Dolomites (II): Bolzano- Funicular a Oberbozen- Piràmides de Terra (I)

 Dia 2

Començo a escriure aquesta crònica a les 20:00h, desprès d’un altre dia intens i sobretot passat per una calor sahariana. 

M’he despertat cap a les 6:30h. Tenia mal de cap. Dutxar-se i anar a esmorzar. Un bufet lliure en la clàssica distinció entre dolç i salat. Jo com a casa. 

A l’hora prevista 8:30h hem agafat l’autocar, havia pujat la nostra nova cicerone, Petra natural de Bolzano, coneix com ningú totes aquestes conrades. Bolzano o Bozen, és bilingüe, italià-alemany. Hem anat fins el funicular(1), a prop del hotel, sobretot, si vas en autocar.

El funicular tarda 12’ en arribar a Ritten. Entre Bolzano i Ritten hi ha 1000 m, de desnivell. Un paisatge “gens natural” perquè la mà del home, ha fet molt bona feina: hi ha vinyes i arbres fruiters dins d’una vall amb un microclima propi. 

Hem fet temps per agafar un tren que ens ha de portar fins Klobenstein. Mentre fèiem temps, hem anat a visitar un hotel al costat de la parada del tren. L’hotel és diu Holzner (1908). L’hotel té unes magnífiques vistes, amb decoració Art Nouveau. Hi havia clients a la terrassa. Hem demanat un cafè però finalment, hem tingut que marxar. La seva parsimònia era fenomenal. 

 Volíem agafar un tren antic de fusta, però resulta que aquest no està disponible els dies normals, res més s’utilitza per setembre en la festa del ferrocarril de Ritten. Així que hem agafat el tren, i hem fet el trajecte fins a l’estació de tren de Klobenstein.  Tota aquesta planícia que circula el tren és un lloc ple d’encant, amb vistes a les muntanyes, ple de camps de conreu, on fins i tot, la figura de Sigmund Freud(2) és utilitzada com reclam turístic, perquè durant anys va passar les vacances en aquest a Klobenstein.

Les vacances de Freud devien ser força exigents, perquè treballava molt, malgrat el que diu. Així, en carta de 1 de setembre de 1911 diu al seu estimat amic Jung, desprès no tant estimat, li diu que està treballant sobre el origen de la religió [Tòtem i Tabú]. Però fa un incís per dir: “Aquí en el Ritten s’està divinament bé i molt a gust. Tinc unes ganes inesgotables de no fer res. (..)(3)” . Existeix un camí que porta el seu nom, perquè Freud i la seva filla Anna feien passejos per aquests indrets, i avui s’ha convertit en un nou reclam turístic. 

Des d’allà l’autocar a baixat fins a Longomoso, al costat d’un restaurant anomenat Der Amtmann, que en Sendo coneix d’altres viatges, hem pogut anar als lavabos i des d’aquest indret, les Piràmides queden molt a prop (15’).

En el camí, hem fotografiat l’església de Sant Nicolàs(St. Nikolauskirche), és veu enfront del camí cap a les Piràmides. La seva estratègica posició al costat de Mittelberg per la carretera SP73, fa del lloc un iman per la fotografia. 

Les famoses Piràmides (4), de fet les veus des de l’alçada d’un mirador on tens una bona perspectiva. La geologia et dona un mirada al llarg plac que les nostres vides tant curtes no podem copsar. Aigua, temps (molt) i una terra d’argila, donen com a resultat aquestes formacions, que tenen certa retirada a les torres que fan les termites. Ja sé que les comparacions son com son. 

   

(1)“El telefèric del Renon és un exemple de transport públic a tot el món. Les connexions de transport entre Bozen i el Ritten tenen una llarga tradició. Fa més de 100 anys, l'aristocràcia de Bozen viatjava amb el tren cremallera des de Waltherplatz de Bozen fins al Ritten. Aquesta via fèrria va ser substituïda el 1966 per un telefèric, que després de 40 anys de servei ja no existeix. El 2009 es va obrir al públic el nou telefèric, el primer d'aquest tipus a Itàlia.” 

(1)https://www.suedtirol.info/en/en/experiences-and-events/plp-experiences/ experiences-south-tyrol

https://www.ritten.com/

(2) “Freud va descobrir la seva destinació de vacances preferida al Ritten durant un viatge que el va portar a Trento i Bolzano la Pasqua de 1911. Encisat per la bellesa de la natura, va romandre amb la seva família fins a mitjans de setembre. Un dia abans de la seva partida, el 14 de setembre, ell i la seva dona van celebrar aquí el seu 25è aniversari de noces. El 1913, la seva dona Martha i la seva filla Anna van tornar a passar les vacances a Klobenstein. Anna va escriure les següents línies al seu pare: "[...] No ho sé, però trobo Klobenstein gairebé més bonic que tots els altres llocs on hem estat fins ara". Un bon elogi per al Bemelmans Post, perquè la família Freud havia viatjat molt i havia vist molts llocs del món.” 

(https://www.bemelmans.com/en/history/sigmund-freud/)

(3) W.McGuire y W.Sauerlander. Edición. Correspondencia. Sigmund Freud/ Carl G.Jung. Trad. Alfredo Guéra Miralles. Editorial Taurus. Madrid, 1987 [pág.506].

(4)“Les piràmides de terra consisteixen en pilars en forma de con formats per argila dipositada i una roca a la part superior; sovint formen formes força estranyes i tendeixen a estar envoltades de misteri. Però hi ha una explicació per a la seva existència. Els pilars de terra van començar a formar-se a partir del sòl argilós de morènica que va quedar després de l'última glaciació, quan les glaceres de la Vall d'Isarco que cobrien la vall es van fondre. En estat sec, el sòl és dur com la pedra, però, tan bon punt plou, es converteix en una massa fangosa suau, comença a lliscar i, per tant, forma pendents pronunciats de 10 a 15 metres. Amb la pluja addicional, aquests pendents s'erosionen. Tanmateix, on hi ha roques a la massa fangosa, el sòl argilós que hi ha sota aquestes roques es manté protegit de la pluja. Així, mentre el material circumdant s'emporta contínuament el temps, els pilars protegits s'eleven literalment del terra per formar majestuoses piràmides de terra. És difícil dir quant de temps triga realment la formació d'una piràmide de terra completa, simplement perquè depèn de massa factors. És igual de difícil afirmar quants anys pot tenir o pot arribar a tenir una piràmide de terra. El que sí que podem dir amb certesa és que les més grans i boniques es desenvolupen al llarg de milers d'anys. Un cop la roca cau del seu cim, una piràmide de terra mossega ràpidament la pols. Quan això passa, el material de sota queda nu, exposat a la pluja, i el pilar es contrau amb cada pluja. Mentre una piràmide de terra desapareix a través d'aquest procés, una mica més amunt del pendent la següent cobra vida.”

https://www.ritten.com/en/1201-earth-pyramids