic acabant d’escriure aquesta crònica que ha tingut sobretot a la tarda, la calor com eix principal.

Recomanacions d'estiu

 

Gaza agonitza mentre Rubio s'interessa per els ostatges!

 

El subsecretari d'Estat d'EUA dona el crit d'atenció sobre els 20 ostatges, deixen fora de cobertura, els milers de gazatins que moren de fam i malalties, perquè per ell així com l'Administració del que forma part, veu en diferents ulls, a les víctimes dignes, els ostatges israelians a mans de Hamàs, que les altres víctimes, aquestes indignes perquè pertanyen tots a Hamàs. 

Recomanacions d'estiu

 

Hiroshima: 80 anys desprès!

Hiroshima (1945)

 

Avui fa 80 anys de la utilització de l'arma de destrucció massiva més gran que la humanitat coneixia. Hiroshima, eren les 08:15:17* del matí. En un instant 140.000 persones van morir en el primer acte de crims de guerra atòmic. El govern dels EUA, va justificar la utilització de la bomba atòmica dient que escurçava la guerra i la rendició del Japó. Tres dies desprès, llançaven un altre bomba atòmica sobre Nagasaki amb 70.000 morts. Si la primera bomba era difícil de justificar, perquè la rendició era imminent, la segona era un avís, no al Japó, sinó a la Unió Soviètica de Stalin.

Han passat 80 anys i el món no sembla après res de la seva tràgica història. El cas de Gaza és paradigmàtic. En aquest petit territori, s'han abocat 100.000 tones de bombes, han mort 60.000 palestins i s'ha arrasat el territori. Com a conseqüència d'aquesta destrucció massiva, la fam que afecta els més dèbils, nens i nenes, dones, vells, estan en una situació infernal, mentre l'ordre internacional s'ho mira en cara de fàstic i resignació. Al comandament d'aquest món de bojos, hi ha dos bojos, Trump i Putin, també hi hi altres que volen pujar de categoria, per exemple, Netanyahu.  

Una dada que dona en David Fernàndez prou interessant és que amb Pedro Sánchez, el govern més progressista de la seva història, encara no ha firmat "el  el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears, subscrit ja per 94 estats des del 2021". Què espera el govern espanyol per fer-ho? 

Dolomites (II): Bolzano- Funicular a Oberbozen- Piràmides de Terra (I)

 Dia 2

Començo a escriure aquesta crònica a les 20:00h, desprès d’un altre dia intens i sobretot passat per una calor sahariana. 

M’he despertat cap a les 6:30h. Tenia mal de cap. Dutxar-se i anar a esmorzar. Un bufet lliure en la clàssica distinció entre dolç i salat. Jo com a casa. 

A l’hora prevista 8:30h hem agafat l’autocar, havia pujat la nostra nova cicerone, Petra natural de Bolzano, coneix com ningú totes aquestes conrades. Bolzano o Bozen, és bilingüe, italià-alemany. Hem anat fins el funicular(1), a prop del hotel, sobretot, si vas en autocar.

El funicular tarda 12’ en arribar a Ritten. Entre Bolzano i Ritten hi ha 1000 m, de desnivell. Un paisatge “gens natural” perquè la mà del home, ha fet molt bona feina: hi ha vinyes i arbres fruiters dins d’una vall amb un microclima propi. 

Hem fet temps per agafar un tren que ens ha de portar fins Klobenstein. Mentre fèiem temps, hem anat a visitar un hotel al costat de la parada del tren. L’hotel és diu Holzner (1908). L’hotel té unes magnífiques vistes, amb decoració Art Nouveau. Hi havia clients a la terrassa. Hem demanat un cafè però finalment, hem tingut que marxar. La seva parsimònia era fenomenal. 

 Volíem agafar un tren antic de fusta, però resulta que aquest no està disponible els dies normals, res més s’utilitza per setembre en la festa del ferrocarril de Ritten. Així que hem agafat el tren, i hem fet el trajecte fins a l’estació de tren de Klobenstein.  Tota aquesta planícia que circula el tren és un lloc ple d’encant, amb vistes a les muntanyes, ple de camps de conreu, on fins i tot, la figura de Sigmund Freud(2) és utilitzada com reclam turístic, perquè durant anys va passar les vacances en aquest a Klobenstein.

Les vacances de Freud devien ser força exigents, perquè treballava molt, malgrat el que diu. Així, en carta de 1 de setembre de 1911 diu al seu estimat amic Jung, desprès no tant estimat, li diu que està treballant sobre el origen de la religió [Tòtem i Tabú]. Però fa un incís per dir: “Aquí en el Ritten s’està divinament bé i molt a gust. Tinc unes ganes inesgotables de no fer res. (..)(3)” . Existeix un camí que porta el seu nom, perquè Freud i la seva filla Anna feien passejos per aquests indrets, i avui s’ha convertit en un nou reclam turístic. 

Des d’allà l’autocar a baixat fins a Longomoso, al costat d’un restaurant anomenat Der Amtmann, que en Sendo coneix d’altres viatges, hem pogut anar als lavabos i des d’aquest indret, les Piràmides queden molt a prop (15’).

En el camí, hem fotografiat l’església de Sant Nicolàs(St. Nikolauskirche), és veu enfront del camí cap a les Piràmides. La seva estratègica posició al costat de Mittelberg per la carretera SP73, fa del lloc un iman per la fotografia. 

Les famoses Piràmides (4), de fet les veus des de l’alçada d’un mirador on tens una bona perspectiva. La geologia et dona un mirada al llarg plac que les nostres vides tant curtes no podem copsar. Aigua, temps (molt) i una terra d’argila, donen com a resultat aquestes formacions, que tenen certa retirada a les torres que fan les termites. Ja sé que les comparacions son com son.